Enguany els alumnes de primer de Català participen en la diada de Sant Jordi des de casa, enregistrant-se recitant un poema. D’un recull proposat, cadascú ha triat el que més li ha agradat. De poemes, n’hi ha d’amor, és clar, però també de dedicats a la pau, com fa Isabel Barriel, o al temps que no s’atura,de Joan Margarit,o als sentiments més profunds i difícils d’explicar, com fa Maria Mercè Marçal (que té una aula dedicada a l’institut). I n’hi ha que juguen amb la llengua, amb les expressions i amb les mateixes paraules, matèria primera de la poesia, com fan Enric Casasses i Joan Brossa. I fins i tot hi ha poesia més narrativa, que ens explica una bonica faula o una història sobre la diversitat, com Joana Raspall, o un relat de l’exili, com Pere Quart.
I així com tenim poetes contemporanis que ja no compten les síl·labes, com Joan Margarit,de vegades Enric Casasses o Maria Mercè Marçal, que ens va deixar massa aviat, o clàssics que tampoc, com Joan Brossa, també n’hi ha que escriuen cada vers després d’haver-lo apamat ben bé, com Pere Quart a les seves corrandes o els de Joana Raspall; doncs de la mateixa manera tenim uns joglars que ens reciten els versos de maneres diverses, segons com a cada un li hagi ressonat el poema dins seu, i per això tenim la sort de poder sentir les mateixes paraules recitades per dos alumnes de dues maneres diferents.
De tots els poemes que ens han enviat, n’hi ha que no hi són perquè els follets informàtics han jugat amb algunes gravacions (que trapelles que són) i han impedit baixar-les o editar-les.
Res més, cliqueu aquí i aquí i gaudiu-ne. I bon Sant Jordi!
Article creat per Xavier Manuel Altés
