Del 4 al 6 de març, els alumnes de 1r de batxillerat de l’àmbit social-humanístic de l’Institut Costafreda hem viscut en primera persona els escenaris d’un dels fets més tràgics de la nostra història contemporània: l’exili de mig milió de persones. Un exili que van emprendre com a conseqüència del cop d’estat que va posar fi a un règim democràtic i va instaurar una dictadura que va intentar esborrar de la memòria col·lectiva la història de totes aquestes persones.

La sortida va començar amb l’itinerari de l’exili, creuant el Coll de Lli ⛰️, el mateix camí que van recórrer Lluís Companys, Manuel Azaña i tantes persones anònimes per escapar de la repressió franquista. El primer poble francès que ens vam trobar va ser Les Illes. Quan els republicans espanyols arribaven a França, esperaven ser rebuts de forma digna 🤝, però no va ser així. Des del primer moment se’ls va separar: homes per un costat, dones i nens per l’altre, i moltes famílies no es van tornar a reunir mai més 💔.

Tots aquests republicans que confiaven en un país que els acollís sota el lema “Liberté, Égalité, Fraternité”, es van trobar una realitat molt dura. La major part van anar a parar als camps de concentració improvisats, com el d’Argelers 🏖️➡️⛓️: sense infraestructures bàsiques, només un filat per retenir aquells espanyols considerats “indesitjables”, molts dels quals portaven idees que el govern francès veia com a subversives, com el comunisme o l’anarquisme. Avui costa trobar-hi aquesta memòria —només una breu exposició fotogràfica que es retira durant la temporada alta—, però els alumnes van poder trepitjar aquest espai i recordar el que van viure totes aquestes persones, una experiència que encara avui viuen milers de refugiats arreu del món 🌍.

L’endemà vam conèixer Prada de Conflent, on van viure l’exili figures com Pompeu Fabra, que hi va passar els seus últims dies i on hi trobem la seva tomba ⚰️, o Pau Casals. A la tarda, per resguardar-nos de la llevantada 🌧️, vam visitar el monestir de Sant Martí de Cuixà, un monestir benedictí de finals del segle IX que es va convertir en un oasi per a molts exiliats espanyols, fossin catòlics o ateus: un lloc on persones de totes les ideologies van trobar ajuda i pau ✨.

El darrer dia vam conèixer la història de la Maternitat d’Elna, un exemple extraordinari de com la cooperació i l’ajuda humana poden ser essencials en els moments més foscos 🤱✨. Per desgràcia, no la vam poder visitar perquè es troba en obres.

L’últim punt del viatge va ser Cotlliure, on vam visitar la tomba del poeta Antonio Machado 📖, però també el castell, un espai que avui rep molts visitants però que pocs coneixen com a camp de reeducació per als exiliats espanyols. El que va viure el nostre poble fa 87 anys, ho continuen vivint milers de persones avui 🌐. Ara ens toca a nosaltres continuar recordant i transmetent aquesta memòria, perquè només així podem construir un futur més just i conscient 🕊️.