“Art i Mite. Els déus del Prado” a la Biblioteca del Nou

L’alumnat de 3r ESO de l’optativa de Cultura Clàssica ha reproduït una petitíssima part dels quadres de l’exposició Art i Mite. Els déus del Prado que va arribar al Caixa Fòrum de Barcelona el passat febrer del 2021. D’aquesta manera, hem tingut un pretext perfecte per fer la descoberta dels mites i les divinitats que van inspirar totes aquestes obres d’art, algunes de fama internacional.

Passa’t per la biblioteca del nostre institut i visita l’exposició. Quants personatges mitològics en podries reconèixer? Ajuda’t de la fitxa tècnica elaborada per l’alumnat per situar el motiu de cada quadre, i gaudeix del viatge!

‘Apol·lo i Dafne’
Artista: Thulden, Theodoor van
Data de creació: 1622-1625
Mida: 193-207 cm
Material: Oli sobre llenç
​​Anàlisi: Apol·lo perseguint a Dafne i la nimfa a punt de transformar-se en l’arbre del llorer per poder fugir del déu.

Mart
Artista: Velázquez, Diego Rodríguez de Silva y
Data de creació: cap a 1638
Mida: 179×95 cm
Material: Oli sobre llenç
​​Anàlisi: El déu Mart descansa de la batalla mentres la seva armadura i estris de guerra també reposen als seus peus.

‘El judici de Paris’
Artista: Rubens, Pedro Pablo
Data de creació: 1638
Mida: 89×114,5 cm
Material: Oli sobre llenç
​​Anàlisi:.El príncep troià Paris, acompanyat del déu Mercuri, ha de decidir qui és la deessa més bella i lliurar-li el premi de la poma d’or. Les deesses són Atena, Venus i Juno. Finalment, Paris decidirà que la deessa més bella és Venus perquè la mateixa dessa li va prometre a canvi de ser escollida l’amor de la morta més bella, Helena.

‘Las hilanderas o la faula d’Aracne’
Artista: Velázquez, Diego Rodríguez de Silva y
Data de creació: 1655-1660
Mida: 220×289 cm
Material: Oli sobre llenç
​​Anàlisi: Les filanderes es troben a l’espai del fons, on la deessa Atena, armada amb casc, discuteix amb Aracne, contra la qual va competir en l’art filador de la tapisseria. Atena acabarà convertint la noia ARACNE en una ARANYA perquè teixís fins la fi dels temps.

 

vídeo de l’exposició a la biblioteca
‘Saturn devorant el seu fill’
Artista: Goya y Lucientes, Francisco de
Data de creació: 1820-1823
Mida: 146-83 cm
Material: Oli sobre llenç
​​Anàlisi: El déu Saturn (Cronos, en grec) personifica en aquesta lectura de Goya el pas del Temps que tot ho devora. Està inspirat en el mite grec quan Saturn s’empassava els seus fills (Hèstia, Ceres, Juno, Plutó i Neptú) a mida que la seva esposa Rea els infantava, fins que Rea va salvar al darrer nadó, Júpiter, i aquest va alliberar als seus germans quan es va fer gran.

 

Desplaça cap amunt
Ves al contingut