^{(música de la capçalera: Vivaldi, Spring Mvt 1 Allegro by John Harrison with the Wichita State University Chamber)}

A cura de l’alumnat de LLATÍ 4t ESO. Transcripció del pòdcast:

🎙️ LOCUTOR 1 (Damià): “Ràdio Clàssica del Nou”, el pòdcast de l’institut de l’alumnat de Clàssiques. Avui som l’Arnau, la Laia, el Feras, la Mariona, l’Anthony i jo mateix, el Damià, alumnes de 4t ESO. I ara que per fi ja és primavera…
🎙️ LOCUTOR 2 (Anthony): Damià, amb el temps que fa, jo no ho diria! Plou, i torna a ploure, i encara fa fred…
🎙️ LOCUTOR 1 (Damià): A veure, Anthony, que ja és primavera! Deixa’m continuar! I avui us portem un mite fascinant sobre l’origen de les estacions: el mite de Ceres i Prosèrpina:

🎭 CERES (Mariona): Jo soc Ceres, deessa de l’agricultura i la fertilitat. La meva filla estimada, Prosèrpina, era la meva alegria fins que un dia… la Terra es va tornar fosca per a mi.
🎭 PLUTÓ (Arnau): Jo, Plutó, senyor de l’inframon, estava enamorat de la filla de Ceres. Un dia que Prosèrpina recollia distreta flors al prat, vaig emergir de les profunditats de la terra, muntat sobre el meu carro tirat per 4 cavalls negres, i la vaig emportar al meu regne sota terra per fer-la la meva esposa.
🎭 PROSÈRPINA (Laia): Va ser un temps estrany… L’inframon era fred i ombrívol, però també tenia la seva bellesa. Així i tot, jo enyorava la llum del sol, la calidesa de la meva mare, l’olor de les flors i les espigues.
🎭 CERES (Mariona): Vaig recórrer el món sencer buscant la meva filla, i en la meva desesperació, vaig deixar que la terra es marquís amb la meva tristesa. Les collites es van marcir, els camps es van assecar i la fam va arribar als humans. Trista i enfurismada, la Mare Terra es va tornar estèril.
🎙️ LOCUTOR 1 (Damià): Finalment, Ceres va descobrir que va ser el déu dels inferns, Plutó, qui s’havia emportat Prosèrpina per fer-la la seva reina. Tot seguit, va suplicar al seu pare, el poderós Júpiter, que intervingués per obligar Plutó a retornar-li a la superfície a la seva estimada filla.
🎭 JÚPITER (Feras): Plutó, has de tornar Prosèrpina. Al cap i a la fi, no podem permetre que la vida a la Terra desaparegui; Ceres no ha tornat a ser la mateixa. Encara que ara que hi penso, si la noia ha arribat a menjar a casa teva, la llei diu que ja no podrà retornar del regne dels morts.
🎭 PLUTÓ (Arnau): Júpiter, així ha estat: la filla de Ceres ha menjat a casa meva. Però també és cert que només ha menjat sis grans de magrana.
🎙️ LOCUTOR 1 (Damià): Així es va establir un pacte: Prosèrpina passaria sis mesos amb la seva mare i sis mesos amb Plutó, en equivalència als sis grans de magrana menjats a l’inframon.
🎭 CERES (Mariona): Quan torna a mi, la terra reneix! Flors, fruits i alegria! Així neix la primavera. Però quan se’n va de nou al regne del seu espòs, sis mesos després, la natura dorm i arriba l’hivern.

🎙️ LOCUTOR: I així, estimades i estimats oients, l’arribada de Prosèrpina marca la primavera i l’estiu, mentre que la seva partida dona pas a la tardor i l’hivern. Vet aquí el cicle de les estacions en connexió a l’amor entre una mare i la seva filla.
Bona primavera a tothom!🌸
El Damià, l’Arnau, la Laia, el Feras, la Mariona i l’Anthony guionitzant el mite de Ceres i Prosèrpina.

El rapte de Prosèrpina de Bernini (1621-1622) a la Galleria Borghese, Roma.