Durant dues setmanes vam estar treballant en un projecte que tenia com a propòsit reflexionar sobre la nostra trajectòria a l’institut. Volíem participar en l’exhibició pública de primer d’ESO amb una clara intenció: deixar-los una herència en forma de consells, compromisos i estratègies que culminés en una coreografia final. Tot plegat, per tal de fer-los més accessible la comunitat de l’Angeleta Ferrer i el sistema qui hi tenim.
Per aconseguir-ho vam dedicar temps tant a interioritzar les experiències viscudes els darrers anys, com a assajar la prometedora coreografia. Així que, el dilluns 22 de setembre, les portes de l’Angeleta es van obrir per a rebre les famílies de primer d’ESO. Va ser aleshores quan tercer també vam tenir l’oportunitat per a culminar el projecte amb un resultat final molt ajustat.
Val a dir que el procés no va ser fàcil, hi va haver molts moments de distracció i dificultats per concentrar-se i connectar amb els veritables objectius de les activitats. I és que certament, l’alumnat que ara just comencem a cursar tercer d’ESO necessitem fer respecte i confiança a les iniciatives que ens proposen els i les nostres docents.
A la fi, tot i haver-hi aquestes dificultats, vam acabar participant i desfent-nos de la resistència que oposàvem al principi. Ballar allà davant i amb significat va ser tot un repte. Es va veure clarament que tot l’esforç d’aquestes dues setmanes havia valgut la pena.
I fins aquí, tripulació, continuarem ballant, ai volant, ai, ai, en fi, cursant aquest tercer d’ESO esperançador.
Ryan, alumne de 3r d’ESO.
Comentaris recents