Benvolguts Pares i Mares:

Com ja sabeu, als centres tenim a la vostra disposició els documents per a que els pugueu consultar. Aquest curs el Departament ens dóna l’opció de publicar-ho al bloc per a que en sigueu coneixedors. Aquí us deixem el Projecte Educatiu de ZER.

Atentament,

L’Equip Directiu

PROJECTE  EDUCATIU ZER RIBERA D’EBRE NORD

ESCOLA EL TORMO

ESCOLA LES ERES

ESCOLA EL VERGER

CURS 2017/18

 

ÍNDEX

1. ANÀLISI DEL CONTEXT

1.1. TIPOLOGIA DE LA ZER

 

2. CRITERIS PEDAGÒGICS

2.1. LÍNIA DE ZER

2.2. PRIORITATS GENERALS

2.3 EDUCACIÓ COM A PROCÉS INTEGRAL

2.4. ORGANITZACIÓ CURRICULAR

2.5. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

2.6. ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT

2.7. LLENGUA D’APRENENTATGE.

2.8. PLURALISME IDEOLÒGIC I VALORS DEMOCRÀTICS.

2.9. COEDUCACIÓ.

2.10. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

2.11. ACCIÓ TUTORIAL

 

3. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS PROPIS

3.1. OBJECTIUS D’ÀMBIT ORGANITZATIU

3.2. OBJECTIUS D’ÀMBIT PEDAGÒGIC.

3.3. OBJECTIUS DE GESTIÓ.

3.4. OBJECTIUS D’ÀMBIT RELACIONAL

3.5. PROVES DE LES ÀREES DEL CURRÍCULUM

3.6. CRITERIS D’AVALUACIÓ PER CICLES

3.7. AVALUACIÓ FINAL DE CURS

 

4. CONCRECIÓ DE L’ESTRUCTURA

4.1. ORGANITZACIÓ DE LA ZONA:

4.1.1. Consell Escolar.

4.1.2. Claustre de la zona.

4.1.3. Consell directiu de ZER

a) Equip Directiu de la zona.

b) Equip directiu de centre.

4.1.4. Coordinador/a  de cicle.

4.1.5. Coordinador/a  d’informàtica.

4.1.6. Coordinador/a de prevenció de riscos laborals.

4.1.7. Coordinador/a LIC.

4.1.8. Comissions ( CAD, Biblioteca, Sortides, TAC )

4.1.9. Altres activitats dels/les  mestres.

 

5. INDICADORS DE PROGRÉS

 

 

1. ANÀLISI DEL CONTEXT

 

• TIPOLOGIA DE LA ZER

GARCIA

Comarca: La Ribera d’Ebre

Habitants: 592

Extensió: 52,37 km²

Nuclis població: Garcia. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Garcia, municipi de la Ribera d’Ebre, està situat a banda i banda del riu Ebre en la seva confluència amb el riu Siurana. A 7 km del poble trobem l’ermita de Santa Magdalena, construïda sota una immensa roca que el cobreix. Dins el casc antic de Garcia es conserven diverses edificacions dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX amb elements arquitectònics singulars. L’any 1835, durant la guerra carlina, quan incendiaren el monestir d’Escaladei, incendiaren també l’ermita de Garcia, que fou refeta posteriorment. El terme és accidentat al nord per la serra del Tormo, a l’esquerra del riu, que forma la paret oriental del congost del pas de l’Ase, i continuada a la dreta per les serres que culminen al pic de l’Àliga. L’agricultura ha estat l’activitat econòmica per excel·lència de la població. A les terres de regadiu hom hi conrea sobretot horta i arbres fruiters. Al secà predomina la vinya, els ametllers i l’olivera. El vi s’elabora a la cooperativa agrícola i es comercialitza sota denominació d’origen.

LA TORRE DE L’ESPANYOL

Comarca: La Ribera d’Ebre

Habitants: 681

Extensió: 27,90 km²

Nuclis població: La Torre de l’Espanyol. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Com el seu nom indica, l’origen de la població probablement prové de l’existència d’una torre de vigilància i defensa de la ruta que comunicava Lleida i Tortosa, travessant l’Ebre, per la part d’Ascó. El centre històric es desenvolupa al voltant de l’església i el formen carrers estrets amb habitatges de planta baixa, planta pis, golfes i amb portals d’entrada amb trets característics de l’època. La font de Torrent i la font de n’Horta, són un important testimoniatge de la influència romana a la comarca. En la part meridional del terme, sota la serra del Tormo, hi ha una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua, de petites dimensions, on a prop seu s’alcen uns xiprers altíssims. L’agricultura és predominantment de secà, tot i que el regadiu ocupa també una part considerable de les terres agrícoles. Les activitats ramaderes són també força representatives en l’economia de la població. Destaca la cria d’aviram i la cria de bestiar porcí. Una part de la població es desplaça a treballar a la central nuclear d’Ascó.

  

VINEBRE

Comarca: La Ribera d’Ebre

Habitants: 495

Extensió: 26,44 km²

Nuclis població: Vinebre. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Municipi de la Ribera d’Ebre, Vinebre està situat al marge esquerre del riu Ebre. El terme municipal s’estén en una vasta esplanada i està ben comunicat amb Reus, Tarragona, Lleida (eix de l’Ebre C-12), i amb l’autopista A-7 per l’Hospitalet de l’Infant. Antigament s’arribava a Vinebre per Ascó i s’havia de travessar el riu en barca. Vinebre compta amb un sector que, progressivament, va prenent importància: l’hostaleria, la restauració i el turisme. Al terme municipal hi ha diversos llocs d’interès com l’Establiment Ibèric de Sant Miquel, un dels punts més antics del municipi, Ca don Joan, edifici que data del segle XVI amb forjats singulars i un pati interior renaixentista, l’ermita de Sant Miquel, la casa natal de Sant Enric d’Ossó i el Col·legi de les Teresianes. A la vila de Vinebre l’activitat tradicional sempre ha estat l’agricultura, però la industrialització de les zones properes ha fet que una part de la població agrícola s’anés decantant cap a les activitats industrials i cap al sector serveis amb restauració i hoteleria.

 

2.CRITERIS PEDAGÒGICS:

 

2.1. LÍNIA METODOLÒGICA DE ZER

( Concreció i desenvolupament curricular ):

• Establir una bona coordinació entre els pobles que composen la ZER i el treball en equip de tot el professorat per a dur una línia metodològica comuna, a fi de no crear contradiccions en l’alumnat i millorar d’aquesta forma la qualitat de l’educació. Així doncs, les programacions i els llibres de text són comuns als tres centres.
• Desenvolupar en els/les alumnes el sentit de responsabilitat a l’hora de treballar i fer ús del material comú de ZER, destacant la necessitat d’establir un clima de cooperació mútua.
• Possibilitar entre els/les mestres un coneixement i una concepció de la ZER com una unitat.
• Admetre la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals.
• Acceptar a qualsevol alumne/a encara que tingui deficiències psiquico-físiques o motrius sempre que ho aconselli l’ EAP i amb el vist i plau de la inspecció.
• Tenir en compte el desenvolupament psicològic de l’alumne en la programació i en els nivells.
• En l’aspecte instructiu perseguirem l’adopció de sistemes actius, que impliquin la participació dels alumnes en el propi procés d’aprenentatge.
• S’han d’utilitzar pràctica i raonadament tots els mètodes adequats a cadascuna de les àrees amb la finalitat que l’alumne assoleixi els màxims nivells formatius i instructius, així com l’accés al saber al llarg de la seva vida.

 

LECTO-ESCRIPTURA

EDUCACIÓ INFANTIL

OBJECTIUS

P3

– Reconèixer i escriure el nom amb lletra de pal.

– Diferenciar lletres, dibuixos i nombres.

– Reconeix la data sencera en lletra de pal a la pissarra que la mestra escriu cada dia.

– Reconeix les inicials i lletres dels noms dels nens i nenes de la classe, de la mestra, dels pares i mares, així com del vocabulari treballat a cada unitat didàctica.

– Reconeix les vocals i consonants treballades, el seu so i la direccionalitat correcta del seu traç amb lletra de pal.

– Escriptura espontània ( 3º trimestre ).

– Reproduir paraules amb un model (copiar una paraula, la data de la pissarra…).

P4

–  A partir del 2º trimestre: reconèixer i escriure el nom i cognoms amb lletra de pal.

– A partir del 1º trimestre: començar a copiar la data de la pissarra, el dia de la setmana i el mes i l’any amb lletra de pal.

– Reconèixer les inicials i lletres dels noms i cognoms dels nens i nenes de la classe, així com del vocabulari treballat a cada unitat didàctica.

– Reconeix totes les vocals i les consonants treballades i conegudes, el seu so i la direccionalitat correcta del seu traç amb lletra de pal.

– Escriptura espontània.

– Reproduir paraules i frases.

– 3º trimestre: dictat de paraules.

P5

– 1r i 2n trimestre: reconèixer i escriure el nom i cognoms amb lletra de pal. 3r trimestre: reconèixer i escriure el nom i cognoms amb lletra lligada. La inicial del nom i cognoms amb lletra de pal.

– 1r i 2n trimestre: reconèixer i escriure la data sencera amb lletra de pal. 3r trimestre: escriure la data sencera amb lletra lligada.

– Reconèixer les inicials i lletres dels noms i cognoms dels nens i nenes de la classe i del vocabulari treballat a cada unitat didàctica tant amb lletra de pal com amb lletra lligada.

– Reconèixer i reproduir les vocals i totes les consonants treballades, el seu so i la direccionalitat correcta del seu traç tant amb lletra de pal com amb lletra lligada.

– Escriptura espontània.

– Reproduir paraules, frases i textos curts.

– Dictat de paraules.

METODOLOGIA

– S’utilitzarà suport visual (objectes reals, fotografies, dibuixos, seqüències, rètols…) per tal de fomentar l’expressió oral.

– Cal potenciar el treball específic de lèxic dins totes les activitats de llengua, tant orals com escrites, i ho emmarquem dins el seu context.

– Treballar a fons les activitats per desenvolupar la fonètica i estructures morfosintàctiques a partir d’exercicis bucofonatoris, onomatopeies, rodolins, estructures repetitives típiques de contes, dites, poemes, teatre, etc.

– Fomentar la conversa a partir de temes compartits: el cap de setmana, imatges, experiències, racons, situacions del pati, etc (guiades i espontànies).

– Tenir en compte la diversitat d’agrupaments i la diversificació en la proposta d’activitats (la parla, l’escolta activa i l’inici de la lecto-escriptura).

– Aprofitar les sessions de reforç (quan sigui el cas) per treballar la llengua amb grups flexibles.

– Durant l’inici de l’aprenentatge de l’escriptura es realitzaran exercicis de traç en diferents suports materials. Els alumnes de P5 utilitzaran la pauta Montessori per iniciar-se a la lletra lligada.

– L’aprenentatge de la lecto-escriptura es realitza de manera global, iniciant-se en el reconeixement del propi nom i dels companys i de coses properes a l’alumne.

– A partir del propi nom aprendre les lletres i el seu so, comparant-les amb les dels companys i altres vocables que trobem en rètols, cartells, fitxes, contes… Un cop assimilades llegim i escrivim paraules curtes, relacionem una imatge amb el seu nom, fem títols , llistes de paraules de la mateixa família, la data, … fins arribar a la complexitat d’escriure i entendre una frase o una petita descripció.

– De l’aprenentatge de la llengua cal fer-ne una avaluació contínua fent anotacions individuals i col·lectives de cada petit grup, destacant les evolucions tant de la parla com de la lecto-escriptura.

30’ LECTURA

– Explicació d’un conte per part del/la mestra.

– lectura d’un conte per part del/la mestra.

– Lectura i/o visualització de contes lliurement.

– Roda de contes o apadrinament lector.

– Dictat a l’adult: els/les alumnes es van inventant un conte i el/la mestre el va escrivint. El conte inventat es pot representar, il·lustrar…

– La maleta viatgera.

– Préstec de contes de la biblioteca ( Llibre viatger ). Es porta un control dels llibres amb fulls de colors; cada nen/a escriu el títol del llibre que torna.

– Llibre de lectura de cap de setmana.

QUÈ O COM CORREGIM

P3

– Dictat : revisió col·lectiva.

– Còpia : Nom propi i dels companys: corregim les lletres que estan mal escrites als alumnes que estan prou madurs.

– Escriptura espontània :  Es valorarà, però donarem el model correcte.

P4

– Dictat : Noms propis: hem de corregir la direccionalitat de les lletres, l’ordre de les lletres, el traç, la mida ( acotar l’espai si cal ), quan es deixen lletres. Noms comuns: Es corregeixen les lletres que no tenen correspondència so-grafia.

– Còpia : Nom propi i dels companys, llistes, títols de contes, títols de cançons : hem de corregir el traç, la direccionalitat, i si es deixen lletres.

– Escriptura espontània : Es valorarà, però donarem el model correcte.

P5

– Dictat : Noms comuns i frases: hem de corregir la direccionalitat de les lletres, l’ordre de les lletres, el traç, la mida (acotar l’espai si cal), i quan es deixen lletres. Es corregeixen les lletres que no tenen correspondència so-grafia. Revisió col·lectiva. També hem de corregir la separació de les paraules.

– Còpia : Llistes, títols de contes, títols de cançons, dites, endevinalles, poemes, els mesos de l’any, els dies de la setmana, notes : hem de corregir tot el que no estigui correcte.

– Escriptura espontània : Es valorarà, però donarem el model correcte.

 

LECTURA I COMPRENSIÓ

CICLE INICIAL

OBJECTIUS

-Llegir tot tipus de text i en tot tipus de format.

-Llegir lletra de pal, lligada i d’impremta.

-Ús d’estratègies lectores per fer una bona lectura en veu alta: entonació, ritme, velocitat, to de veu…

-Ús d’estratègies de comprensió i d’interpretació ( literal, inferencial, crítica i de reorganització ).

METODOLOGIA

-Lectura individual ( silenciosa i en veu alta ) i col·lectiva, tenint en compte l’entonació i la velocitat.

-Lectura en veu alta amb el/la mestre .

-Utilització d’estratègies afavoridores del procés de la comprensió lectora: abans (comentar títol, imatges…), durant i després.

– Utilització de diferents recursos per millorar la lectura: llibre viatger, maleta viatgera, préstec de biblioteca…

– Hàbit lector i gust per la lectura.

30’ LECTURA

– Model lector

– Lectura en veu alta

– Lectura de problemes matemàtics.

– Lectura silenciosa.

– Lectura eficaç ( ACL, audiovisual.. ).

QUÈ CORREGIM

– Rectificació de la producció ( fluïdesa, entonació i dicció ) quan la lectura es fa en veu alta.

– Valoració de l’evolució dels resultats de les diferents activitats de comprensió lectora.

 

ESCRIPTURA

CICLE INICIAL

OBJECTIUS

– Escriure textos ( a partir de models ) que tinguin una funció.

– Aplicar el procés reflexiu de l’escriptura: pensar, escriure, revisar i reescriure.

– Presentar correctament el text produït.

– Utilitzar l’ortografia adequada al nivell: treballada a classe.

– Escriure en lletra lligada.

METODOLOGIA

-Presentació de models de textos per saber diferenciar l’estructura d’un text ( poema, recepta, carta …)

-Estructura de frases.

– Realització d’activitats per adquirir l’ortografia adequada al nivell.

– Utilització de la pauta Montessori.

QUÈ  CORREGIM

-Inici de frase amb majúscula i s’acaba amb punt.

– Utilització correcta de les majúscules.

– Normes ortogràfiques treballades a classe: la “rr”, “ss”, “c/qu”, “g/j”, “g/gu”, l’apòstrof. I les d’ortografia natural.

– Separació correcta de paraules.

 

LECTURA I COMPRENSIÓ

CICLE MITJÀ

OBJECTIUS

– Captar el sentit global de textos escrits d’us habitual i poder identificar els diferents tipus d’informació que ens donen: cartes, contes, notes, receptes, notícies…

– Organitzar la informació dels diferents textos, a partir de paràmetres donats prèviament pel mestre. Identificar personatges, seqüència de fets….

– Distingir entre les idees principals i les secundàries en textos expositius, enunciats de problemes, contes….

– Utilitzar estratègies de comprensió: Llegir per conèixer què ha passat, per saber fer un pastís… Utilitzar indicadors textuals (el dibuix, les fotos, el títol) i contextuals (coneixements previs i vivències en relació al tema) per formular i comprovar hipòtesis (anticipar de què anirà la notícia llegint el títol)

– Utilitzar estratègies adequades per a resoldre els dubtes que es presentin (avançar, anar endarrere, consultar un diccionari, buscar informació complementària…)

– Realitzar lectura silenciosa.

– Llegir textos en veu alta amb certa fluïdesa, respectant la puntuació i amb l’entonació adequada.

– Saber plantejar preguntes pertinents sobre un text donat.

– Manifestar preferències en la selecció de lectures i expressar les pròpies opinions sobre textos llegits.

METODOLOGIA

-Lectura individual ( silenciosa i en veu alta ) i col·lectiva, tenint en compte l’entonació i la velocitat.

-Lectura en veu alta amb el/la mestre .

-Utilització d’estratègies afavoridores del procés de la comprensió lectora: abans (comentar títol, imatges…), durant i després.

– Utilització de diferents recursos per millorar la lectura: maleta viatgera, préstec de biblioteca, apadrinament lector, lectures interactives…

– Hàbit lector i gust per la lectura.

30’ LECTURA

– Model lector.

– Lectura silenciosa.

– Lectura en veu alta.

– Lectura de problemes matemàtics.

– Lectura d’estudi.

QUÈ CORREGIM

– Rectificació de la producció ( fluïdesa, entonació i dicció ) quan la lectura es fa en veu alta.

– Valoració de l’evolució dels resultats de les diferents activitats de comprensió lectora.

– Respectar els signes de puntuació.

 

ESCRIPTURA

CICLE MITJÀ

OBJECTIUS

– Elaborar textos escrits de diferents tipus, tenint en compte l’estructura del text i la coherència per tal que resultin entenedors seguint un procés autoregulador. Tipus de text: notes informatives, encàrrecs, recordatori (agenda), carta, receptes, contes…

– Escriure els textos adequant-se als aspectes formals de la presentació: grafia, marges, títol, encapçalament… tenint en compte els acords de cicle mitjà i superior.

– Incorporar les normes ortogràfiques naturals i  les arbitràries més usuals a les produccions pròpies, i davant d’un dubte utilitzar recursos al seu abast (referents del context escolar, diccionari, preguntar, ordinador…)

METODOLOGIA

-Presentació de models de textos per saber diferenciar l’estructura d’un text ( poema, recepta, carta …)

-Estructura de frases.

– Realització d’activitats per adquirir l’ortografia adequada al nivell.

QUÈ CORREGIM

-Inici de frase amb majúscula i s’acaba amb punt.

– Utilització correcta de les majúscules.

– Normes ortogràfiques treballades a classe. I les d’ortografia natural. – Separació correcta de paraules. – Coherència i cohesió del text. – Aspectes formals de presentació.

 

LECTURA I COMPRENSIÓ

CICLE SUPERIOR

OBJECTIUS

– Captar el sentit global de textos escrits d’us habitual i poder identificar els diferents tipus d’informació que ens donen: cartes, contes, notes, receptes, notícies…, textos expositius, descripcions, còmics, narracions…

– Organitzar la informació dels diferents textos, a partir de paràmetres donats prèviament pel mestre. Identificar personatges, seqüència de fets, relacions de causa efecte, identificar les accions que se succeeixen…

– Distingir entre les idees principals i les secundàries en textos expositius, enunciats de problemes, contes…. utilitzant diverses tècniques: subratllat, resum, esquema…

– Utilitzar estratègies de comprensió: Llegir per conèixer què ha passat, per saber fer un pastís… Utilitzar indicadors textuals (el dibuix, les fotos, el títol) i contextuals (coneixements previs i vivències en relació al tema) per formular i comprovar hipòtesis (anticipar de què anirà la notícia llegint el títol, tenint en compte el tarannà dels personatges, preveure com resoldran la situació….)

– Utilitzar estratègies adequades per a resoldre els dubtes que es presentin (avançar, anar endarrere, consultar un diccionari, buscar informació complementària…)

– Realitzar lectura silenciosa sense fer moviments de llavis.

– Llegir textos en veu alta amb certa fluïdesa, respectant la puntuació i amb l’entonació adequada.

– Saber plantejar preguntes pertinents sobre un text donat i avaluar la correcció de respostes donades per un altre.

METODOLOGIA

-Lectura individual ( silenciosa i en veu alta ) i col·lectiva, tenint en compte l’entonació i la velocitat.

-Lectura en veu alta amb el/la mestre .

-Utilització d’estratègies afavoridores del procés de la comprensió lectora: abans (comentar títol, imatges…), durant i després ( diferents tipus d’activitats de comprensió ).

– Utilització de diferents recursos per millorar la lectura: maleta viatgera, préstec de biblioteca, apadrinament lector, lectures interactives…

– Hàbit lector i gust per la lectura.

30’ LECTURA

– Model lector.

– Lectura silenciosa.

– Lectura en veu alta.

– Lectura de problemes matemàtics.

– Lectura d’estudi.

QUÈ CORREGIM

– Rectificació de la producció ( fluïdesa, entonació i dicció ) quan la lectura es fa en veu alta.

– Valoració de l’evolució dels resultats de les diferents activitats de comprensió lectora.

– Respectar els signes de puntuació.

 

ESCRIPTURA

CICLE SUPERIOR

OBJECTIUS

– Elaborar textos escrits de diferents tipus, tenint en compte l’estructura del text i la coherència per tal que resultin entenedors seguint un procés autoregulador: pensar-los, identificar les idees, escriure’ls, rellegir-los, corregir-los i passar-los en net. Tipus de text: dades d’identificació personal, notes informatives, encàrrecs, recordatori (agenda), carta, diari de classe, receptes, notícies, contes, textos descriptius, expositius; resums de diversos textos, de vivències o d’exposicions orals.

– Escriure els textos adequant-se als aspectes formals de la presentació: grafia, marges, títol, encapçalament… tenint en compte els acords de cicle mitjà i superior.

– Incorporar les normes ortogràfiques naturals i  les arbitràries més usuals a les produccions pròpies, i davant d’un dubte utilitzar recursos al seu abast (referents del context escolar, diccionari, preguntar, ordinador…)

METODOLOGIA

-Presentació de models de textos per saber diferenciar l’estructura d’un text ( poema, recepta, carta …)

-Estructura de frases.

– Realització d’activitats per adquirir l’ortografia adequada al nivell.

QUÈ  CORREGIM

-Inici de frase amb majúscula i s’acaba amb punt.

– Utilització correcta de les majúscules.

-Normes ortogràfiques treballades a classe. I les d’ortografia natural.

– Separació correcta de paraules i frases.

– Coherència i cohesió del text.

– Aspectes formals de presentació.

– Utilització de diversos connectors.

– Utilització de lèxic adequat als textos.

– Morfosintaxi

2.2. PRIORITATS GENERALS.

L’educació primària ha de contribuir a l’assoliment dels objectius establerts amb caràcter general a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, i específicament dels objectius següents:

1. a) Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica.
2. b) Tenir consciència del valor del treball individual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç i treball en l’estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal i emprenedoria, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès, plaer per aprendre i creativitat en l’aprenentatge.
3. c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència i per prevenir i gestionar de forma positiva els conflictes, tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit escolar i social.
4. d) Respectar el dret a la diferència de les persones i debatre críticament les diferències culturals i religioses des d’una perspectiva intercultural.
5. e) Adquirir autonomia personal i elaborar una imatge positiva i equilibrada d’un mateix per afavorir la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitats; defensar l’aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
6. f) Desenvolupar les competències lingüístiques bàsiques tant en llengua catalana, com en llengua castellana i, si escau, en aranès, per poder-se comunicar de manera eficaç oralment i per escrit.
7. g) Valorar la lectura, i l’hàbit lector, com una activitat bàsica per assolir objectius personals i participar en els temps de lectura que proposi el centre dins l’horari lectiu.
8. h) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeti expressar i comprendre missatges senzills i comunicar-se amb els altres en situacions quotidianes.
9. i) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques, iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, i ser capaç d’aplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.
10. j) Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, social i cultural més proper, reforçant així el sentiment de pertinença i arrelament al país i la capacitat d’extrapolar aquests coneixements a altres entorns i al món en general; comprendre, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capaç de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora.
11. k) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals.
12. l) Desenvolupar les competències digitals per a la construcció i expressió dels aprenentatges adequats a l’edat.
13. m) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, i aquelles que fomentin la igualtat de gènere, així com una actitud contrària a la violència i als prejudicis de qualsevol mena.
14. n) Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física per afavorir el desenvolupament personal i social.
15. o) Adquirir els elements bàsics d’una correcta educació vial i les actituds de respecte que afavoreixin la prevenció d’accidents de trànsit.
16. p) Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.

 

2.3. L’EDUCACIÓ COM A PROCÉS INTEGRAL.

Concebem l’educació com a procés integral que es desenvolupa tot tenint en compte les dimensions individual i social de l’alumne i que cerca el seu desenvolupament i perfeccionament en àmbits diversos: físic, intel·lectual, moral, …  considerant el conjunt de capacitats i potències de l’alumne/a.

Donem una gran importància a l’arrelament de l’alumne/a al món del poble en el qual viu i potenciem la solidaritat i el respecte vers els altres i el propi, el sentit de la llibertat lligat amb la responsabilitat, el gust pel treball ben fet, l’actitud de diàleg, l’esperit crític…

 

2.4. ORGANITZACIÓ CURRICULAR.

La distribució horària curricular de la ZER està establerta al Pla Anual.

 

Segons Decret 119/2015, de 23 de juny:

Formen part del currículum els elements següents:

1. a) Les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions: competències vinculades directament a un àmbit, que l’alumne ha d’assolir en acabar l’etapa i que contribueixen a l’assoliment de les competències bàsiques.
2. b) Els continguts clau de cada dimensió: continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competències de cada una de les dimensions.
3. c) Els continguts de cada àrea establerts per cicles: objectes d’aprenentatge i sabers, coneixements, conceptes, procediments i actituds que degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competències bàsiques. Es presenten agrupats per blocs de continguts.
4. d) Els criteris d’avaluació de cada àrea establerts per cicles: enunciats que expressen el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagin obtingut els alumnes en un moment determinat i que han de ser el referent per les diferents avaluacions.
5. e) Les orientacions metodològiques de cada àmbit: criteris per dissenyar activitats d’aprenentatge de caràcter competencial. Fan referència a la tipologia d’activitats, a la temporització, als materials o recursos a utilitzar, a l’organització social de l’aula i a les mesures personalitzades per atendre la diversitat.
6. f) Les orientacions per a l’avaluació de cada àmbit: indicacions per a l’avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge que inclouen criteris i instruments que permeten valorar l’assoliment de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit per part de l’alumne i contribuir a l’autoregulació del seu aprenentatge. Fan referència al caràcter formatiu de l’avaluació .

 

2.5. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

 

1. S’entén per competència bàsica la capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria.
2. L’adquisició d’una determinada competència se sustenta en experiències d’aprenentatge interdisciplinars en les quals els coneixements i les habilitats interactuen per donar una resposta eficient en la tasca que s’executa. La competència comporta la integració harmònica de coneixements, habilitats i actituds.
3. Les competències bàsiques són aquelles que tots els alumnes han d’adquirir en un grau suficient en acabar la seva escolarització obligatòria i que li han de permetre poder incorporar-se a la societat com a un ciutadà actiu i assegurar els fonaments sobre els quals construirà el seu procés formatiu al llarg de la vida.
4. La programació de totes les activitats del centre, tant d’aula com complementàries i extraescolars, ha de contribuir a l’adquisició de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit, fent èmfasi en la funcionalitat i utilitat dels aprenentatges sense excloure els de caire més conceptual.

5. Les competències bàsiques assolir són:

– competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

– competència matemàtica.

– competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

– competència artística i cultural.

– competència digital.

– competència social i ciutadana.

– competència d’aprendre a aprendre.

– competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

 

 2.6. ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT.

Els alumnes han de cursar en cadascun dels cursos de l’etapa les àrees de coneixement següents:

a) Àmbit lingüístic

Àrea de llengua catalana i literatura.

Àrea de llengua castellana i literatura.

Àrea de primera llengua estrangera.

 

b) Àmbit matemàtic

Àrea de matemàtiques.

 

c)Àmbit de coneixement del medi.

Àrea de coneixement del medi natural.

Àrea de coneixement del medi social i cultural.

 

d) Àmbit artístic

Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música i dansa.

 

e) Àmbit d’educació física

Àrea d’educació física.

 

f) Àmbit d’educació en valors

Àrea d’educació en valors socials i cívics o àrea de religió.

Els alumnes, en funció de l’elecció dels pares o tutors legals, podran cursar l’àrea de religió o l’àrea d’educació en valors socials i cívics de l’àmbit d’educació en valors.

(Article 8:  Àrea de religió: La determinació del currículum de l’ensenyament de la religió catòlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les autoritats religioses corresponents. Aquest currículum haurà de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris, i haurà de contribuir al desenvolupament de les competències pròpies de l’àmbit de l’educació en valors. El Departament d’Ensenyament vetllarà pel seu compliment.)

g) A cada nivell escolar s’ha de realitzar, com a mínim, un treball o projecte interdisciplinari sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l’aplicació i la integració de coneixements de diverses àrees.

 

2.7. LLENGUA D’APRENENTATGE.

Segons Decret 119/2015, de 23 de juny. D’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària:

1. El règim lingüístic de l’educació primària es regeix pels principis establerts al títol II de la Llei d’educació, i per les disposicions reglamentàries de desplegament.
2. Els centres estableixen en el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn, els criteris per a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües i per al seu tractament i ús, els criteris per a la implementació d’estratègies orientades a l’adquisició de la competència plurilingüe dels alumnes, les mesures per fomentar l’estudi de llengües no curriculars i d’altres cultures presents en la comunitat educativa i els criteris per a l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut.
3. En acabar l’ensenyament obligatori, el sistema educatiu a Catalunya ha de garantir que tots els alumnes, independentment del seu origen lingüístic familiar, tinguin un ple domini de les dues llengües oficials i el coneixement de, com a mínim, una llengua estrangera amb l’objectiu que assoleixin les competències bàsiques que s’estableixen en el Marc europeu comú de referència per a les llengües. Els centres podran oferir opcionalment, la introducció d’una segona llengua estrangera.
4. La implantació d’estratègies educatives d’immersió lingüística s’ha d’ajustar al que estableix la Llei d’educació.

Com a part del projecte educatiu, el nostre Projecte Lingüístic adapta els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística del nostre entorn. Estableix les pautes d’ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garanteix que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Tanmateix, quan sigui necessari i possible s’arbitraran mesures de traducció en una de les llengües d’ús familiar per al període d’ acollida de les famílies procedents d’altres països.

L’aprenentatge del català i en català es farà a partir de l’Educació Infantil.

L’aprenentatge de la llengua castellana i de la llengua anglesa començarà a

1r de cicle inicial, oral i escrit.

 

2.8. PLURALISME IDEOLÒGIC I VALORS DEMOCRÀTICS.

• L’ Escola serà pluralista en la mesura que no ha d’excloure ningú a causa de la seva procedència, religió, ideologia, nivell econòmic, ni d’actituds i aptituds personals, i també perquè ha de capacitar als alumnes per a viure en una societat plural on cal respectar els altres.
• L’Escola estimularà els valors d’una societat democràtica: basada amb la solidaritat, el respecte als altres, les llibertats fonamentals, amb actituds de diàleg i responsabilitat individual, respecte al pluralisme i als drets humans.
• L’educació i la convivència es desenvoluparan en un marc de tolerància i respecte a la llibertat de cadascú, a la seva personalitat i conviccions, que no podran ser pertorbades per cap mena de coacció, ni per l’obligació d’assumir ideologies o creences determinades.
• Els Centres volen estar oberts i s’ofereixen com a llocs d’acollida i servei a aquells que els necessitin sempre i quan els objectius d’aquests no siguin contradictoris als dels centres.
• No acceptem el racisme. És important que els alumnes aprenguin a viure amb els altres nens i nenes independentment de quina sigui la seva procedència.
• Aprendre a dir no a qualsevol signe de violència, a compartir com a seves les alegries i angoixes dels companys.
• Potenciar el respecte mutu mitjançant una disciplina raonada i acceptada lliurement dins del marc de l’ensenyament actiu.
• Les Escoles promouran i participaran en actes culturals i educatius dels medis en els quals es trobin, sempre que la programació escolar obligatòria no s’alteri considerablement.
• Rebuig al dogmatisme.

 

2.9. COEDUCACIÓ.

D’acord amb la igualtat de drets, l’ensenyament que s’impartirà als nens i nenes serà igual i es desenvoluparà en un marc de coeducació. La coeducació és el procés pel qual s’arriba, a través de les vivències de relació entre els nens i nenes, a la plena acceptació de la pròpia sexualitat i de la de l’altre. Per tant, no consisteix només en tenir nens i nenes en una mateixa aula.

L’educació sexual ha de conduir cap al respecte de la pròpia persona i a la de l’altre, i així a la integració natural de la realitat social, constituïda per homes i dones, valorant l’enriquiment de la complementarietat.

La instrucció sexual és una eina valuosa en el procés de la coeducació.

La sexualitat no és aleshores un tabú, sinó simplement el coneixement dels drets propis de cadascú que, complementant-se, pretenen estimar i valorar la col·laboració amb l’altre amb el treball, en el joc i en el diàleg.

 

2.10. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

• L’atenció a la diversitat és el reconeixement i la valoració de les diferents característiques que presenten tots i cadascun dels alumnes, així com la consideració de les seves necessitats d’aprenentatge de forma singular, afavorint que puguin aprendre junts i col·laborar entre ells en experiències d’aprenentatge compartit, rebutjant la uniformitat com a valor.
• L’atenció a la diversitat afecta el conjunt dels alumnes i de la comunitat educativa, però els centres han de fer un èmfasi especial en els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu ( nese ) i, més concretament, en l’alumnat amb necessitats educatives especials.
• El projecte educatiu de ZER inclou els elements curriculars, metodològics, tecnològics i organitzatius que permeten la participació de tots els alumnes, d’acord amb el règim jurídic vigent.
• Les accions previstes als centres de la ZER per atendre la diversitat tenen en compte els aspectes següents:

– La planificació de les activitats generals de l’aula  amb criteris d’accessibilitat universal, a fi de facilitar la participació de tots els alumnes en les activitats ordinàries i afavorir l’adquisició d’aprenentatges.

– La detecció i prevenció de les dificultats d’aprenentatge, tan aviat com es detectin.

– La planificació de les mesures i recursos per donar suport als alumnes que manifesten necessitats específiques d’atenció educativa de suport educatiu.

 

Per garantir aquesta inclusió fem servir els següents recursos:

1.- Atenció individualitzada o intervenció a l’aula de l’especialista d’educació especial.

2.- Reforç mitjançant els mestres especialistes itinerants i tutors en les hores que els seus alumnes estan treballant en les diferents àrees dels especialistes.

3.- Desdoblaments dels diferents nivells existents a dintre d’una mateixa aula.

4.- Quan s’escau, s’elabora un pla individualitzat que recull el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar l’alumne/a en els diferents moments i contextos escolars.

1. d) El seguiment del progrés i l’ajustament de les mesures i els recursos per a cadascun dels alumnes.

• L’equip directiu ha de vetllar perquè els alumnes amb necessitats educatives especials vinculades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, de trastorns de l’espectre autista, de trastorns mentals, de trastorns greus de conducta, de malalties degeneratives o de malalties minoritàries que afecten substancialment el desenvolupament i l’aprenentatge que tenen un dictamen d’escolarització o que tinguin un informe de reconeixement de necessitats educatives especials, disposin d’un pla individualitzat en un termini màxim de dos mesos des de la seva escolarització, per tal d’assegurar les condicions adients de qualitat educativa i de benestar relacional.
• Per als alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu, l’administració educativa ha d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació del coneixement de les llengües oficials i del grau d’adquisició de les competències, i també mesures d’acollida.
• En relació amb els alumnes amb trastorns de l’aprenentatge o de la comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i amb els alumnes d’altes capacitats, el projecte educatiu de cada centre o el projecte educatiu de ZER ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a la seva correcta atenció i l’administració educativa ha d’establir protocols perquè el centre pugui identificar els senyals d’alerta el més aviat possible i garantir l’atenció adequada.
• Els alumnes als quals fan referència els dos apartats anteriors poden disposar d’un pla individualitzat, sempre que es consideri necessari.

 

2.11. ACCIÓ TUTORIAL:

L’acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social dels alumnes en els aspectes intel·lectual, emocional, ètic i moral, d’acord amb la seva edat, i en comporta el seguiment individual i col·lectiu per part de tot els mestres.

Les actuacions associades a l’acció tutorial són:

1. a) Crear una cultura d’escola, com a únic sistema per a tot el centre que garanteixi als alumnes un entorn previsible, positiu, segur i coherent.
2. b) Vetllar pels processos educatius de l’alumnat, garantint el seguiment individual i col·lectiu i la detecció i atenció de les seves necessitats educatives en el moment que es produeixen.
3. c) Promoure la implicació de cada alumne en el seu procés d’aprenentatge, proporcionant-li una resposta educativa singular i adient.
4. d) Assegurar la coordinació de tots els mestres que intervenen en l’educació d’un mateix alumne.
5. e) Dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal i acadèmic dels alumnes, tot evitant condicionants lligats al gènere.
6. f) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes, creant una dinàmica positiva, i la seva participació en les activitats del centre.
7. g) Informar els pares o tutors sobre l’evolució educativa dels seus fills i oferir-los l’assessorament i l’atenció adequada. Els pares o tutors han de tenir accés a tota la documentació referida a l’avaluació del seu fill.
8. h) Facilitar a pares i tutors l’exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills.( A través de la carta de compromís educatiu ):
9. i) Implicar els alumnes i les seves famílies en el procés educatiu i en la dinàmica del centre. S’ha de preveure en la programació general la planificació d’entrevistes, reunions col·lectives o altres actuacions que es considerin oportunes.

 

El mestre tutor ha de vetllar  pel desenvolupament personal dels alumnes i per l’assoliment progressiu de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit i ha de coordinar, a aquests efectes, tots els mestres que intervenen en aquest procés. Correspon al mestre tutor la relació amb les famílies o tutors dels alumnes i la formalització de la documentació, acadèmica i de tot tipus, que sigui necessària.

 

3. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS PROPIS

 

3.1. OBJECTIUS D’ÀMBIT ORGANITZATIU:

• Vetllar per la cohesió de la ZER.
• Fomentar la convivència entre mestres i alumnat de la ZER.
• Continuar amb la correcta elaboració dels documents marc de la ZER: projecte educatiu, pla anual, memòria, projecte lingüístic, projecte de convivència, pla d’atenció a la diversitat, pla lector, NOFZ, línia de ZER curricular i programacions.
• Potenciar el Pla TAC.
• Potenciar les reunions del Consell directiu de ZER.
• Continuar amb les reunions de la CAD.
• Potenciar els claustre pedagògics.
• Potenciar la Comissió Social de la ZER.
• Continuar el treball de la Comissió d’avaluació.
• Continuar fomentant les reunions quinzenals de coordinació de cicle per unificar criteris.
• Establir mecanismes per a fer efectiva la coordinació intercicles.
• Continuar amb el funcionament de les comissions de treball: biblioteca, TAC i sortides.

 

3.2. OBJECTIUS D’ÀMBIT PEDAGÒGIC:

• Fer la transferència a l’aula dels assessoraments de la formació rebuda a la ZER en competència matemàtica i lingüística.
• Adequar alguns aspectes de la metodologia emprada per tal de millorar els resultats de les avaluacions i les competències, per tal de proporcionar a l’alumnat les eines necessàries per adquirir-les.
• Continuar treballant per mantenir i consolidar els bons resultats externs en les llengües.
• Vetllar per la millora dels resultats de superació dels diferents cursos.
• Fomentar l’ús correcte de la llengua catalana com a llengua vehicular.
• Engegar i potenciar el treball de l’àrea de música i dansa sense el suport del llibre.
• Continuar amb el treball per projectes a educació infantil.
• Continuar amb el programa d’educació emocional.
• Vetllar per l’adaptació de les programacions al currículum.
• Promoure la formació permanent dels/les mestres.
• Fomentar l’hàbit lector i la utilització de la biblioteca escolar.
• Impulsar l’aprenentatge de la llengua anglesa i les tradicions angleses.
• Estimular la participació i responsabilitat de l’alumnat en les tasques escolars.

 

3.3. OBJECTIUS DE GESTIÓ:

–  Optimitzar els espais i els recursos disponibles als centres.

– Utilitzar el programa ESFERA per elaborar el pressupost, la justificació econòmica i les dades de l’alumnat.

– Adequar les despeses al pressupost aprovat.

 

3.4. OBJECTIUS ÀMBIT RELACIONAL:

• Fomentar el bon comportament en els centres.
• Continuar amb les activitats conjuntes que ajuden a do
• nar cohesió a la ZER.
• Potenciar les relacions amb la comunitat educativa.
• Informar a la comunitat educativa dels acords presos i diferents notícies del Consell escolar de ZER,
• Potenciar les relacions existents amb els INS de la zona.
• Donar suport al Pla pilot per introduir les llars d’infants a l’escola rural.
• Vetllar per tal de que el pla de treball del servei educatiu de la zona sigui efectiu.
• Establir relacions de col·laboració amb Ajuntaments, associacions i institucions dels municipis.
• Vetllar per la bona relació família-escola.
• Fomentar que els blocs de les escoles siguin una eina d’accés a la informació i de relació.
• Engegar i mantenir el nou entorn web de la ZER. (agora.xtec.cat/zerren)

 

3.5. PROVES DE LES ÀREES DEL CURRÍCULUM

• Proves normatives de final de nivell.
• Proves d’avaluació de la comprensió lectora.
• Proves diagnòstiques a l’alumnat de tercer.
• Proves de competències bàsiques a l’alumnat de sisè.

 

3.6.CRITERIS D’AVALUACIÓ PER CICLES.

• Per a Educació Infantil es formulen els següents criteris:
• Reconèixer les parts del cos.
• Tenir una imatge positiva de si mateix.
• Participar en el joc.
• Coordina i controla el seu cos, en les activitats que impliquen tant el moviment global com el segmentari.
• Sap orientar-se en l’espai i en el temps.
• Es relaciona positivament amb els seus companys/es.
• Té cura del seu aspecte personal.
• Distingeix característiques dels elements de l’entorn.
• Observa i diferencia fenòmens atmosfèrics i els canvis que provoquen en l’entorn.
• Sal aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar… i ho verbalitza.
• Utilitza el llenguatge oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions.
• Mostra interès per la descoberta de les relacions entre el text oral i l’escrit.
• Crea de manera individual i col·lectiva petits textos.
• S’integra al grup i respecta els/les companys/es.
• Sap compartir joguines.
• S’expressa amb claredat i de forma ordenada.
• Utilitza correctament els materials i eines plàstiques.
• Participa activament en activitats musicals i eines plàstiques.
• Participa activament en activitats musicals i de representació.
• Utilitza el cos per comunicar-se amb els altres.
• Identifica quantificadors.
• Gaudeix amb les activitats TIC.

 

• Per a Cicle Inicial es formulen els següents criteris:
• Assoliment dels objectius mínims establerts a les unitats de programació de cada àrea.
• Actitud i esforç de l’alumne/a vers el treball en cada àrea.
• Presentació acurada dels treballs.
• Responsabilitat vers les tasques encomanades.

 

• Per a Cicle Mitjà i Superior es formulen els següents criteris:

–  Assoleix els objectius mínims de la programació proposats pel grup en general.

–  Assoleix els objectius mínims proposats de forma individual.

–  Mostra interès pels aprenentatges.

–  Mostra una correcta actitud tant a l’aula com en els aprenentatges.

–  Participa activament en les activitats de la classe.

–  S’esforça en l’estudi i el treball de classe.

–  Presenta els treballs correctament: bona cal·ligrafia, sense faltes d’ortografia, amb pulcritud, etc.

–  S’esforça en superar-se cada dia tenint en compte la seva aptitud.

– En cicle s’acorda els percentatges que es tindran en compte a l’hora de posar la nota de l’alumne:

• Adquisició dels continguts: 40%
• Actitud: 30%
• Treball: 20%
• Presentació: 10%

 

 3.7. AVALUACIÓ FINAL DE CURS

 Segons l’ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària:

1. Al final de cada un dels sis cursos de l’etapa s’ha d’avaluar el procés d’assoliment de les competències bàsiques dels alumnes.

 

2 .En la darrera sessió d’avaluació de cada curs s’ha d’avaluar el grau d’assoliment de les competències pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions i el resultat global de l’àrea de cada alumne. Els resultats

d’aquesta avaluació s’han d’expressar en els documents oficials d’avaluació.

Els documents oficials d’avaluació són:

• L’expedient acadèmic.
• L’acta d’avaluació de final de curs.
• L’historial acadèmic de l’educació primària.
• L’informe individualitzat de final d’etapa.
• L’informe personal per trasllat.

 

3 .En la darrera sessió d’avaluació dels cursos de 2n, 4t i 6è, que corresponen als finals de cicle inicial, mitjà i superior, també cal avaluar el grau d’assoliment de les competències bàsiques de l’àmbit digital, d’aprendre a aprendre i d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Els resultats d’aquesta avaluació s’han d’expressar en els documents oficials d’avaluació.

4 .Els resultats d’aquesta avaluació s’han d’expressar en els termes següents: Assoliment excel·lent (AE),

Assoliment notable (AN),

Assoliment satisfactori (AS)

No-assoliment (NA)

6. En els documents oficials d’avaluació dels alumnes amb pla individualitzat els resultats de l’avaluació fan referència als criteris d’avaluació establerts en el seu pla individualitzat.
7. En els casos d’alumnes de procedència estrangera que s’incorporen al sistema educatiu a Catalunya per primera vegada durant el segon o el tercer trimestre del curs escolar i que no tenen com a llengua familiar cap de les llengües oficials a Catalunya, es pot prendre la decisió temporal de no avaluar algunes de les àrees, a proposta de la Direcció del centre i amb l’autorització de la direcció dels serveis territorials.

S’annexa la concreció del currículum a la línia de ZER per àrees a primària: amb continguts, criteris d’avaluació i metodologia.

  

4. CONCRECIÓ DE L’ESTRUCTURA.

 La ZER potencia un règim de participació real i efectiva en la seva gestió de tots els estaments que la composen per mitjà dels representants elegits per cada un d’aquests estaments, i atorga una gran importància als procediments i vies de comunicació interna i externa que garanteixin un ús democràtic i una participació responsable.

Mantenim una relació participativa i oberta amb totes aquelles entitats, grups, persones que estan directament o indirecta vinculades a la Zona per facilitar activitats de coordinació, formació i intercanvi.

 

4.1. ORGANITZACIÓ DE LA ZONA:

4.1.1. CONSELL ESCOLAR DE ZER

Segons estableix les NOFZ i la normativa que cada curs publica el Departament d’Ensenyament:

Definició: És l’òrgan de representació dels diversos sectors de la comunitat educativa pel que fa a la seva composició i estructura. Pel que fa al funcionament, és l’òrgan de participació col·legiat de tots els seus membres en el govern de la Zona.

Composició:

• El/la director/a de cada una de les escoles.
• Un/a representant dels pares de cada escola.
• Un/a representant de l’Ajuntament de cada poble.
• Tres representants del Claustre de Zona.
• Un/a representant del PAS.
• L’Equip directiu de la ZER:

• El/la director/a que n’és el/la president/a.
• El/la cap d’estudis.
• El/la secretari/a, que actua de secretari/a amb veu i sense vot.

 

Funcions:

• Elegir director/a de la Zona i designar l’equip directiu que proposa el director/a.
• Proposar al Departament d’Ensenyament la revocació del nomenament de director, previ acord de dos terços.
• Aprovar el Pla Anual, que elabora l’equip directiu.
• Aprovar les activitats escolars que afecten totes les escoles de la Zona programades per als diferents claustres.
• Aprovar i avaluar el Projecte Educatiu de Zona.
• Aprovar i avaluar les Normes d’organització i funcionament de la Zona.
• Aprovar i avaluar les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats complementàries, visites, viatges, colònies escolars…, si s’escau.
• Aprovar la memòria anual.
• Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament d’Ensenyament.
• Consell escolar de centre: integrat per la directora de l’escola com a presidenta, un/a representant de l’Ajuntament, un/a representant de l’Ampa, dos pares elegits, dos representants de mestres i la secretaria que hi assisteix amb veu però sense vot.

4.1.2. CLAUSTRE DE ZER

Segons estableix les NOFZ  i la normativa que cada curs publica el Departament d’Ensenyament:

 Definició:  És l’òrgan tècnic – professional i de participació dels mestres i de les mestres en el govern de la zona.

 Composició: La totalitat dels mestres adscrits a les escoles de la ZER.

 Funcions:

• Elegir els seus representants al Consell Escolar de la Zona.
• Aportar propostes i esmenar, si cal, el Pla Anual de la Zona.
• Valorar, al final de curs, les activitats dutes a terme a la Zona.
• Elaborar i difondre materials i informació dels cursos als quals s’assisteix com a representant de la Zona.
• Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i la investigació pedagògica.
• Organització i programació general de la zona.
• Informar i aportar esmenes al Projecte Curricular de Zona..
• Aprovar el Projecte Curricular de la zona.
• Aportar criteris per a l’elaboració del Projecte Educatiu i les NOFZ.
• Elaborar propostes per a l’ EAP.
• Altres feines acordades pel Claustre o que sorgeixen de les diferents comissions.
• Claustre de centre: format per el/la director, secretaria ( si n’hi ha ) i la resta de mestres adscrits al centre.

 

4.1.3. CONSELL DIRECTIU DE LA ZER:

Segons estableix les NOFZ  i la normativa que cada curs publica el Departament d’Ensenyament:

 Composició: Està format pel director/a, el/la cap d’estudis, el/la secretari/a i el/la director/a de cada centre.

 Funcions:

• Assessorar el/la director i l’equip directiu en matèries de la seva competència.
• Coordinar les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació dels centres.
• Col·laborar en l’organització d’activitats de ZER.
• Col·laborar en l’elaboració dels documents de ZER.

Reunions: cada dilluns es reuneix l’equip directiu de ZER i es demanarà l’assistència de les directores dels centres sempre que sigui necessari.

• Equip directiu de la zona: està format pel/la director/a, el/la cap d’estudis i el/la secretari.

 Funcions:

• Elaborar la programació general de la Zona, amb caràcter anual.
• Elaborar la memòria d’activitats de la Zona, amb caràcter anual.
• Vetllar per la coordinació i seguiment de les activitats que es realitzen a la Zona.
• Establir el calendari de reunions.
• Complir i fer complir la normativa vigent.
• Elaborar i revisar el Projecte Educatiu.
• Elaborar i revisar les Normes d’organització i funcionament.
• Convocar i fer l’ordre del dia de les reunions dels òrgans col·legiats de la Zona i executar els acords presos.
• Vetllar per l’adequada gestió i racionalització pressupostària i administrativa.
• Gestionar, davant els serveis competents, la dotació de recursos materials i personals.
• Qualsevol altra funció encomanada pel Departament d’Educació.
• Equip directiu de centre: està format pel/la director/a i el/la secretari.

 

4.1.4. COORDINADOR/A  DE CICLE.

Segons estableix les NOFZ i la normativa que cada curs publica el Departament d’Ensenyament.

Composició: Un mestre/a del claustre de ZER que coordina un cicle d’ensenyaments. Hi haurà tres coordinadors/es: educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà / cicle superior.

Funcions:

• Establir les directrius del Projecte Curricular de cada Cicle de la Zona i elaborar-lo conjuntament amb els membres del Cicle a partir de les propostes dels mestres.
• Programar les activitats que es duran a terme a l’Equip de Cicle durant el curs.
• Preparar i dirigir les reunions quinzenals de Cicles.
• Coordinar diferents activitats complementàries dels alumnes del cicle corresponent.
• Materialitzar les tasques que s’han realitzat a l’equip de cicles.
• Coordinar-se amb els altres coordinadors de cicles.
• Impulsar la discussió i el debat en el cicle sobre temes de caràcter pedagògic.
• Gestionar la comptabilitat del material i activitats de cicle.
• Representar al Cicle en xerrades, presentació de material… que estiguin dins l’àmbit pedagògic.

 

4.1.5.COORDINADOR/A  D’INFORMÀTICA.

Composició: Ocupa el lloc un/a mestre/a del Claustre de ZER.

 Funcions:

• Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar els/les mestres per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en TAC, d’acord amb l’assessorament dels serveis educatius de la zona.
• Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos TIC de la ZER.
• Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipament informàtics i telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència tècnica.
• Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica i economicoadministrativa del Departament d’Ensenyament.
• Aquelles altres que el director/a de la ZER li encomani en relació amb els recursos TIC que li pugui assignar el Departament d’Educació.
• Assistir a les reunions dels SEMTAC.
• Dinamitzar la utilització dels materials informàtics i la participació de les escoles en la Zona.
• Elaborar la web de la ZER i els blocs dels centres, muntatge de vídeos i fotografies de les sortides i trobades.

 

4.1.6. COORDINADOR/A DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Composició: Ocupa el lloc un/a mestre/a del Claustre de ZER.

 Funcions:

• Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’ interès i la cooperació dels mestres i les mestres en l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del Servei de Prevenció de Riscos Laborals.
• Col·laborar amb la direcció de cada centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la planificació i realització dels simulacres d’evacuació.
• Revisar periòdicament la senyalització dels centres i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.
• Revisar periòdicament el pla d’emergència de cada centre per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.
• Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.
• Promoure actuacions d’ordre i de neteja i fer-ne el seguiment.
• Emplenar i trametre als serveis territorials el model “Full de notificació d’accident o d’incident laboral”.
• Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en els centres.
• Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’avaluació i el control dels riscos generals i específics dels centres.
• Coordinar la formació dels treballadors i les treballadores dels centres en matèria de prevenció de riscos laborals.
• Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.
• Assistir als cursos de seguretat i salut laboral de nivell bàsic que oferta el Departament d’Ensenyament.

 

4.1.7. COORDINADOR/A LIC

Composició: Ocupa el lloc un/a mestre/a del Claustre de ZER ( generalment el/la mestre d’educació especial ).

Funcions:

• Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l’assessor/a LIC, actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.
• Assessorar l’equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents d’organització de la ZER ( PEZ, PLZ, NOFZ, Pla d’ acollida i integració, programació general anual del centre… ) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’ acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència en els centres.
• Promoure actuacions en els centres i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.
• Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.

 

4.1.8. COMISSIONS

 

Composició: Cada Comissió està formada per un equip de mestres. Tots/es els membres del claustre han d’estar adscrits a una comissió de treball.

A principi de cada curs es decideix quines comissions es formaran i el nombre de membres de cadascuna.

 

• Comissió d’Atenció a la Diversitat:

Està constituïda per el/la cap d’estudis, mestre/a d’educació especial, coordinadors/es de cicle, orientador/a educatiu de l’EAP, treballador/a social, coordinador/a LIC de la ZER i puntualment d’altres especialistes.

Funcions:

• Establir els criteris i acords per atendre la diversitat de l’alumnat de la ZER segons les necessitats educatives que presenten.
• Elaborar els programes específics de treball, els plans individualitzats, les modificacions del currículum, ajustaments de les programacions…
• Proposar el tipus d’agrupament més adient per poder atendre les necessitats educatives de l’alumnat.
• Proposar, elaborar, revisar i modificar els programes i/o les actuacions per afavorir una millor organització, coordinació, atenció i convivència al centre: Pla d’ Acollida, tutories, programes de cohesió de grup, gestió de conflictes i actuacions de traspàs d’EI a EP i d’EP a ESO.
• Revisar els criteris d’avaluació del PEZ i de les programacions de cicle posant èmfasi en l’assoliment de les competències bàsiques.

 

• Comissió de sortides:

Està formada per quatre mestres del claustre de ZER.

Funcions:

• Buscar diferents alternatives de sortides i llogar el mitjà de transport.
• Organitzar sortides que englobin a tots els alumnes de la ZER, amb objectius pedagògics i lúdics.
• Informar al Claustre dels grups de mestres que estaran amb cada cicle durant a la sortida.
• Informar al Claustre del desenvolupament de la sortida.
• Elaborar criteris comuns per al bon funcionament de la sortida.

 

• Comissió de biblioteca:

Està formada per un/a mestre/a de cada escola de la ZER.

Funcions:

• Organitzar la biblioteca escolar i vetllar pel seu manteniment i funcionament.
• Facilitar informació al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles per al desenvolupament del currículum i l’accés a la documentació.
• Impulsar el Pla de lectura del centre.
• Establir coordinació amb els serveis educatius i amb altres organismes de l’entorn.
• Organitzar activitats, exposicions…

 

• Comissió TAC:

Està formada pel/la coordinador/a d’informàtica i per un/a mestre/a de cada centre de la ZER.

Funcions:

• Coordinarà la integració de les TIC en les programacions del professorat i en l’avaluació de l’alumnat, i promourà l’ ús de les TIC en la pràctica educativa a l’aula.
• Vetllarà per l’optimació de l’ús dels recursos TIC del centre.
• Animarà a usar les TIC entre la comunitat educativa i les difondrà.
• Elaborarà i actualitzarà els blocs dels centres i les webs.
• Tindrà cura dels aspectes normatius següents:

1. Que s’utilitzi la instal·lació de programari en català per complir allò que estableix l’article 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
2. Que es disposi de la llicència d’ús per a tot el programari que s’utilitzi en cadascun dels ordinadors del centre. En aquest sentit, l’adopció de programari lliure facilita l’ús i la difusió d’aplicacions TIC sense restriccions i amb ple respecte a la legalitat vigent.
3. Que s’utilitzin habitualment formats basats en estàndards oberts a l’intercanvi de documents electrònics ( xtec.cat/guies/estandards ).
4. Que els materials digitals publicats pel centre i accessibles en línia siguin respectuosos amb els drets d’autor. En aquest sentit es recomana l’adopció de llicències “Creative commons” (xtec.cat/guies/cc ) que faciliten la difusió i la compartició dels continguts a la xarxa, tot protegint-ne l’autoria.
5. Que la pàgina web del centre incorpori la identificació gràfica adaptada al Programa d’ Identificació Visual de la Generalitat de Catalunya (xtec.cat/guies/imatge ).
6. Que s’apliquin a la web del centre criteris d’accessibilitat (xtec.cat/guies/accessibilitat ).

Sempre tenint en compte que, els assessors TAC i gestors TIC dels serveis territorials, els serveis educatius, la Direcció General d’Innovació i l’àrea TIC del Departament d’Educació donen suport al procés d’implementació de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement en els centres educatius.

 

4.1.9 ALTRES ACTIVITATS  DELS/LES MESTRES

A més de les tasques que ja s’han esmentat els mestres desenvolupen activitats de caràcter voluntari que tenen una influència directa en el treball de la zona i de les escoles. Aquestes activitats són:

• Assistir als seminaris, cursos, xerrades, jornades… de formació, informació

i intercanvi d’experiències.

• Promoure activitats, debats, trobades, que facin referència a l’àmbit educatiu.

 

5. 5. INDICADORS DE PROGRÉS

ÀMBIT ORGANITZATIU
OBJECTIUS	INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Fomentar la convivència entre tots els membres de la comunitat educativa.	-Valoració positiva de les activitats que impliquin convivència entre tos els membres de la comunitat educativa.
-Elaborar en equip directiu els documents marc de la ZER.	-Elaboració dels documents amb la participació activa dels membres del claustre.
-Fomentar les reunions quinzenals de coordinació de cicle.	-Revisió dels acords presos en les actes de coordinació.
-Fomentar les reunions de les diverses comissions creades a la ZER.	-Valoració del nombre d’activitats proposades i realitzades per les comissions.
-Garantir la coordinació entre els/les mestres d’educació infantil i de primària, i entre els de primària i secundària.	-Establiment de reunions i nombre d’aquestes per fer el traspàs d’informació.
-Escolaritzar a tot l’alumnat respectant l’atenció a la diversitat.	-Detecció i valoració de les necessitats educatives de l’alumnat.

 

ÀMBIT PEDAGÒGIC
OBJECTIUS	INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Proporcionar als alumnes les eines necessàries per adquirir les competències bàsiques.	-Valoració dels resultats obtinguts en els indicadors de cada centre.
-Fomentar l’ús correcte de la llengua catalana com a llengua vehicular.	-Utilització del català com a llengua d’aprenentatge i comunicació.
-Elaborar les programacions didàctiques que seran comuns a la ZER.	-Revisió i actualització de les programacions.
-Promoure la formació permanent dels/les mestres.	-Transferència a l’aula de la formació rebuda per tal de millorar la metodologia.
-Fomentar l’hàbit lector i la utilització de la biblioteca escolar.	-Valoració de les activitats relacionades amb el gust per la lectura (PLEZ).
-Fomentar les TAC.	-Activitats realitzades amb els recursos disponibles.
-Impulsar l’aprenentatge de la llengua anglesa.	-Activitats incloses a la programació de la llengua anglesa.
-Estimular la participació i responsabilitat dels/les alumnes en les tasques escolars i extraescolars.	-Participació activa dels/les alumnes en les diverses activitats i programes engegats.

 

ÀMBIT DE GESTIÓ
OBJECTIUS	INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Optimitzar els espais i els recursos disponibles als centres.	-Gestió òptima d’espais i recursos de centre i de ZER.
-Utilitzar el programa SAGA per elaborar el pressupost i la justificació econòmica.	-Valoració del seu funcionament.
-Adequar les despeses al pressupost aprovat.	-Control de despeses.

 

 

El present Projecte Educatiu serà revisat periòdicament, per tal d’actualitzar-ne les dades i valorar els objectius que es fixen, afegint-ne de nous o bé suprimint-ne d’altres.