Aquest curs des de les escoles de la ZER Urgellet hem treballat els Motarrots. L’objectiu era descobrir i fer un recull de mots perduts en el territori de l’Alt Urgell. El terme motarrot s’utilitza per referir-se al malnom amb què els habitants d’un poble són coneguts per la gent dels pobles de la rodalia. Els motarrots tenen el seu origen en un fet històric, en una llegenda, un costum, o bé en la geografia, la climatologia, la manera de ser o alguna altra característica que singularitza cadascun dels pobles. Sovint trobem en els motarrots una intenció irònica, pejorativa o, fins i tot, ofensiva, que s’entén per la tradicional rivalitat entre pobles veïns.
En primer lloc, hem fet un treball dels motarrots de cada poble (Tuixent, el Pla de Sant Tirs, Castellciutat i Alàs) a través del llibre “Alt Urgell: Motarrots, fets, llegendes” de Josep Espunyes i la informació de la següent pàgina web. https://www.alturgell.cat/motarrots . Un cop treballat el motarrot de cada poble, cada escola ha fet un recull de mots, frases fetes o expressions que s’utilitzaven al poble. Aquest recull s’ha fet a través d’entrevistes, contacte amb padrins i padrines, gent del poble …
ALÀS (Hortolans i ceballots)
L’antic regadiu d’Alàs, no gaire extens i molt repartit, era una successió d’horts i hortets que s’estenien des del giravolt de Torres d’Alàs fins al torrent de la Llau, la partió del terme de la Seu. T
TUIXÉN (Tribinetes, tirapins o tirabigues, mintiders i cubans)
Venia de l’eina, trebineta o trebinella, com l’operació, tirar pins o bigues, ens parlaven de diversos oficis que l’explotació del bosc havia generat a Tuixén: tirador.
EL PLA DE SANT TIRS (doctosos, matapolls i campaners)
Bressol d’advocats de secà gràcies al seminari de la Seu, el Pla feia gala de poble enlletrat. En efecte, cada curs hi enviava uns quants alumnes, però es poden comptar amb els dits de la mà els que arribaren a cantar missa.
CASTELLCIUTAT (reganyons i canons)
Tenien males puces, els de Castellciutat, promptes a ensenyar les dents per poc que els busquessin les pessigolles.
