Els alumnes de CM i CS de l’escola 16 de Febrer han estat finalistes dels Jocs Florals en la categoria audiovisual. Si voleu veure el vídeo, cliqueu a aquest enllaç.

També us deixem el conte, us recomanem que el llegiu, és molt bonic.

TRENCANT ESTEREOTIPS 

Hi havia una vegada una família de gats que vivia en un petit poble costaner. Després de molts mesos intentant ser pares va néixer Nala, una petita gateta d’ulls foscos, pèl blanc i amb unes taques ocres. 

Com que la Nala era una filla molt desitjada, els seus pares la sobreprotegien. No la deixaven sortir sola lluny de casa, sempre insistien que anés molt en compte amb els cotxes, que tornés a casa abans de ser fosc, que no provés menjar d’altres barris i sobretot, que no parlés amb desconeguts ni gossos. 

La petita gata tenia una avorrida vida, els consells dels pares eren molts estrictes i feien que la Nala no pogués divertir-se. De vegades es saltava les normes i s’arriscava als càstigs. No entenia allò de que els gats tenien 7 vides, ella pensava que en realitat no n’havia gastat ni una. 

Les reflexions sobre el seu futur eren constants, es preguntava moltes coses que els seus pares no sabien ni volien respondre: per què existien les espècies, per què hi havia rics i pobres, per què s’havia de viure sempre amb les mateixes normes, per què hi havia tanta maldat en aquell món que vivia…

Un dia, mentre estava donant una volta pel barri acompanyada per les seves reflexions, va veure una dona passejant el seu gos. Aquell gos era petit com un cigró i pelut com un os, però el que cridava més l’atenció era la seva cara trista i apagada. 

Com és de costum, quan els amos surten a passejar les mascotes, s’entretenen parlant amb els amics i coneguts. En un instant de descuit, mentre l’ama estava de xarreta, el gos es va espantar de veure la Nala, esvalotat va fer cap enrere, va caure al mig la carretera,  i sort que es va sentir una forta miolada: “MIAUUUU”, això, va ser la salvació que el gos no fos atropellat per un cotxe de grans dimensions. 

Aquell moment de perill, els va connectar amb la mirada. Va ser una mirada tan única i especial que és difícil de descriure.

Aquella oportunitat era d’or, podia conèixer animals nous. No sabia quin sentiment recorria pel seu cos: por, vergonya, emoció… però tant el gos com la gata van continuar fent el seu camí. 

Va arribar la nit i aquells sentiments no s’esfumaven, tenia la necessitat de veure’l, no es podia treure del cap aquella bola de pèl. Així que, amb les habilitats felines que caracteritzen als gats, va sortir sigilosament de casa. 

L’única referència que tenien l’un de l’altre era el lloc on la Nala va salvar-li la vida, i on es van creuar aquelles adorables i dolces mirades.

Era una freda nit d’hivern de gener, no es veia a ningú pels carrers, una lleugera brisa humitejava els bigotis de la Nala però les adversitats no l’anaven a aturar. Quan més s’apropava a l’indret, més ràpid eren els batecs del seu cor. Doncs, allí estava, no s’ho podia creure. Al veure’l se li va glaçar el cor. El gos es va apropar i va donar les gràcies per salvar-li la vida. 

Aquelles trobades clandestines van ser habituals. Totes les nits a la mateixa hora triomfava l’amor. Un amor prohibit perquè tant la família del gos com de la gata no estarien preparades per reconèixer aquesta història d’amor entre dues espècies diferents.

Afortunadament tots aquells prejudicis i pors que els havien inculcat a tots dos desapareixien de la seva cultura.

Browni i Nala van trencar tots els estereotips alliberant-se d’un món prohibit.

I és que l’amor, és el sentiment més poderós del món. I vosaltres què creieu?