En col·laboració amb Unicef, i amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat, el diari ARA va organitzar com cada any el ‘Diari dels nens i nenes’, que es va publicar el 20 de novembre, coincidint amb el Dia Mundial de la Infància. Aquest diari va ser il·lustrat amb dibuixos fets per nois i
noies d’escoles rurals de Catalunya, dels quals es trobaven alumnes de l’Escola 16 de Febrer dels Muntells. El tema central va ser la importància de l’aigua per a la preservació de la vida humana i natural al planeta Terra. En plena crisi climàtica, i amb Catalunya en alerta per sequera, era una qüestió de gran rellevància i de plena actualitat.
El concurs constava de 3 apartats:
- Realització d’un conte o poema.
- Dibuixos de la temàtica “La importància de l’aigua per a la preservació de la vida humana”.
- Tenir l’oportunitat de col·laborar amb l’edició del diari ARA que es publicava el dia 20 de novembre.
Primerament us compartim el conte que es va realitzar al taller d’escriptura:
Sense l’aigua no hi ha vida.
Aquell indret era preciós. Tenia grans arbres, bells camps i molta diversitat d’aus. Hi havia una petita població que vivia del cultiu de l’arròs.
Justament aquell any no havia plogut gens a les muntanyes, hi havia molta sequera. L’aigua que baixava del riu que omplia els arrossars havia disminuït tant que no sabien si les plantes podrien viure.
Tots els nens i nenes de l’escola es van adonar que a les seves cases no es parlava d’altra cosa que de l’aigua i la falta de pluja. Segons els pares, no només era una qüestió de regar l’arròs sinó que sense aquell recurs haurien de marxar i abandonar el poble. Preocupats per aquella situació els nens i nenes van pensar que havien de fer alguna cosa.
Estaven segurs que el Sr. Xan els podia ajudar, ja que les seves històries que sempre els contava sobre la natura i els coneixements que tenia, podien tenir la solució. El Sr. Xan, era un home vell i savi del poble, que sempre anava amb la seva atrotinada bicicleta, segons ell, la màquina. Ell, sabia perfectament com havia evolucionat el delta els darrers quasi 100 anys i quins eren els remeis per salvar-lo.
Així que un dia, amb el permís dels pares i la directora del centre, alumnes i el Sr. Xan van agafar les bicicletes i van visitar tots els racons del territori. Van enregistrar als seus quaderns totes aquelles coses que s’havien de canviar i per les quals lluitar.
Segons el Sr. Xan, la primera cosa que s’havia de fer era preguntar als científics com es podia repartir l’aigua entre els pagesos, els pobles i la mateixa naturalesa amb igualtat, com gestionar destil·ladores i purificadors d’aigua, com es podria recollir les aigües pluvials, com estalviar aigua, com dessalinitzar aigua del mar i com col·laborar tots els països per compartir els coneixements.
Després de molts dies de treball i reunions amb els millors científics, els alumnes van redactar un manifest defensant l’aigua per al seu territori i l’accés a l’aigua de tots els habitants del planeta terra.
Van començar a visitar polítics, mobilitzacions, xarxes socials, viatges per explicar el seu pla… però ningú els va fer cas.
Només els quedava una última opció, visitar una persona molt influent sobre el canvi climàtic i la defensa de la natura. El destí era Suècia.
Al cap d’uns dies, després d’aquella visita al nord d’Europa, com si es tractés d’un truc de màgia les peticions i bones pràctiques van ser reconegudes per tots els governs del món. Televisió, ràdio i internet només parlaven d’aquells petits herois. Amb l’ajuda de l’experiència del Sr. Xan, l’esforç dels alumnes i el valor de deixar un món millor, s’havia aconseguit que l’aigua fos un recurs per a tothom.
I és que el pensament local pot ser una solució global.
Alguns dels dibuixos presentats:
Clicant al VÍDEO podreu veure a Jan i Mar de l’Escola 16 de Febrer, juntament a altres xiquets i xiquetes d’altres escoles rurals de Catalunya fent els dibuixos del diari ARA.
Una autèntica experiència!!!