Els passats dimarts 5 i dimecres 6 de febrer la Imane Brahimi, la Júlia Izquierdo, la Clàudia Roldán, l’Haley Diallo i jo mateix, l’Abimael Campillo, vam anar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona per competir a la Lliga de debat organitzada per la Xarxa Vives, en representació de tot l’alumnat del nostre institut. No hi anàvem sols: els nostres acompanyants eren l’Alba Sala, el Xavier Manuel i la nostra capitana, la Maria Macià; tots ells professors de l’institut.
Per arribar a Barcelona vam haver de llevar-nos molt d’hora els dos dies per agafar l’autobús i el metro correcte a temps. El primer dia, un cop vam arribar a la Facultat de Filologia, i després del registre i presentació pertinents, vam anar a veure un debat com espectadors. Les aules de la facultat disposades per a realitzar els debats eren l’Aula Magna, on nosaltres disputaríem els nostres debats; i el Paranimf, una aula impressionant a la vegada que molt imponent. Després de veure aquest primer debat i prendre notes del que havíem considerat important, vam baixar a la cafeteria per esmorzar, ja que dues hores després teníem el primer debat oficial de la nostra vida. Havíem passat dues setmanes preparant-nos molt durament per mostrar de què és capaç el nostre institut.
En el nostre primer debat, la posició que defensàvem era en contra. El tema a debatre d’aquesta edició era el següent: “Calen fronteres entre països?” Per tant, nosaltres estàvem en contra de l’existència de fronteres entre països. Els nostres contrincants eren alumnes de l’Institut Ernest Lluch, que defensaven la posició a favor de l’existència de fronteres. En aquest primer debat vam fer un bon paper i els jutges ens van felicitar efusivament per la nostra actuació. Tot i així, no vam guanyar, però vam estar a punt. Cal destacar l’amabilitat de l’equip contrari, que des del primer moment es van mostrar molt amables i simpàtics amb nosaltres, convertint-se en els nostres amics de lliga.
Dimecres teníem el nostre segon i últim debat. Aquest cop, la postura que defensàvem era a favor de l’existència de fronteres. Els nostres contrincants eren alumnes de l’Institut la Pineda. En aquest debat vam cometre alguns errors, però vam resoldre prou bé algunes situacions complicades. Els jutges d’aquest debat ens van felicitar per la feina feta i l’esforç, però van ser molt més durs que els del dia anterior. Així doncs, també vam perdre aquest segon debat, tot i que nosaltres estàvem tan contents de la nostra experiència que ens sentíem guanyadors.
Per últim, als meus companys i a mi ens agradaria dir que ha sigut una experiència magnífica i que estem molt contents de no haver-nos rendit ni un sol moment. També volem agrair a la Xènia Morros tota la feina que ha fet per preparar-nos per aquesta gran oportunitat, a l’institut per confiar en nosaltres i als nostres professors acompanyants, la Maria, el Xavi i l’Alba, pels bons moments, la seva confiança i la seva companyia.
Abimael Campillo, alumne de 4t d’ESO
