Us recomano uns llibres que he estat llegint durant aquesta quarantena:
Mujercitas
El primer llibre el vaig començar abans que comencés el confinament, i es diu Mujercitas, de Louisa May Alcott. És la història de quatre germanes que viuen a l’any 1861. Elles són la Meg o Margaret, que és la més gran de les germanes; després ve la Jo o Josephine, que és una jove extravagant i divertida; la Beth, una nena tímida i molt generosa i l’última és l’Amy, una mica ambiciosa però amb bon cor. És un llibre que fa plorar bastant, dramàtic i romàntic.
Per als qui no us agrada gaire llegir, se n’ha fet dues pel·lícules. Jo he vist la més nova i em va agradar molt.
La maternitat d’Elna
A Cultura i Valors ens van fer llegir un trosset del principi d’aquest llibre i a mi em va agradar, així que vaig seguir llegint fins acabar-lo.
La història està basada en fets reals, entre el 1939 i el 1944 en camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes. El llibre explica la història de diferents mares que van donar a llum a la Maternitat d’Elna o de nens nascuts allà. Totes les històries són bastant tristes, però el llibre és bonic.
També hi ha la pel·lícula, es diu La llum d’Elna.
El diari d’Anne Frank
És una història de l’any 1933, basada en fets reals i escrita a Holanda per la mateixa Anne Frank.
Anne Frank era una nena jueva que vivia a Holanda. El seu país estava en guerra, era el temps de Hitler i es volien endur tots els jueus en camps de concentració. L’Anne va tenir sort perquè durant força temps va poder estar amagada en una casa anomenada Casa del Darrere, on vivien 8 persones més. No podien sortir, ni fer sorolls ni treure el cap per la finestra. L’Anne tenia un diari on apuntava tot el que li passava. Un dia els nazis els van descobrir i els van portar a camps de concentració, nois per una banda i noies per l’altra. Una setmana abans que el camp fos alliberat l’Anne i la seva germana Margot van morir de tifus. L’únic que va sobreviure de la família va ser el pare, Otto Frank. En saber que la seva filla havia mort va anar a demanar ajuda a aquells que els havien ajudat a amagar-se. Ells li van dir que el diari de l’Anne era l’únic que havien pogut salvar. Otto el va llegir mentre plorava i va decidir publicar-lo per fer realitat el somni de la seva filla.
