Microscopis, restes vegetals i una bona hipòtesi de partida han estat les claus d’aquesta experimentació al laboratori del centre.
L’alumnat de 1r d’ESO es va introduint de manera progressiva en les tècniques pròpies del mètode científic, que passa sempre per l’observació d’un fenomen, el plantejament d’una hipòtesi i, sobretot, la verificació (o refutació) de la hipòtesi a partir de les condicions d’investigació que són possibles en un laboratori.
En aquesta ocasió, la tasca consistia a observar que les plantes, d’alguna manera, respiren. El que calia, doncs, era mirar d’esbrinar per on respiren i quin és el mecanisme que ho fa possible. La hipòtesi, en una fase molt incipient, ha estat plantejar que uns “foradets” (els estomes) són els encarregats de facilitar aquesta respiració. Per tal de comprovar-ho s’ha dut a terme una preparació amb fulles de lliri. Aquesta preparació ha estat observada amb detall a través del microscopi i s’ha confirmat la hipòtesi. És a dir, que són els “foradets” els que fan possible l’intercanvi de CO2 per O2. L’alumnat ha pogut, fins i tot, fotografiar les cèl·lules que controlen l’obertura d’aquests petits forats anomenats “estomes”.
Des d’un punt de vista teòric l’explicació final està ben acreditada: L’estoma és una “petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes, les cèl·lules oclusives. […] Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera (CO2 i O2) i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració. L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèl·lules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals. La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies” (Font: enciclopedia.cat).
