Durant el primer trimestre, a Llengua i literatura castellana, els alumnes de 2n d’ESO vam llegir Mentida, de Care Santos i alguns, bastants, vam descobrir realment el que significava l’expressió “gust per la lectura” perquè ens va agradar molt. Ens va agradar tant que de seguida vam demanar que a la biblioteca hi hagués llibres de la mateixa autora i de la mateixa sèrie i estant sent uns llibres molt ben amortitzats perquè no parem de llegir-los: quan un l’acaba, el passa a l’altre i així, successivament. Ja fa mesos que volten Mentida, Mentira, Veritat, Verdad, Ben, Por, Miedo… i ara també tenim un paquet d’exemplars INBOX i 
La tercera màscara per participar al concurs d’El gust per la lectura.
De Mentira en vam fer tots un lapbook.
El llibre de Mentida ens va fer pensar molt i en vam parlar molt a classe. Estàvem tan emocionats que, com que som Escola Ambaixadora del Parlament Europeu, vam demanar de poder parlar amb un jutge com el que va jutjar al protagonista, l’Éric, i ho vam aconseguir. El dia 20 de desembre, últim dia del trimestre, vam anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Vam estar a la sala on es reuneixen els diferents òrgans del poder judicial i vam poder seure a les cadires dels togats: un era la presidenta del TSJCat, l’altre era el de l’Audiència de Barcelona, de Lleida… un seia a la cadira on seu el President de la Generalitat… va ser molt interessant i imposava molt respecte. Després vam anar a la sala de l’Audiència i també vam poder ocupar els diferents llocs: testimonis, acusats, magistrat, fiscal, advocat defensor, tribunal… va ser impactant. I al final de tot, va arribar el millor. Va arribar el magistrat de menors i li vam poder fer totes les preguntes que havíem preparat. Vam aprendre molt i ens vam fer una fotografia, una fotografia per la història, perquè no tothom té l’oportunitat de visitar el TSJCat, de parlar amb un magistrat de menors i de tenir-hi una conversa tan interessant. Esperem, això sí, no veure’l mai amb la toga posada. Això també ens va quedar molt clar.
I a banda de llegir i aprendre molt sobre justícia de menors, alguns també vam descobrir que portar una cadira de rodes no és gens fàcil. El Quim i l’Arnau s’havien fet mal i els vam portar amb les cadires de rodes dels nostres companys de la FP de Cures d’Auxiliar d’Infermeria… tot el grup de 2n d’ESO creiem que hem de fer una altra sortida per tornar a practicar això de portar cadires de rodes, si pot ser, sense ferits de veritat, només com a pràctica.
Moltes gràcies a la Care Santos per escriure llibres que ens agraden tant; moltes gràcies al TSJCat per rebre’ns i, moltíssimes gràcies al Magistrat de Menors que va tenir la paciència de respondre’ns totes les nostres preguntes i inquietuds!
Comentaris recents