Ja tenim aquí la revista de la ZER Mediterrània del curs 2024-2025!
Un recull del treball conjunt de tots els alumnes i mestres de la ZER, ple de vivències, projectes, creativitat i emocions compartides al llarg del curs.
Cada escola hi ha aportat el seu granet de sorra, i el resultat és una revista viva, diversa i molt especial.
Esperem que us agradi!
Us deixem l’entrevista completa de Cinta Benet, de la fàbrica de xocolata C.R.E.O tal com es va enregistrar, perquè creiem que val molt la pena llegir-la sencera.
1.Quants anys fa que treballes a aquesta fàbrica?
Ja fa set anys.
2.Quants anys tenies quan vas començar a treballar a la fàbrica?
Tenia 25 anys, més o menys.
- Per què vas decidir treballar a la fàbrica i no fer un altre ofici? I si no et dediquessis a això, de què t’agradaria treballar?
M’encanta la fàbrica. Jo vaig estudiar publicitat. Quan vaig acabar, vaig treballar en una empresa de publicitat i també aquí. Vaig veure que el projecte de CREO m’engrescava. Si no em dediqués a això, m’agradaria treballar a una escola, perquè m’agraden molt els nens, són divertidíssims. També m’agrada l’anglès. Si no, potser m’hauria agradat la branca de la psicologia.
- T’agrada fer xocolata? Per què?
M’encanta fer xocolata. És molt guai. Sento que, quan faig xocolata, faig alguna cosa molt productiva, alguna cosa que agrada a la gent que s’ho menja. També és una cosa per al territori, la identitat de les Terres de l’Ebre. És un record viu, d’alguna forma.
- Quina xocolata prefereixes després de CREO?
No ho sé. A mi, CREO m’agrada molt. Després de CREO, triaria alguna xocolata d’autor, ben treballada i que m’assegurés l’origen. Les del súper no les agafaria.
- Menges molta xocolata o estàs avorrida?
Sí, menjo molta xocolata, cada dia. No sé si és un problema o una virtut.
- Ens pots resumir el procés de fer una tauleta de xocolata?
Sí. Primer fonem el cacau. Després el barregem amb tots els ingredients: farina, sucre, vainilla, canyella. Més tard, el deixem temperar durant la nit. Després el posem a la màquina de pesar, dividim les porcions, les posem als motlles i les fiquem a la nevera. A la nevera es fan sòlides i, quan estan dures, les emboliquem una a una i les posem en caixes.
- Per què feu la xocolata de manera tradicional i no com altres empreses, de manera més industrial?
Perquè pensem que la xocolata feta de forma artesanal té un valor afegit que la resta no té. Som nosaltres mateixos els que portem l’empresa i fem la xocolata, i això ens dona molt de control. Ho decidim tot nosaltres. Les empreses grans tenen una gran desconnexió amb el producte i els clients.
- Quantes generacions té CREO?
CREO té tres generacions. Va començar el meu iaio, va continuar mon pare i ara estem mon pare i jo.
10.A quina edat va començar el teu pare a treballar?
El meu pare va començar a treballar molt jove, potser als 15 o 16 anys.
11.Quin és l’any oficial de l’inici de la Xocolata CREO?
El 1940 va començar.
- Per què vau passar de Barcelona a Tortosa i no a un altre lloc diferent?
Eren quatre socis: el senyor Crusellas, Romà, Teresa Esté —ells sí que venien de Barcelona— i els germans Ortí, que venien de la Vall d’Albaida. Simplement, hi havia tres socis de Barcelona i dos socis del País Valencià. Els germans Ortí ja treballaven molt bé la xocolata a la pedra, i la gent de Catalunya volia aprendre a treballar la xocolata. Suposem que es van trobar a un terme mig, que eren les Terres de l’Ebre, i van començar a treballar. Van obrir el 1940 i van tancar el 1955, quinze anys. El 1956, el meu iaio va comprar l’empresa de CREO i es va quedar sol.
- D’on era l’altre soci de Benet?
L’altre soci es deia Subirats. Amb aquest soci, el 1940, el meu iaio va fer la seva primera empresa, que es deia S i B: “S” de Subirats i “B” de Benet. La van fer a Xerta. El senyor Subirats va decidir marxar a Barcelona, però va marxar tot sol el 1945, quan l’empresa es va tancar. El meu iaio va passar de Xerta a Tortosa, perquè ell, bàsicament, vivia aquí. La primera empresa de S i B feia sabó i xocolata. Cinc anys després, el senyor Subirats va marxar per buscar noves oportunitats, però el meu iaio va portar la fàbrica de Xerta a Tortosa, perquè ell vivia allí.
- Quanta inversió econòmica vau fer per poder obrir la fàbrica?
Ho desconec, però devien ser molts diners.
- Quants treballadors hi ha a la vostra fàbrica?
Som cinc persones: mon pare, Xavi, Olga i jo, que fem xocolata. Miquel, que ens ajuda en tot, i Ximo, que és el nostre comercial. Amb aquestes cinc persones, ho fem tot.
- Quan es trenca una màquina, com la repareu?
La reparem nosaltres, perquè tenim nocions de mecànica i són màquines molt senzilles. I, si no som capaços, tenim alguns mecànics coneguts que en saben. No se solen trencar. L’última es va trencar fa dos anys. Toquem fusta!
- Com va sorgir la idea de restaurar una màquina centenària i no comprar-ne una de nova?
És una màquina que mon iaio va vendre per aconseguir diners, i el meu pare la va tornar a trobar. Aquesta màquina es diu “acotxadora” i, al final, tot sorgeix perquè nosaltres treballem amb les màquines antigues de mon iaio i ens sabia greu que una de les seves màquines no estigués bé. Com que aquí conservem les màquines antigues, les lubriquem i les cuidem, vam decidir comprar-la i restaurar-la. La idea era fer-la funcionar, però per fer-la entrar a la fàbrica… no sé com ho farem, perquè pesa 3.000 kg. No sabem com ho farem, però si no la podem fer servir, ens servirà per al museu.
- A quina fàbrica compreu els ingredients (per exemple, cacau i cafè)?
Depèn, tenim diferents proveïdors. Alguns són grans empreses, però cada vegada busquem més petits proveïdors que tinguin contacte directe amb les finques. Per exemple, tenim un contacte que porta cacau cap a Barcelona. Això és molt interessant, perquè saps que aquell cacau està ben tractat. Cada vegada busquem més això. És un bon moment per plantejar-nos que, per a les noves rajoles, busquem coses més úniques. Comprem cacau que ve de Colòmbia, Veneçuela, Guinea, Costa d’Ivori i Equador. El cafè segueix la mateixa línia. També tenim els proveïdors de tota la vida i, a més, alguns petits que ens ofereixen cafè d’autor de la seva finca, amb el nom de l’agricultor. Aquesta branca és bastant xula de continuar explorant.
- Costa molt d’esforç mantenir la fàbrica funcionant?
Sí que costa. Penseu que com treballem de forma artesana, ho fem tot amb les mans. Són moltes hores i és dedicació. Sí, sí, és complicat.
- Quina és la primera xocolata que es va fer?
La primera xocolata són les de la pedra, més rústiques, i després les més refinades. Ara fem les de 80 i 90 %. Aquest és l’ordre que hem anat seguint.
- Quant es tarda a fer una tauleta de xocolata?
Cada vegada que en fem, en surten unes 800. En una tarda es fa la massa, i la tarda següent es fan les rajoles. Podem dir que es fan en dues tardes.
- Com es fa la xocolata blanca?
Nosaltres no en fem, però es fa a partir de la mantega de cacau. És la grassa que de forma natural porta el cacau. Aquesta grassa s’extreu, es fon, es barreja amb sucre, vainilla i llet en pols, i així es fa.
- Ens podries contar alguna anècdota de la fabricació d’alguna tauleta de xocolata?
Podria contar moltíssimes. Per exemple, quan ha deixat de funcionar alguna màquina i hem hagut de treure la xocolata com hem pogut, o alguna vegada que he pesat malament els ingredients.
- CREO tornaria a fer una edició de cromos col·leccionables?
Sí, m’encantaria.
- Quant valia una tauleta de xocolata abans? Era més cara que ara?
Abans era bastant més barata. De fet, en els últims mesos ha pujat moltíssim. El cacau ha pujat molt de preu.
- Quina és la xocolata més venuda?
La més venuda de totes és la xocolata refinada de canyella i la xocolata a la pedra de vainilla. Després, el ratllat de vainilla. Són els tres més venuts.
- De quines maneres diferents veneu la xocolata, o com la distribuïu?
La venem a la fàbrica directament als clients, o tenim un comercial que va per totes les Terres de l’Ebre i la distribueix a bars, restaurants… i també a botiguetes. També enviem a supermercats de Barcelona, Reus…
- Treballeu en nous productes?
Sí, estem fent proves per fer coses noves. Reinventar les antigues rajoles i també fer més xocolata del 70 i 80 %, amb algun tipus de fantasia.
- Heu fet alguna edició especial de xocolata o cafè?
Sí, vam fer una de xocolata de Colòmbia i també una de cafè. Cada cafè portava el nom de l’agricultor perquè eren cafès d’una sola finca.
- Feu comandes especials per a empreses o esdeveniments?
Sí, totalment. Ens demanen lots o coses personalitzades per a esdeveniments d’empresa, bodes, comunions… Fem embolcalls personalitzats i ens podem adaptar.
- A quin país t’agradaria tenir la fàbrica de xocolata?
Molt bona pregunta. L’ideal seria un lloc amb clima tropical: Centreamèrica, o Àsia, com Bali o Tailàndia. Però jo, personalment, me l’emportaria a Islàndia. És un país petit i fred, i la xocolata als climes càlids no se’n ven gaire. A l’estiu baixa molt la demanda. Seria fantàstic.
- Voldries que l’empresa s’expandís i es tornés superconeguda internacionalment, o només a Catalunya ja estaria bé?
Sincerament, m’agradaria tenir una empresa petita, que no perdi els valors. Si fos coneguda a Catalunya, ben valorada i la gent confiés en el producte, amb això ja estaria supercontenta. Prefereixo que sigui així, amb uns valors bonics.
- Com veus el futur de l’empresa? Creus que després de tu hi haurà una altra generació?
No ho sé. Després de mi, no sé si hi haurà algú més. M’encantaria que sí. Entenc que tenir una empresa és molt complicat i ningú ho vol agafar. CREO és un projecte molt xulo i espero que tingui molta vida.