Benvolguts/des alumnes,
En aquesta secció de la web penjaré materials i documents útils per a la matèria.
Bloc 2.
Guia d’estudi Control. Clica aquí
L’apòstrof. Clica aquí
La contracció. Clica aquí
Dictat 2
Com era costum en aquella època, les mudances de les persones que no podien pagar una camioneta es feien a coll de camàlics, sense altres mitjans que la barra, la corda i la capçana. I aguant, molt d’aguant. Però les coses petites no les portaven ells, per això la meva mare, al llarg d’aquells anys, va haver de fer quilòmetres entre casa i casa, portant al cap cistells i farcells, o carregant-los al maluc quan li anava més bé. Potser en algun d’aquests moments li va venir a la memòria aquell dia que, al poble, de confusa i torbada que estava pel fet que el meu pare li hagués demanat a la font per festejar, no va recordar que, per entrar a casa amb la gerra al cap, s’havia d’ajupir. No hi va pensar, la gerra va picar contra la llinda i li va caure a terra. Trencadissa, mullader, crits de la meva àvia, potser rialles quan es va saber la causa de l’accident. Es pot dir que la meva vida va començar allà, amb una gerra trencada.
José SARAMAGO, Petites memòries, 2007 (traducció)
Bloc 1.
Guia d’estudi del control de la Unitat 7. Clica aquí
Guia d’estudi del control de la Unitat 1. Clica aquí
La dièresi: vídeo explicatiu, resum a enxaneta i explicació UOC
Accents diacrítics: Dibuixos / llista
Diftong, triftong i hiat. Clica aquí.
Dictat 1
- Llegiu el text i marqueu-vos les paraules complicades (al vostre criteri)
- Copieu el text dues vegades o, encara millor, copieu-lo una i que us el dictin una segona.
- Porteu la preparació el dia del dictat.
Quan feia bon temps, des de Pasqua Florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.
Ens havíem enfilat a tots els arbres de l’hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera vella com a cau definitiu. El pruner vell tenia l’enforcadura del tronc ample, acollidora i fosca com el fons d’una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d’instal·lar-nos-hi amb comoditat, repenjar l’esquena i repartir-nos l’espai amb precisió: tocava una branca per a cadascú.
