Aquests últims dies abans de les vacances de Nadal els estudiants de Física de 1r de batxillerat han realitzat dues pràctiques per estudiar el moviment rectilini uniformement accelerat. Aquestes pràctiques consistien en la presa de dades posició-temps per a després, emprant un programa d’ordinador, fer el gràfic i realitzar l’ajust a una equació polinòmica d’ordre 2 per trobar l’acceleració.
Val la pena destacar que les experiències es presentaven com una reproducció de l’experimentació que va seguir Galileu Galilei (1564-1642) per estudiar el moviment de caiguda lliure.
Des dels grecs fins a l’època de Galileu hi va haver una discussió entre els “filòsofs de la naturalesa” sobre com és la caiguda dels cossos. Aristòtil (384 aC-322 aC) va escriure: “si un pes és doble que un altre, invertirà la meitat del temps per fer un moviment donat”. Galileu, però, uns quants segles després, va ser el primer a refutar les idees aristotèliques mitjançant l’observació i l’experiment.
Mesurar directament el temps de caiguda dels cossos a l’època de Galileu era impossible, però va dissenyar un experiment, amb encert i senzillesa, que li va permetre fer mesures i així reafirmar les seves hipòtesis. Va estudiar el moviment d’esferes en plans inclinats que presentaven diferents friccions i inclinacions i a partir de l’observació va deduir que en absència de la fricció o d’altres forces contràries, un objecte en moviment horitzontal continuaria movent-se indefinidament, és a dir, no és necessària cap força, ni tracció ni empenta per mantenir un objecte en moviment. A la propietat d’un objecte a resistir-se als canvis en el moviment la va anomenar inèrcia.
Realitzar aquest tipus de pràctiques permet als nostres estudiants adonar-se que l’experimentació és la millor prova del coneixement, i recordar que així ho van fer els nostres avantpassats, com l’experimentador italià en el s. XVI.
