Quan em pregunten quina és la pel·lícula que no em cansaria mai de veure, no en tinc cap d
ubte.
És una pel·lícula japonesa de 1999. Aquí es va veure amb el nom de El verano de Kikujiro, és una tendra història d’amistat entre un exyakuza i un nen de 9 anys que van a buscar la mare d’aquest.
Vaig anar al cinema sense saber res ni de la pel·lícula ni del director. A mi, i crec que a totes les persones que aquell divendres estàvem al cineclub d’Igualada, ens va sorprendre agradablement. Vaig riure (molt), vaig plorar… i em va fer conèixer un director i actor japonès, Takeshi Kitano, que fins llavors no era precisament conegut per històries “sensibles”. Se l’identificava per fer pel·lícules amb molta sang i també per programes com Humor amarillo (Increïble!!!).
És la pel·lícula que he vist més vegades. Tot i que ara fa temps que no la miro aquests dies segur que trobo un moment per fer-ho. Fins i tot potser convenço la Lena perquè la miri amb mi!!!
Us deixem un enllaç per si la voleu també veure durant aquests dies, tal i com proposa la mare de la Lena, la Núria Fernández. Per veure la pel·lícula en llengua castellana, cliqueu aquí. I si voleu sentir la veu original dels personatges mentre aneu llegint els subtítols en castellà, podeu clicar aquí per veure’n la primera part i aquí per veure’n la segona part.
Us desitgem que passeu una bona estona!

