Aquest any, els alumnes de l’Escola 16 de Febrer han participat amb molta il·lusió en el Concurs de Contes de Nadal del Consell Comarcal del Montsià, una activitat que fomenta la creativitat, l’expressió escrita i l’esperit nadalenc.

Durant aquestes setmanes, els nens i nenes han treballat amb entusiasme per escriure històries plenes de màgia, valors i imaginació. Cada conte és especial i reflecteix l’esforç, la sensibilitat i la creativitat de l’alumnat. Ens fa molta il·lusió poder compartir amb totes les famílies el seu talent.

Volem felicitar-los a tots i totes per la feina feta i per haver posat tanta dedicació en els seus contes.

1. UN NADAL MISTERIÓS?

Autor: Bruno Laguna. 

Hola, soc Tim, a mi, com tots els xiquets m’agrada Nadal, però jo us vull explicar una cosa, jo vull veure a Pare Noel!, És el meu somni des que tinc tres anys. El meu equip per veure al Pare Noel està format per Carles, Bruno, Sofia i Yolanda. Tenim unes trampes amb Bruno, Carles té les càmeres foto trampeig, Sofia farà les galetes i Yolanda té els micròfons espia. 

Ara, només falten dos dies per Nadal. Jo i Bruno estem posant les trampes a casa meva. 

Els meus pares no vindran fins d’aquí a quatre dies per treball i aquesta nit és quan vindrà el Pare Noel! .

Tot el grup estem nerviosos, falten vuit hores i estem comprant moltes llaminadures, begudes i fruita per estar tot el dia i la nit desperts. Els meus amics volen menjar tot el que tenim d’una vegada.  Jo els dic que no perquè amb la panxa plena s’adormiran més aviat. 

A les onze de la nit a tota la colla ens està entrant un somni diferent, no és perquè no teníem res de son. En Bruno es pregunta que està passat i Yolanda s’està dormint, tot és molt estrany. 

Falten pocs minuts per a la nit de Nadal. Les càmeres foto trampeig estan saltant tota l’estona, però no és veu res, només els meus ninots. Espera un moment? Els ninots es mouen! Tots estem de pedra, com pot ser que els ninots es mouen i de sobte han marxat en un sospir. Tota la colla estem  impressionats, els ninots són els que porten els regals!!!!, i Sofia ha dit: – i també han vingut uns altres ninots diferents.

De sobte, tota la colla hem caigut a terra. 

L’endemà al matí vaig preguntar als de la colla si també recordaven el que va passar, i tots van dir que no recordaven res. 

He fet el meu somni realitat?, però no com esperava!!

 

2. UN ANY NOU DIFERENT

Autor: Jan Figuerola

 

31 de desembre de 1999. 23:32 h de la nit. Esperant l’any nou. Es respira tensió. Canvi de segle? CANVI DE MIL·LENNI?!?!? És un moment molt important.

-La Terra explotarà! -va dir un noi.

-Els marcians envairan la Terra!-va dir una anciana.

-Els ordinadors expulsaran fum dels ventiladors!-va dir un informàtic.

-El món no tindrà sentit! -va dir un nen.

-CAURÀ UN ASTEROIDE I ENS EXTERMINARÀ A TOTS!!! – va dir una nena.

 -Calleeeeeeeeeeu!!! No passarà res!- -va exclamar Keizo Obuchi, el primer ministre del Japó. La NASA ja ens ha afirmat que no hi ha CAP asteroide orbitant la Terra.

San Francisco, Califòrnia. Despatx general d’Apple Co. Nou hores abans. 

-Estem intentant reprogramar tots els ordinadors i mòbils del món, senyor. – va dir l’informàtic encarregat.

-Bona feina. Continueu així – va dir Steve Jobs, fundador d’Apple. 

I de sobte la llum se’n va anar. Tan immensa era la tensió que van saltar els ploms.

 

31 de desembre. 2025. 17:28 h. Barcelona. Carrer Casp 75.

-I què més va passar, iaia? – va preguntar en Marcel, el cosí petit i germà de la Lívia, la cosina mitjana.

-Doncs que va arribar l’Any Nou i ja era l’any 2000! – va dir l’àvia.

-Oooh! – van dir tots els nens. 

Va ser emocionant? – Va preguntar en Jan, el cosí gran.

I de sobte, van mirar per la finestra i van veure que estava nevant tant que la terrassa estava plena de neu!

–Això és un fenomen espectacular perquè no nevava des del…

-Calla cosí, que la Iaia estava parlant!

– D’acoooooord, pesada! – va dir en Jan.

-Iaia, puc agafar la tauleta, si us plau?-va dir el Marcel.

-Sí, pots si quan et digui que pleguis ho facis a la primera, d’acord?

-Sí Iaia, moltes gràcies!!!-va dir en to content mentre se n’anava al sofà. 

Els dos cosins grans es van quedar parlant amb la seva estimada Iaia fent-li preguntes.

-Ens pots explicar alguna anècdota d’algun judici?-va dir la Lívia.

-Sí, sobretot el de “la leche del burro”, si us plau!-va dir en Jan.-És el millor de tots!

 

31 de desembre. 2050. 18:32h. Cape Canaveral de Califòrnia, lloc de treball d’en Jan.

-Te’n recordes de quan estàvem amb la nostra estimada Iaia el 2025?-va dir.

-Sí, me’n recordo perfectament, com si fos ahir, a què si?-va dir la Lívia, la seva cosina i també enginyera de la NASA.

-I en Marcel, què fa?-va preguntar en Jan.

-És un “ràper” que està fent una gira mundial de Nadal titulada “l’extraterrestre”, però m’ha dit què vindrà a veure’ns a les deu-va dir la Lívia.

-Doncs digues-li que corri una miqueta, perquè us he preparat una sorpresa!

-Quina?-va dir la Lívia, amb un to irònic.

-Li he dit al cap que preparés el coet més gran del món, perquè nosaltres tres puguem fer una excursió espacial d’una hora!

-Quina és la prova?

-Només mira aquell coet que porta el nostre nom? És el nostre!-va dir en Jan, amb un to tranquil.

-Ohhhhhhhhhh, que gran què és!-va dir la Lívia- Quan el Marcel ho vegi, et farà més petons que estrelles hi ha a l’univers!-va afegir. 

 

I així va ser com els primers catalans van anar dins del coet més gran de la història i van ser els primers catalans a celebrar l’any nou a l’espai.

Fi.

3. LES JOGUINES DE NADAL

Autora: Júlia Puig                        

Hi havia una vegada una nena que es deia Paula i era una nena que sempre estava molt trista. Però un dia tot va canviar perquè el seu pare li va regalar unes joguines. 

Aquestes joguines no eren unes joguines qualsevol, sinó que eren màgiques i tenien el do de parlar. S’encarregaven de dir-li frases boniques a la Paula, i era tot just el que ella necessitava. Així que la van alegrar moltíssim.

A part, la Paula, abans que les joguines arribessin a la seva vida, no tenia amics ni tampoc amigues. Era molt tímida i li costava socialitzar. Però de sobte tot va canviar perquè la nena va començar a poc a poc a ser més oberta i a fer més amics i amigues. Amb tot i això, va decidir que els seus millors amics serien les joguines. 

Un dia, tot va canviar perquè va conèixer a uns nens que sempre li treien un somriure gegant. Mentre els seus pares pintaven la seva habitació, la Paula i els nens se’n van anar a jugar a fer boles de neu. Després van anar a dinar amb els seus nous amics a un restaurant. 

Quan van tornar a casa la nena dubtava si era la seva habitació o no perquè no la reconeixia, estava tan bonica, que era desconeguda per a ella. Va anar corrents a abraçar als seus pares i els hi va donar les gràcies, i ràpidament va anar corrents a provar el llit i es va passar tot el dia tancada a la seva habitació.

Què passeu un bon Nadal!

 

4. L’AVENTURA DE MEWOL 

Autor: Ezequiel Laguna

Mewol era un gat pelut i resultava que vivia en un bosc. Vivia amb els animals que eren els seus amics. Els seus millors amics eren: Memo l’eriço, Mitxo la guineu, Buba el porc senglar, i ells eren inseparables. Però, tenien un problema, els caçadors volien matar a tots ells. Mewol era molt llest i astut, feien unes estratègies boníssimes i els seus amics vivien gràcies a ell. 

A Mewol i els seus amics els encantava el  Nadal. Va arribar el dia 24 de desembre a la nit, la nit de Nadal. Pare Noel es va posar malalt. Mewol i els seus amics el van ajudar perquè el coneixien. Van agafar el trineu i van volar pel cel. Mewol estava impressionat i feliç. 

Van arribar on estaven els elfs.

 Ja ho tenien tot, els regals i tot el necessari.

 Finalment, va arribar la nit del 24 de desembre. Mewol i els seus amics van pujar al trineu amb  els regals i se’n van anar a Japó, que era el lloc on havien de començar.

 El primer va ser Memo. Memo pareixia invisible, només hi havia un munt de reals a sobre d’ell. Els regals els van deixar a l’arbre i va menjar les galetes i la llet. Era molt golafre. Va fer molt soroll. Una nena d’una casa es va despertar i Memo es va espantar i se’n va anar corrents a la xemeneia. Es va encallar a la xemeneia. El van estirar i va sortir ràpid com un avió. Va pujar al trineu. Vam sortir volant i després de tots els regals en va faltar un. 

Va passar una cosa molt curiosa en una casa bonica i molt luxosa, va entrar Mewol i estava plena de trampes. Fins i tot hi havia un nen dormint a una cadira amb una escombra. Mewol pareixia Ninja, mirava cada segon tot. Després Mewol va veure un regal, era carbó. Mewol va esternudar, el nen es va despertar i Mewol es va quedar més quiet que una estàtua i de sobte va iniciar una persecució. Mewol va posar el regal però va caure en una trampa. Els amics del nen el van interrogar. Mewol estava nerviós i el van deixar lliure i li van donar galetes, se les va menjar i se’n va anar . Aquestes van ser algunes de les històries de quan el Pare Noel es va posar malalt i el vam ajudar.

Colorin colorat aquest conte s’ha acabat.

 

5. EL CONTE ESTELAT D’ELA

Autora: Marla Queral

Un dia, Ela va voler saber com era Pare Noel. 

 La nit de Nadal van sopar tots junts en família, però abans d’anar a dormir va demanar un desig.  Es va gitar al llit, però abans de gitar-se, va sentir un soroll. Va mirar per la finestra i era Pare Noel. Després de deixar els regals va baixar per les escales i se’n va anar al trineu sense que Ela el veiés, va pujar al trineu i se’n va anar. Però Pare Noel es va adonar finalment de la presència de la nena.  

Li va dir:  – què fa aquesta nena aquí? 

Ela espantada va dir:

-Volia saber com ets Pare Noel.

 -Ara t’ho diré, però primer vull que asseguis davant meu.

 Li va oferir un got de galetes amb colacao.

 La nena va dir que sí, però el que li interessava més era com es deien els seus rens.

El Pare Noel li va dir… clar que t’ho diré, ara mateix: – un es diu galeta, l’altre Cooki, l’altre pastel, l’altre colacao i l’altre xocolata.

I per fi l’Elena va veure i xerrar amb Pare Noel, una il·lusió que sempre havia tingut. 

 

6.JOSERET CONEIX AL PARE NOEL       

Autor: Aron Tomàs

El dia de Nadal, un nen de 8 anys que es deia Joseret, estava trist perquè el seu pare havia d’anar a treballar i no podia veure el teatre on sortia Joseret i els seus amics. 

Un dia Joseret, quan estava al seu teatre i el papa va anar, la seva mare i Joseret el van abraçar. Quan van tornar a la seva casa de 2 pisos, molt xula, Joseret havia vist alguna cosa a l’arbre… Hi havia dos regals! 

També un paper on el Pare Noel deia:  hola Joseret, estic molt orgullós del que has fet, així que et regalaré 2 regals i, a més a més, hi haurà una sorpresa!. Els pares també estaven orgullosos i li van regalar un peluix que per a Joseret. Era un dels seus somnis tenir-ne un. L’altre regal, era un viatge amb el Pare Noel!. El viatge consistia en anar a repartir regals amb ell! 

Quan va tornar a casa Joseret de repartir regals,  la mama, el papa i el gos de Joseret, van veure  una cosa a l’arbre. Hi havia  molts de papers dels nens donant les gràcies a Joseret.

Joseret estava orgullós d’ell mateix i del Pare Noel.

FI                                          

7.LA NIT MÀGICA DEL PARE NOEL

Autor: Jared Bo

La nit del 24 de desembre, sabia que havia de venir el Pare Noel i vaig decidir preparar una trampa. Aquesta trampa consisteix en posar molt de pes a les galetes, perquè així el Pare Noel no se’n pugui anar de casa meva. Doncs a les 5 del matí vaig sentir un cop molt fort, vaig anar al menjador on estaven les galetes i vaig pensar que seria el Pare Noel que havia caigut a la meva trampa i jo me’n vaig riure molt, però era un gat dalt de la meva basura que estava al costat de les galetes! Jajaja! Després d’això, vaig tornar a llit a seguir esperant a que vingués el Pare Noel. 

A les 6 del matí, encara estava esperant amb moltes esperances a que vingui i, de sobte, vaig sentir un soroll molt però que molt fluixet… No meu podia creure! Era una altre cop el gat! Vaig enfadar-me molt i vaig tornar a anar dalt amb moltes més esperances de conseguir l’objectiu. Tres quarts després, vaig tornar a sentir un altre soroll i… aquest cop era el meu pare bevent coca cola! i vaig tornar al pis de dalt en poques esperances pero no podia més i quasi m’adormo.

Però un altre cop, sento un soroll, m’he assegut al llit, he pensat, serà aquest cop? De sobte m’aixeco i ho miro i sííííí! Per fi, era el Pare Noel. 

Silenci shhhhhhhhhhhhht, ha afagat les galetes i se’n ha anat.

M’ha vist i ha començat: jajajajajajajajajaj.

Fins aquí ha arribat la nostra relació d’amistat Pare Noel.

8.LA MEVA CAGA TIONA

Autora: Elaia Salvador

L’any passat era un tió i un any després ja no era el mateix,!, s’havia convertit en una tiona! Jo tenia la nevera plena de mandarines i vaig començar a menjar-ne sense parar. Li vaig posar 10 platerets en les pells i vaig tapar-la en una manta calenta. Com que encara feia fred vaig engegar el foc i vaig anar a sopar. Quan eren les 9 jo vaig anar a dormir. L’endemà era 25 de desembre. Tenia una muntanya de regals i amb un pal vaig començar a picar a l’esquena i vaig aixecar la manta i hi havia 5 bosses de caramels.

 I així un bon Nadal va passar !!!

9.CARTA AL PARE NOEL

Autora: Vega Casanova

Havia una vegada una nena que es deia Leyre i li encantaven les celebracions. Estava molt nerviosa perquè s’estava apropant el Nadal i a ella li feia molt il·lusió.

Una de les coses que li agradaven, era fer la carta al Pare Noel, apuntava tots els regals que volia. Llavors, la portava a la bústia i desitjava que li regalessin tot.

Va arribar la nit del 24 de desembre, i la nena estava molt nerviosa per veure tots els regals que li portaria, però quan va pujar a l’habitació per tranquiltizar-se se’n va adonar que no havia anat a portar la carta a la bústia.

Va anar corrents a buscar a la seva germana i la va acompanyar a portar la carta. Però quina sorpresa, la bústia estava tancada.

– Què podem fer? – va preguntar la Leyre.

– No et preocupis Leyre, el Nadal és màgic i el Pare Noel també. Per tant, encara que no hagis pogut entregar la carta, ell ho ha vist tot i segur que si t’has portat bé, et portarà allò que desitges.

La Leyre es va quedar més tranquil·la. Se’n va anar a dormir i va sentir un soroll fort. Va baixar ràpidament les escales i es va trobar molts de regals i al Pare Noel s’havia menjat totes les galetes i begut la llet que la Leyre havia preparat.

Així, la Leyre se’n va adonar que el Nadal era màgic de veritat.