El passat segon trimestre, l’alumnat de 1r ESO ens vam dedicar de ple a poder respondre què podríem fer per a millorar el món en què vivim. Una pregunta ben difícil que es mereixia una resposta complexa, el repte estava servit. Així que vam posar fil a l’agulla seguint els següents passos.
Des d’un principi vam adonar-nos de la tendència que tenim en classificar i dividir les persones que habitem el món. Vam aprendre què són les etiquetes, és a dir, allò que les persones, a vegades, ens entestem a posar a altres el que ens condiciona. Per exemple: pobre, ric, lleig, popular, freak i moltes més. La gent penja aquestes etiquetes a primer cop d’ull, com qui no mira més enllà, sense saber la personalitat d’aquesta persona ni la seva situació. I això determina la nostra manera de mirar el món.
Així doncs, vam començar a encetar cadascuna de les capes d’aquest projecte. Si el coneixement del món s’ha rebut a través dels mapes, calia saber llegir atles. Primer, vam començar amb els mapes de Hans Rosling; els seus mapes evidencien els problemes, com per exemple, l’accés a l’educació al llarg dels temps. L’aprenentatge més significatiu va ser que Occident evoluciona molt més ràpid que Orient.
El següent pas era descobrir on i quan es tracten els reptes globals. Així doncs, vam descobrir com alguns països, no tots, es reuneixen en cimeres, la darrera, la Cimera de Bakú. Conèixer-ne els principals acords ens va donar un xic més d’esperança i l’oportunitat de crear la nostra pròpia reunió per abordar les problemàtiques.
Amb la lectura dels textos sobre casos d’infants i joves, vam apropar-nos a la realitat dels més vulnerables. Ens tocava de prop, doncs els i les nostres iguals pateixen situacions d’abandonament, guerra, maltracte, solitud, en definitiva, d’una clara vulneració dels drets dels infants arreu del món. Posar-ho en comú i treballar amb profunditat les seves vides ens va fer adonar de la importància de protegir les persones del futur.
Dividits en grups d’experts, vam entomar l’encàrrec de difondre quins personatges havien contribuït amb la seva causa a millorar el món. Finalment, inspirats per aquests grans “influencers” de la vida, vam escollir un repte global vinculat a la nostra preocupació. Aquesta elecció personal va determinar amb qui treballaríem, és a dir amb qui compartíem motivació i amb qui uníem forces per a saber com canviar el món.
Per a fer-se preguntes, calia saber com estava el món vers el repte triat: fam, aigua, desestabilització de la democràcia, igualtat de gènere, canvi climàtic, etc. Així doncs, després d’investigar-ho calia fer una acció per ajudar a canviar-ho. I aquí rau la dificultad, què difícil inventar, participar, actuar? L’art ens ajudaria! Vam decidir representar cada acció, a petita escala, amb un intervenció artística. Cadascuna d’aquestes s’organitzarien com en sales de museu. I així va ser com va néixer el MACAF (Museu d’Art Contemporani de l’Angeleta Ferrer). Les famílies que van assistir a l’exhibició pública van ser rebudes amb la primera intervenció artística: el cant del Gallo Negro, Gallo Rojo interpretat per nosaltres, l’alumnat de 1r d’ESO. I és que gairebé va esdevenir tot un himne després d’haver visitat el barri protagonista de la pel·lícula El 47 a qui també hi vam dedicar un espai del projecte.
Hores d’ara i vist amb perspectiva, us podem dir que el que ens queda és el següent: vam aprendre molt més sobre el món en què vivim, a tenir un punt de vista més objectiu i profund sobre el nostre voltant, i a entendre que amb l’art també podem actuar per ajudar a resoldre un desafiament global.
Iris Martín i Maia Peraire, alumnes de 1r ESO.
Comentaris recents