Història

La caserna de la Guardia Civil del carrer Ausiàs March

L’any 1884, la Guàrdia Civil volia deixar la seva caserna a la Rambla dels Caputxins, al “Antiguo colegio de San Angelo de los carmelitas descalzos”.

L’Ateneu Barcelonès, a través de Manuel Girona, els va proposar una permuta: l’Ateneu es quedaria amb l’edifici de la Rambla i Manuel Girona, a títol particular, els edificaria una nova seu en uns terrenys al carrer d’Ausiàs Marc, a prop de l’Estació del Nord, que en aquells moments eren als afores de la ciutat.

Uns anys després, Manuel Girona ja havia construït l’edifici del carrer Ausiàs Marc, però els pèrits no es posaven d’acord en la taxació. L’Ateneu va abandonar, definitivament, el projecte i es va establir en un altre palau, on encara està avui.

La caserna era de cavalleria i de tant en tant sortien notícies al diari “La Vanguardia” sobre la compra de cavalls i altres temes militars. Era una casa caserna on vivien guàrdies civils amb les seves famílies.

El juliol de 1936, era una caserna de la Guàrdia Nacional Republicana; i la nit del 18 al 19, van ser aquarterats diversos comandaments que es podien revoltar per tal de neutralitzar-los. Aquest va ser un dels llocs on va trucar el general Goded quan va arribar a Barcelona, per prendre el comandament dels militars sublevats.

Al passeig de Sant Joan/Casp va ser el lloc d’inici de la columna dirigida pel coronel Escobar, que baixarà fins a la plaça Palau per pujar per la Via Laietana fins a la comissaria, on es posara al servei del govern legítim de la República.

Volem ser un barri

En el context de la fi de la dictadura i l’auge del moviment associatiu i polític, en general, l’any 1976, es va crear l’Associació de Veïns del Fort Pienc, com una mostra més de la força del moviment veïnal en aquella època, quan un grup de persones del barri va començar a organitzar-se per demanar equipaments i millores per al barri.

“El Fort Pienc, en aquells moments, era un barri que podríem qualificar de perifèric respecte a la resta de barris de l’Eixample. El tancament i posterior abandonament de l’estació del Nord i dels terrenys que l’envoltaven, la progressiva desaparició de les empreses de transports i magatzems que lligaven la seva activitat econòmica a l’Estació, les vies del tren encara a l’aire lliure en algunes parts del barri i la manca dels equipaments més bàsics eren una realitat i va ser el revulsiu que va aplegar als veïns i veïnes que tenien ganes de canviar el barri.”

L’objectiu que va aglutinar aquests veïns i veïnes en aquell moment, era convertir el lloc on vivien en un “barri de debò”, amb equipaments i cohesió veïnal arrelats a un territori, el barri del Fort Pienc, tal com es va batejar l’Associació, ja que era el nom sentit per molts dels seus habitants i basat en diferents referències preexistents.

La cohesió veïnal es va trobar en la reivindicació dels terrenys de l’Estació del Nord, que feia anys que estaven en desús, per a construir-hi els equipaments per dotar el barri dels serveis necessaris: educatius, sanitaris, socials, culturals, esportius, etc. Conjuntament amb altres barris de Barcelona, es va endegar la campanya “Volem els terrenys de la RENFE per a la ciutat”, que al nostre barri es va concretar en la campanya “Volem els terrenys de l’Estació del Nord per al barri” i es van fer molts actes reivindicatius en aquest sentit. Fins i tot, l’Associació va arreglar uns camps de futbol als terrenys de l’estació, on van acabar jugant més de 20 equips i van ser la gènesi de l’actual camp de futbol, sota el pont de Marina.

“El motiu del nostre sorgiment es podria concretar en dos vessants: aconseguir unes millors condicions de vida i reconstruir a partir d’un marc físic, una col·lectivitat amb unes característiques culturals i tradicionals pròpies d’un barri que lentament, s’han anat perdent i extingint”

A més, l’Associació va lluitar per aconseguir resoldre els problemes que preocupaven el veïnat en aquells inicis com el semàfor de Diputació Sardenya i altres problemes de trànsit, l’existència d’un metro que no funcionava, etc. I també, va organitzar fires populars de Sant Jordi, “Nadal a tot tren”, castanyades, xocolatades i altres actes per donar-se a conèixer en el barri i fomentar les festes populars i tradicionals.

Ara les necessitats del barri són unes altres, però l’Associació continua treballant per fer un barri millor.

Volem BUP al barri

D’entre les reivindicacions d’equipaments per al barri, una d’elles va ser la reivindicació de BUP al barri, ja que no hi havia cap centre.  En aquest sentit, Esbats, el butlletí de l’Associació de veïns Fort Pienc número 15, de novembre de 1980 va estar dedicat a la reivindicació d’un institut, ja que no n’hi havia cap al Fort Pienc  i perquè els alumnes de BUP no hagueren de marxar a estudiar fora del barri.

Segons les dades que consten al Butlletí, obtingudes a partir d’una enquesta realitzada a una mostra de 3.000 persones (aproximadament, un 10% de la població del barri), la necessitat de places de secundària al Fort Pienc aniria en augment a conseqüència del creixement demogràfic del barri, en aquella època, ja que s’estaven construint molts habitatges nous on abans  hi havia indústries i magatzems, i on anaven a viure parelles joves que formarien la seva família.

“Així mentre que a Barcelona, la població escolar tendeix a estabilitzar-se, i fins i tot, a disminuir en algunes zones, al Fort Pienc és  previsible que la població en edat de fer BUP, vagi augmentant i d’aquí a uns deu anys sigui d’uns 1.650 individus, és a dir, un 80% superior a la xifra actual, que es pot avaluar en uns 900 alumnes” (Esbats, el butlletí de l’Associació de veïns Fort Pienc número 15, de novembre de 1980)

Des de l’Associació veïnal es va reivindicar la construcció d’un Institut per a BUP al barri, a més de plantejar la necessitat, també, d’un centre de Formació Professional, que encara no tenim.

Un dels espais on es pensava que es podia ubicar era a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil del carrer Ausiàs March