Aquest trimestre, els alumnes de 1r ens hem embarcat en un projecte molt especial: fer visibles els avis i àvies del nostre bocí d’Eixample. Amb aquesta iniciativa, hem volgut donar valor a les seves històries, experiències i vivències, establint un vincle de confiança amb ells i elles a través d’entrevistes personals.
Per sort, els avis jubilats tenien temps durant el nostre horari escolar, i molts d’ells i elles van estar encantats de compartir les seves històries amb nosaltres. Vam passar molts matins voltant pel barri, buscant persones disposades a respondre les nostres preguntes i a participar en una exposició fotogràfica. Cada grup va tenir l’oportunitat d’escollir un avi o una àvia amb qui van establir una relació molt propera i especial. Aquest vincle humà va donar molta força al projecte i va fer que l’experiència de disparar la càmera per a fer-los un retrat, fos encara més significativa.
Així doncs, les fotografies que s’exhibeixen al Parc Sandaru són plenes de valor, no només per la qualitat fotogràfica que tenen (gràcies a l’Àlex Llovet, fotògraf professional que ens ha acompanyat) sinó també pels retrats narratius que les acompanyen. A més, els espais on els vam conèixer també tenen un paper rellevant, doncs hem volgut fotografiar-los en el context on els vam descobrir.
Un aprenentatge significatiu ha estat adonar-nos que amb el pas del temps, la nostra generació ha anat oblidant els avis i les àvies. Sovint, no ens aturem a escoltar-los, tot i que són portadors d’un llegat molt valuós: els seus records, vivències i llegendes. Aquest projecte ens ha ajudat a reconnectar amb ells i elles, a redescobrir el seu món i a entendre molt millor el nostre passat.
Amb aquest projecte també hem après a valorar les persones que ens envolten al barri, més enllà del seu paper com a veïns o veïnes. Ens han mostrat una altra manera de veure la vida, més pausada i plena de records. A més, hem après a observar amb ulls crítics i artístics. Ens van explicar que els fotògrafs han de tenir intuïció i saber mirar les coses des de diferents angles i punts de vista, per captar-ne l’essència. Hem mirat persones, hem volgut mirar a través dels seus ulls i més enllà, i hem contemplat l’espai que habiten durant el seu dia a dia.
Un cop vam tenir clares aquestes idees, ens vam posar en marxa. Vam llegir molts textos descriptius per inspirar-nos i per aprendre a descobrir el significat més profund dels detalls. La descripció no només havia de ser visual, sinó també emocional. Volíem que les paraules transmetessin tot allò que havíem sentit en escoltar els avis i les àvies.
Creiem que ho hem aconseguit, hem après a mirar amb tot els sentits i a vincular l’emoció d’haver-los concegut tant a través de l’objectiu de la càmera com del llapis del nostre pensament.
Si vols, acompanya’ns avui a la nostra exhibició pública al Parc Sandaru, també conegut com el centre cívic del barri. Aquesta exposició de retrats fotogràfics i retrats narratius que dialoguen romandrà durant deu dies; no te la perdis.
Tanit, Ona, Abril F, alumnes de 1r d’ESO.
Comentaris recents