D’entrada val a dir que l’Arraona juntament amb l’Egara van ser els primers instituts construïts en aquesta comarca fa més de 50 anys.
Els centres es van fundar l’any 1967 a Castellarnau. Gràcies a això, i especialment a les ciutats de Terrassa i Sabadell , varen aconseguir ampliar la seva oferta d’ensenyament públic en uns anys d’enorme creixement.
Els nois estudiaven a l’Arraona i les noies a l’Egara, fins que el curs 1977-1978 van passar a ser mixtos. Es compartien espais, com la Sala d’Actes i el Gimnàs perquè l’Egara no els tenia.
Els noms s’escolliren en unes reunions prèvies a l’obertura i s’optà per Arraona (nom romà de Sabadell) i Egara (nom romà de Terrassa) per tal d’estalviar-se noms comuns a l’època (eren freqüents els edificis que duien el nom del Caudillo) i que posteriorment els anys han esborrat. La tria es pot considerar encertada i, efectivament, ha sobreviscut bé el pas dels anys.
Al principi un dels problemes per als alumnes d’aquests instituts era el transport, ja que la majoria venien de ciutats llunyanes, com Polinyà, Rubi, Castellar, Viladecavalls o Vacarisses i Olesa i els mitjans de transport possibles eren els autobusos municipals i el tren, que quedava lluny dels centres i a l’estació no hi paraven tots els trens.
El senyor Albert Guri va ser el primer director de l’Arraona quan encara el centre estava en obres (els patis i la sala d’actes es van acabar al segon curs). Va ser-ne el director durant 13 anys. Després abandonà la docència per ocupar un càrrec administratiu a Barcelona.
L’any 1996, l’Arraona es va traslladar a l’antiga Escola Oficial d’Idiomes (abans Escola Sant Bernard) al carrer Príncep de Viana, a la zona centre-nord de la ciutat, participant dels barris Concòrdia, Creu Alta, Ca n’Oriac i Torreguitart. Coincidint amb el trasllat, es van fer els canvis en el pla d’estudis i es va substituir el COU i el BUP per l’ESO i el Batxillerat que coneixem.
Tot això va provocar alguns enrenous en el personal del centre: no era el mateix gran edifici, calia traslladar tot el material, que no era poc, i iniciar una nova etapa: l’ESO. Amb tot, les coses han anat funcionant i millorant amb els anys.
La seu de Princep de Viana rebia alumnes de l’Escola Miquel Carreras (del barri de Ca n’Oriac) i l’Escola Agnès Armengol (del sector La Serra). Pel curs 2011-12 també de l’Escola Samuntada.
A partir del curs 2014-2015 l’Institut Arraona va iniciar el seu trasllat progressiu a la nova seu a l’espai provisional situat al costat de l’Escola Can Llong, amb accés pel carrer de Praga. Per tant, el curs 2018-2019 ja estan ubicats en aquest barri els quatre nivells de l’ESO i el batxillerat.
L’ institut ha rebut històricament alumnes de moltes escoles de primària de la ciutat, però actualment els rep de l’Escola Can Llong, Escola Mas Boadella, Escola Virolet (aquesta a partir del curs 2020-2021) i d’altres escoles properes no adscrites.
Al barri de Can Llong la població de forma genèrica és de classe mitjana, amb una situació econòmica estable, amb famílies joves amb titulació acadèmica i de professions liberals, amb ús freqüent del català i gairebé sense població estrangera.
Els directors del centre han estat: José Tudurí (1981- 1983), Glòria Durantes (1983-1984), Hernando Rayo (1984-1986), Ferran Marcos (1986-1989), Jordi Vinyals (1989-1994), Montserrat Gómez (1995-2000), Antonio Luis Corrales (2000-2011), Alex Codina (2011-2015), Maite Pujol (2015-2016) i Toni Lamagrande (2016-2020).
