Les alumnes i els alumnes de primer de batxillerat de l’assignatura Creació Literària portem tot el curs escrivint relats breus molt interessants!
Després d’escriure les nostres històries les posem en comú a classe i ara hem decidit començar a compartir les que més ens agraden.
Cada setmana o cada dues setmanes tenim un nou tema, consigna d’escriptura o tòpic literari a desenvolupar. Aquests dos primers textos que compartim tracten d’imaginar el punt de vista d’un ésser inanimat (que no és una persona ni un animal).
Sabries dir-nos quina és l’entitat inanimada que pren consciència i ens parla de si mateixa a cada relat?
RELAT 1
Títol: El mentider
Soc casa de mentides. Això és certament el que soc. Dins meu es forgen les més intrincades ficcions, farses i enganys que en el món mai existeixin. Algunes parlen d’amor, d’altres parlen de guerra, ningú se les creu, però tothom vol escoltar-les, veure-les i sentir-les.
Encara que no ho sembli soc producte d’humans, ells són els que em donen vida, els que personifiquen les meves fal·làcies i diàlegs d’impostor.
Alguns pensen que he quedat en el passat només perquè soc fill d’aqueus, altres creuen que els meus successors em superen i em fan quedar com l’avió de paper un cop es construeixen coets. Però com bé deien els grecs als inicis, soc catarsi i purificació, les meves són mentides que curen, emocionen i fan volar.
I a l’hora de la veritat molts acudeixen a les meves portes tanquen els ulls i es deixen anar.
Formo part del fantàstic i idealista món de l’art, per això se’m pot percebre amb la vista i l’oïda però també amb el cor.
Amb mi les persones sempre fingeixen ser qui no són, sempre actuen. I encara que sembli que això no és cosa bona, és el que li dona tota la màgia.
Autora: Anna Cordero
RELAT 1
Títol: El gran pensador
Totes i cadascuna de totes les teves accions i el que tu penses, jo ja l’he fet abans, ja he previst tots i cadascun dels possibles finals, un pitjor que l’anterior.
Segurament, i encara que coneixes perfectament la meva existència i ets conscient de la meva presència, m’ignores com si fos incòmode de veure.
Hi ha gent que m’oculta, avergonyida pel que tinc dins com si no fossin ells els que fan que jo estigui com estic, em vegi com ho faig. No entens com funciono, normalment no molta gent ho fa. Coneixen les meves parts i poc més, com si això bastés per saber-ho tot de mi.
Alguns em consideren egocèntric per saber la meva importància. És arrogant adonar-te de la inutilitat dels altres sense mi? Tot el que l’home ha creat ha sigut gràcies a mi!
M’utilitzen com a insult dient que em tenen poc o petit i com a adulació dient que em tenen molt i gran. La meva mida no determina res, però la gent pot arribar a ser molt superficial.
D’un dels millors vaig desaparèixer, vint anys investigant-me esperant trobar què el feia més bo que els altres. Què esperava trobar en Thomas Harvey? Havia posat moltes esperances en mi, moltes més de les que hauria d’haver posat.
Poc importa el que jo senti. Em continuaran jutjant, culpant de problemes causats pels altres i fent-me mal per això. Res del que digui tindrà importància. Després de tot, quines emocions pot experimentar un simple cervell?
Autora: Judith García
