Dioptria I i II és un àlbum doble de Pau Riba publicat en dues parts de manera separada per la discogràfica Concèntric el 1970 i 1971. És el primer àlbum de Pau Riba en solitari després del seu pas pel Grup de Folk.

El primer LP, construït conceptualment entorn de la dona i amb una sonoritat clarament rock, es va publicar el 1970 on Pau Riba hi canta acompanyat pel grup Om, amb Toti Soler i Jordi Sabatés. El segon LP es va publicar l’any següent, acompanyat aquí per alguns amics com Albert Batiste i Jaume Sisa,[ és força menys produït, amb un format més acústic, més proper al folk, i conceptualment adreçat a l’home.

Dioptria ha estat considerat el millor disc de la història del rock i la cançó en català, segons la llista publicada per la revista Enderrock en el seu número 100. 

Pau Riba i Romeva (Palma, 7 d’agost de 1948 – Tiana, 6 de març de 2022) fou un artista iconoclasta i escriptor polifacètic català, reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantautor i autor d’una vintena de discos. La seva obra, iniciada a mitjan dècada del 1960 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, tingué un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic, malgrat el seu segell únic i intransferible d’«artista total» i ser un modernitzador la llengua catalana en l’àmbit de la cançó que va saber connectar amb les noves generacions. L’obra més destacable n’és el disc doble Dioptria, que va ser escollit millor disc en català del segle XX per la revista Enderrock.

Dioptria I (1970)

• Kithou

• Rosa d’abril (l’amor s’hi posa)

• Noia de porcellana

• Ars erotica (non est mihi)

• Ja s’ha mort la besàvia

• Helena, desenganya’t

• Mareta bufona

• Vostè (tu, tu mateixa)

Dioptria II (1971)

• Cançó 7a en colors

• L’home estàtic

• Simfonia núm. 1

• Simfonia núm. 2

• Simfonia núm. 3

• Taxista