Senyor, a cascun cavaller que volen elegir per posar en lo orde de la fraternitat, feÿen-li aquesta cerimònia: prenien un arquebisbe o bisbe e daven-li los capítols de la fraternitat closos e sagellats, e trametien-los al cavaller que volien elegir que fos de la llur germandat, e trametien-li una roba tota brodada de garroteres e forrada de marts gebelins,e un manto larch, axí com la roba, fins als peus, forrat de erminis, qui era de domàs blau, ab un cordó tot de seda blancha per liguar alt, e les ales del manto podien lanssar sobre los muscles e mostrava’s la roba e lo manto. Lo capiró era brodat e forrat de erminis. La brodadura era tal com la garrotera, qui stava feta en semblant forma, ço és, d’una correja de senyir ab cap e ab civella, axí com moltes dones galanes e d’onor porten en les cames per tenir les calçes e, com han encivellada la garrotera, donen una volta de la correja sobre la çivella retent nuu, e lo cap de la correja penja quasi fins a miga cama, e enmig de la garrotera estan scrites aquelles mateixes letres: Puni soyt qui mal hi pense. La roba, lo manto e lo capiró, tot és brodat de garroteres, e cascun cavaller és tengut tots los dies de sa vida de portar-la, axí dins ciutat o vila hon stigua com defora, e en armes o en qualsevulla manera que sia. E si per oblit, o no la volgués portar, qualsevulla rey d’armes, eraut o porsavant qui·l veurà anar sens la garrotera, té potestat absoluta que li pot levar la cadena d’or del coll o lo que portarà al cap, o la spasa o lo que portarà, encara que sia davant lo rey o en major plaça que sia. E cascun cavaller és tengut, per cascuna vegada que no la aportarà II scuts d’or dar-los al rey d’armes oa l’eraut o al porsavant, e aquell és tengut, de aquests dos escuts, lo hu donar en qualsevulla capella de Sanct Jordi per a çera, lo altre escut és per a ell, perquè y ha tengut esment.
»E aquell bisbe o arquebisbe o altre prelat té de anar com embaixador de la fraternitat e no del rey, e porta lo cavaller en una sglésia, qualsevulla que sia, e si de Sanct Jordi n’i ha, allí van dretament, e lo prelat fa’ls posar la mà sobre la ara de l’altar e diu-los les següents paraules.
