L’OBRA va començar una dia a la nostra hora de teatre, un dels dies que teníem aquesta optativa. Va arribar la nostra professora i ens va explicar la seva idea de fer l’obra dels pastorets. Al principi ens va semblar una ximpleria i, de fet, algunes ens vam “enfadar” perquè ens van dir que només ballaríem.
Però a poc a poc, el que al principi ens va semblar una simple obra dels pastorets, va anar canviant radicalment amb la coreografia i els textos parlats i, sobretot, quan ens vam adonar que no va ser “un dia a la nostra hora de teatre” sinó que havia començat paral.lelament a les hores de teatre de primer (àngels, pastorets i fúries petites), de segon (àngels), de tercer (fúries) i de quart (personatges principals) i que, a més, implicava a tota la banda de música de tots els cursos.
A poc a poc -o bastant ràpidament- les de tercer ens vam anar convertint en fúries. Cadascú va fer un gran treball amb el seu personatge i va anar integrant el seu personatge a la globalitat de l’obra, amb l’ajuda de la Núria i de la Raquel.
I com que no hi pot haver negre sense blanc, ni foscor sense llum, tampoc hi podien haver fúries sense àngels. I nosaltres vam conèixer els nostres contrincants el 21 de desembre. Va ser un dia de descoberta, on vam integrar tot el que la Núria havia anat treballant parcialment. La veritat és que ens van agradar molt i ens va motivar molt per treure encara amb més fúria les fúries que portàvem dins.
Però la cosa no acabava aquí, junt amb els àngels, vam conèixer als
pastors, als arcàngels i als nostres companys i “reis” de l’avern. Tot això per si no fos prou, anava acompanyat de la BANDA, a càrrec del Pepe, que el dia 21 de desembre assajava incansablement a la Rigolfas. I és que no hi ha OBRA al Badia i Margarit, sense la BANDA… potser que comencin a posar llambordes ells perquè perquè aquestes fúries…
Sense adonar-nos-en, el dia 21 de desembre teníem l’OBRA a punt, però la Núria és molt exigent i encara la vam seguir polint fins el dia 17 mateix. Li faltava alguna cosa: un teatre en condicions! I el dia 16 quan vam trepitjar el teatre, l’adre
nalina ens va recórrer el cos, i les ganes de fer l’obra es van multiplicar. Vam assagar durant dos intensos die, vam donar tot el que portàvem dins. Finalment el dia l’obra, els nervis es veien en l’aire i vam mostrar tot el que havíem preparat amb gran èxit i amb molta assitència de públic. Vam omplir el teatre! Estàvem molt contents: estava tot a punt només faltava una cosa: Gaudir, i ho vam fer, de fet, ho vam fer tant que ens va passar volant i quan ens en vam adonar, ja érem a casa traient-nos el maquillatge. 
Va ser una experiència brutal, hi va haver molta participació i implicació, per part de tothom i tothom va marxar amb un somriure, després d’una experiència immensament gran, de l’OBRA perfecta!
Iris Piedras, 3r d’ESO
El dijous 17 de gener, tot l’institut Badia i Margarit va realitzar un teatre anomenat “ELS PASTORETS DEL BiM: Que comenci l’obra!”.
Hi havia molts personatges. Els àngels eren molt treballadors, però els dimonis els dificultaven la feina de preparació del material per començar les obres de l’institut.
Vam fer dos passes: un al migdia on vam conviar avis i persones del Taller Àuria; i un a la tarda, obert a tot el públic. L’espectacle va ser espectacular, perquè tots els estudiants van fer un gran esforç.
Els professors, els maquilladors, els artistes, els tècnics, i finalment no oblidem els fotògrafs: la Carla, la Dalia i la Samah, de primer, que farem el reportatge amb l’ajuda del Saoro.
Donem les gràcies a tota la gent responsable d’aquest magnífic acte que ha implicat a més de 120 alumnes i 14 professors. Amunt l’OBRA del BiM!
Samah Brahimi i Dalia Belghannou (1r d’ESO)
PD: la producció audiovisual segueix al taller dels àngels i esperem que no hi hagi cap incident a l’infern per tenir-la disponible ben aviat. Us avisarem tan aviat com estigui disponible.
