La Júlia Campuzano és una alumna del nostre centre que cursa 2n de batxillerat. El curs passat va marxar als Estats Units a fer el 1r de batxillerat amb una beca de la Fundanción Amancio Ortega. Ara ens explica la seva experiència i anima altres alumnes del centre fer el mateix.
- Com va sorgir la idea d’anar als Estats Units?
Va sorgir gràcies a una amiga meva que es diu Clàudia i que també estudia a aquest centre. Com que ella sap que m’agrada aprendre anglès em va informar de la beca i em va dir que si m’agradaria presentar-me amb ella i llavors ens vam apuntar les dues juntes.
- Et van fer alguna prova d’anglès per saber el teu nivell?
Sí, era una de les coses que em demanaven perquè m’acceptessin la sol·licitud. Havies de fer un examen en un hotel de Barcelona, on tots els candidats com jo que volien aconseguir la beca estaven presents. He de dir que hi havia moltíssima gent i era un examen bàsicament de comprensió lectora i comprensió auditiva.
- Per que vas sol·licitar la beca?
Perquè feia molt de temps que volia viatjar als EEUU i gaudir de l’experiència d’estudiar a l’estranger, però per nivells econòmics no ho vaig fer abans i amb aquesta beca que cobria totes les despeses va ser vertaderament una bona oportunitat.
- Quina va ser la teva nota mitjana a 3 d’ESO?
Va ser d’un 9,7-9,8.
- On et vas allotjar durant total curs?
Em vaig allotjar a Minessota que és un estat del nord que fa frontera amb Canadà.
- Et vas adaptar fàcilment?
La veritat és que pensava que em costaria més perquè al principi tot era nou per mi, però sí, em vaig adaptar fàcilment perquè la gent és molt oberta i agradable.
- Quines diferències hi ha entre estudiar aquí i allà?
Primerament allà fan més treballs i els exàmens no compten tant. No has d’estudiar tant de memòria, és tot molt més dinàmic i aprens fàcilment.
- Quines dificultats vas trobar-t’hi? A nivell de família?
Que no coneixia a ningú.
Clar, això també al principi és una mica estrany però al final t’hi acostumes.
A nivell d’estudis les classes allà canvien bastant perquè aquí més o menys totes les classes es fan en diferents aules, i també has d’anar tu a la classe del professor que imparteix la matèria.Tens taquilles i no et deixen portar motxilla, aquestes coses que semblen ximpleries et desorienten una mica.
- Et va agradar l’experiència? Com la valores? Tornaries a repetir-la?
Sí, em va agradar molt i ho tornaria a fer si pogués. Si l’he de valorar de l’1 al 10, la puntuació seria un 10.
Moltes gràcies, Júlia!
