He escollit aquest treball pels següents motius. En primer lloc, a l’hora de decidir el tema a estudiar tenia clar que tractaria algun tema d’actualitat, és a dir, un tema que estigués present a la nostra societat. Per aquesta raó, vaig decidir investigar sobre com és la migració al segle XXI al nostre país. Més concretament, estudiar com és la immigració subsahariana des que els individus abandonen el seu país natal fins que aconsegueixen arribar a Espanya, com és la seva vida a Catalunya, com la població autòctona els tracta i els valora, etc. Un dels altres motius és conèixer fins a quin nivell de transparència arriben els mitjans de comunicació. Més concretament, a través d’una actitud crítica, saber si tota aquella informació que expliquen és veritable o no.
Punt de partida:
Avui dia parteixo de la hipòtesi que el grau d’immigració subsahariana que hi ha a Catalunya és molt elevat i aquest s’ha convertit en uns dels fenòmens més rellevants del segle XXI. Des del meu punt de vista, crec que són moltes les barreres i dificultats amb les que es troba una persona que vol arribar fins aquí. Considero que la solució a aquest problema està a mans del poble i dels govern: del poble, perquè ells són persones com nosaltres i hem de lluitar per tal que tinguin els mateixos drets, i dels governs, perquè ells haurien de ser els primers en proporcionar els mitjans necessaris per arribar fins al país en unes condicions adequades i una vegada aquí, ajudar-los amb els tràmits legals.
Procés del construcció del treball:
Objectius:
He escollit aquest treball pels següents motius. En primer lloc, a l’hora de decidir el tema a estudiar tenia clar que tractaria algun tema d’actualitat, és a dir, un tema que estigués present a la nostra societat. Per aquesta raó, vaig decidir investigar sobre com és la migració al segle XXI al nostre país. Més concretament, estudiar com és la immigració subsahariana des que els individus abandonen el seu país natal fins que aconsegueixen arribar a Espanya, com és la seva vida a Catalunya, com la població autòctona els tracta i els valora, etc. Un dels altres motius és conèixer fins a quin nivell de transparència arriben els mitjans de comunicació. Més concretament, a través d’una actitud crítica, saber si tota aquella informació que expliquen és veritable o no.
Límits de la recerca:
Estratègia metodològica:
Una de les meves fonts de recerca per obtenir tota aquesta informació han estat els mitjans de comunicació com ara la premsa, les pàgines web i algunes conferències realitzades per especialistes. De la mateix manera, he establit contacte amb responsables de determinades organitzacions com Beatriu Guarro, directora de SOS Racisme Catalunya. Finalment, he contactat amb subsaharians de la població de Granollers i Canovelles per tal que m’expliquin la seva pròpia experiència. Per tant, la metodologia s’ha basat especialment a buscar informació a Internet, a llibres actualitzats, contactar amb persones especialitzades en el món migratori i analitzar en primera persona les experiències dels immigrants subsaharians. Tot això s’ha fet seguint un mètode crític de treball.
Selecció de les fonts documentals:
Estructuració del treball:
Dificultats trobades i solucions aplicades:
aaa
Presentació i valoració dels resultats:
Una vegada conclòs el meu treball de recerca, puc dir que la hipòtesi de la qual partia, defensora que el grau d’immigració subsahariana que hi ha a Catalunya és elevat i que aquest s’ha convertit en un dels fenòmens, més rellevants de finals del segle XX i principis del XXI, es pot corroborar. La immigració subsahariana representa el 32,09% de la immigració total. Així mateix, he pogut comprovar que la població autòctona té molts prejudicis cap a aquests col·lectius. Per tant, hi ha discriminació i, en alguns casos, racisme. Finalment, puc afirmar que la situació que viuen els immigrants a Catalunya és fràgil ja que estan exposats a ser deportats, a ser internets en un centre d’internament d’Immigrants, entre d’altres.
Valoració del procés de la recerca i reflexió personal:
aaa
