En el marc del projecte Som diversitat que es treballa a 2n d’ESO, l’alumnat ha representat situacions reals que poden viure persones amb diversitats diferents, Partint del plantejament d’una situació problemàtica, han creat microteatre per demostrar com es pot transformar la situació de forma respectuosa i inclusiva. Han treballat amb molta dedicació amb la intenció de comprendre emocions que apareixen en situacions de diversitat, detectar actituds discriminatòries o poc inclusives, practicar maneres assertives i respectuoses de conviure i posar-se en el lloc de l’altre. Després de cada representació la classe sencera ha reflec¡xionat i compartit què ha generat el conflicte, què ha canviat perquè la versió positiva funcionés, quin tipus de diversitat presenta, què han descobert, quina versió m’ha semblat més real i què pot canviar cadascú a l’aula.
Aquí les diferents diversitats funcionals portades a escena:
1. Física i motriu: En l’obra El pati no està pensat per a tothom un grup d’alumnes vol organitzar un joc al pati durant l’hora d’esbarjo i un dels companys va en cadira de rodes i no pot participar tal com està pensat el joc. En la representació Sempre vas massa lent en una activitat pràctica a classe, un alumne té dificultats de coordinació motriu i li costa fer les tasques manuals a causa d’una paràlisi cerebral lleu.
2. Visual: No veig el que hi ha a la pissarra ens presenta una alumna amb baixa visió que ha de copiar apunts o seguir una presentació digital. Alguns companys pensen que exagera o que “si s’asseu més endavant ja n’hi ha prou”.
3. Auditiva: No m’he assabentat de res té lloc durant un treball en grup en què un alumne amb sordesa parcial i ús d’audiòfon no entén bé les explicacions perquè tots parlen alhora o d’esquena.
4. Intel.lectua: lAixò és massa difícil per a tu” Un alumne amb discapacitat intel·lectual lleu forma part d’un grup de treball. Alguns companys decideixen no donar-li cap tasca important perquè pensen que “no podrà”.
5. Psíquica: No vol sortir a parlar ens presenta una alumna que ha de fer una exposició oral, però pateix molta ansietat i por escènica. Alguns companys se’n riuen o diuen que “només són nervis”.
6 Multisensorial: A la peça No sabem com comunicar-nos un alumne amb sordceguesa (afectació visual i auditiva) arriba a l’aula. Els companys no saben com parlar-li ni com incloure’l en les activitats i, per por d’equivocar-se, no li diuen res.
Comentaris recents