El Festival A Cel Obert s’ impulsa a proposta de l’organització i s’inicia el 2014, essent el 2017 quan el projecte patrimonial-artístico-educatiu intervé amb alumnes d’ Educació Primària, Secundaria i Batxillerat.
Per a comprendre la ciutat contemporània és necessari posseir un coneixement que organitzi una acció transformadora creant una xarxa narrativa (Calaf, 2001) i el festival ACO, en la hipòtesis presentada, ho aconsegueix.
La implicació dels centres d’ensenyament ha estat absoluta: més de 1800 alumnes i 70 professors de Tortosa, d’entre els quals destaquem a les professores Neus Llatje, Rosa Curto i Gemma Unió, de l’IES Dertosa que han conduit l’activitat amb els cursos de 2n, 3r d’ESO i Batxillerat d’Arts Plàstiques.
L’objectiu general del projecte és: Viure i experimentar la ciutat, el patrimoni, l’art i la innovació com un procés educatiu al llarg de la vida, mitjançant projectes arquitectònics efímers.
Els objectius específics són:
- Educar la mirada patrimonial i fomentar la creativitat contemporània.
- Apropar l’art i l’ arquitectura efímera als públics.
- Donar a conèixer el patrimoni de proximitat.
- Implicar als participants activament, intervenint i reinterpretant la ciutat
- Establir el diàleg patrimoni-educació.
La relació que apareix entre identitat, cultura, patrimoni i educació (Santacana i Martínez, 2013, p. 48), convergeix en un sistema algebraic, on les operacions estratègiques entre els conceptes citats sumen i multipliquen els resultats.
La ciutat serà educadora quan reconegui, exerciti i desenvolupi, a més de les seves funcions tradicionals (econòmica, social, política i de prestació de serveis), una funció educadora; quan assumeixi la intencionalitat i responsabilitat l’objectiu del qual sigui la formació, promoció i desenvolupament de tots els seus habitants, començant pels nens i els joves. (Declaració de Barcelona, 1990).
La formació i desenvolupament dels habitants, i de forma determinant la dels nens i els joves, conforma la identificació que implica pertinença i comporta que el llegat del passat, del patrimoni cultural arquitectònic de la ciutat, es converteixi en una herencia adherent (Aguirre, 2014) i col·lectiva, una propietat simbòlica i social. Aquest vincle emocional, de capacitat evocadora (Coma i Santacana, 2010, p. 41) es projecta en una atracció cap a l’ acció, que en ser innata, predisposa a que l’ alumnat estigui disposat a participar en el propòsit de forma espontània i intensa, ja que té un component neurofisiològic.
“La ciutat, l’entorn i l’ espai geogràfic, expandeixen les possibilitats curriculars permetent-nos construir i desenvolupar el propi currículum de forma inter-transdisciplinar. La interacció amb l’espai urbà estableix derives rizomàtiques entre disciplines: la pedagogía, la història, la geografía y el patrimoni” (Jové, Llonch, Bonastra, i Farrero, 2014, p. 22), convertint al territori com un narrador de currículum de forma inter-transdisciplinar. Calbó, Juanola y Vallés (2011), Osorio (2012) y Morin (2014).
Núria Gil Duran
Professora IES Dertosa
Departament de Ciències Socials
IMATGES: Festival A Cel Obert.