Els alumnes de l’Escola 16 de Febrer, finalistes als XII Jocs Florals Escolars de Catalunya.

Estem molt contents de compartir una gran notícia: els alumnes de l’Escola 16 de Febrer dels Muntells han estat finalistes dels XII Jocs Florals Escolars de Catalunya en la categoria audiovisual.

El certamen es va celebrar a Alcanar i va ser una jornada molt especial per a tots els participants, plena de nervis i emocions. Els nostres alumnes van viure una gran experiència que segur que recordaran amb il·lusió.

El treball presentat, titulat Els viatgers, és un conte audiovisual que explica la història d’uns nens i nenes que, mentre estan de colònies, somien amb uns viatgers i comencen una aventura màgica per tot el món. El projecte ha estat fruit del treball en equip, la creativitat i la il·lusió de tot un grup que ha demostrat com la literatura i la tecnologia poden anar agafats de la mà.

Us convidem a llegir el conte i a veure el VÍDEO!

Esperem que us agradi!!!

CONTE

Aquell dia va ocórrer una cosa extraordinària.

Ningú s’imaginava què passaria. Els nens i les nenes d’una petita escola rural estaven de colònies en un indret aïllat de muntanya. La casa estava situada enmig de dues valls, allunyada de pobles habitats.

Curiosament, s’havia sentit que alguns alumnes s’emportaven de la casa de colònies una vivència màgica, algunes d’aquestes, fins i tot, sobrenaturals.

Aquella nit s’havien desvetllat a la discoteca. Era una activitat que feien l’últim dia.

Els nens i les nenes estaven a les seves lliteres, tapats amb els sacs de dormir, explicant històries de por, tal com solien fer sovint quan estaven junts.

Va arribar el moment que la son els va vèncer. Es podien sentir els bufecs i roncs de cansament, ja que havien passat tot el dia d’excursions: fent formatge, tirolines, banys al riu, tir amb arc i curses d’orientació.

En Han, en Bruno, la Núria, la Paula, la Sofia, en Leo, en Miguel i en Jose, que compartien una única habitació, es van despertar l’endemà estranyament rígids.

El cap només el podien girar de dreta a esquerra. El tronc no el podien moure, el tenien com si haguessin empassat un pal llarg; els colzes no es flexionaven, les mans estaven com manyoples i els genolls no funcionaven.

Un d’ells, amb gran excitació, va explicar als altres que durant la nit havia viatjat fins a l’Equador. Allà va poder estar amb les tortugues gegants de les illes Galàpagos i fer una volta per la selva amazònica. Un altre nen va compartir que havia estat en un lloc on feia molt de fred, on les nines es guardaven les unes dins les altres i tots els gorros eren peluts com un os i tapaven les orelles.

La Paula i la Sofia es van transportar a les Bahames, concretament a Nassau. Allà van fer snorkel i van poder veure peixos extravagants i relaxar-se a unes meravelloses platges de fina sorra.

En Bruno, que encara tenia la boca mig encartonada d’aquell curiós fenomen, va poder explicar que va estar en un lloc on hi havia molts cangurs i coales. Va practicar surf i es va menjar un barramundi a Melbourne.

En Miguel i en Jose van fer cap al Machu Picchu, fent un passeig sobre una divertida alpaca.

I finalment, en Han va anar al Passeig de la Fama, a Hollywood. Allà va menjar el típic hot dog i va poder entrar al Dolby Theatre, el lloc on es donen els Oscars.

Van passar moltes hores i els nens encara estaven encartonats. Estaven molt preocupats. A l’hora de menjar, van veure una dona vella que treballava a la casa de colònies i li van explicar què els estava passant: que, després d’aquell somni tan real del viatge, els havia quedat el cos parcialment immobilitzat.

Aquella dona els va aconsellar que anessin al bosc encantat, un petit bosc que estava als afores, a uns escassos quilòmetres de la casa de colònies. Només arribar, els arbres van començar a balancejar-se i a fer petits salts. Un d’ells els va parlar amb una veu molt greu i els va dir:

—Per tornar a ser normals i poder moure el vostre cos com abans ho fèieu, heu d’anar de viatge al lloc on heu somiat.

Així que van haver de reservar els viatges a les destinacions somiades: els Estats Units, Austràlia, l’Equador, les Bahames, Rússia i el Perú.

I tot el grup, a l’aeroport, es va anar acomiadant dels seus amics. 

Al cap d’uns dies, van tornar a l’escola no només amb tota la mobilitat del cos, sinó amb un somni fet realitat.

Pseudònim: Els viatgers