Història

BREU NOTA HISTÒRICA DEL CENTRE

Les arrels del nostre IES de Torredembarra s’enfonsen fins l’any 1984 quan va aparèixer el Centre Municipal de Formació Professional, ubicat al número 5 del carrer Reus compartint els locals d’una antiga fàbrica i dedicat a les branques Administrativa-Comercial i Electricitat-Metall.

El curs 1985-86 passà a ser Secció de Formació Professional depenent de l’IFP “Comte de Rius” de Tarragona, i el curs 1987-88 passà a Institut d’Ensenyament Secundari en incorporar els estudis de BUP . El setembre de l’any 1989 l’IES es traslladà a una nova seu a l’Avinguda de Sant Jordi número 1 en un edifici construït per l’Ajuntament. L’any 1990 s’inicià el segon grau de l’especialitat administrativa i el 1991 l’especialitat de manteniment Elèctric-Electrònic.

Amb el creixement demogràfic, tant de la població com de les rodalies, i amb la imminent aplicació de la reforma educativa vigent, s’emprengué la construcció de l’actual edifici on ens traslladàrem a finals del mes de març de 1996. Els canvis no van acabar, ja que el curs 1996-97 les branques de Formació Professional foren disgregades del centre per l’Administració educativa per tal de ser el nucli fundador de l’altre IES de Torredembarra: el Ramon de la Torre (que a poc a poc anirà eliminant les darreres cues de l’antiga FP i incorporant nous grups d’ESO, Batxiller LOGSE i Cicles Formatius). El mateix curs s’anticipà la reforma educativa en el nostre IES amb set línies de 1r d’ESO i vuit de 3r d’ESO.

Amb la reforma educativa el nostre institut va esdevenir un centre educatiu d’àmbit comarcal ja que rebia els alumnes dels centres d’educació primària d’Altafulla, La Riera, La Nou, Salomó, Vespella, Creixell, Roda i La Pobla de Montornés, a més a més de Torredembarra. Amb la creació dels nous instituts d’Altafulla i de Roda de Barà, l’àrea d’influència de l’institut s’ha restringit a Torredembarra, Creixell i La Pobla de Montornès.

Actualment tenim disset grups d’ESO i quatre grups de batxillerat

L’EDIFICI

L’edifici de l’IES de Torredembarra fou inaugurat a començaments de l’any 1996. Es troba situat dalt d’un turó amb unes vistes espèndides en totes les direccions: cap al mar o bé cap al paisatge suaument ondulat del Camp de Tarragona. L’edifici està situat sobre una superfície en lleuger pendent cap al mar i comunicat amb Torredembarra només per un dels seu límits, l’oest. Però l’edifici és visible perfectament des dels altres costats.

L’edifici té una planta regular, quadrada (39×39), amb tres nivells i amb un gran pati central que permet establir una bona relació entre passadissos d’accés i espais de treball distribuïts al seu voltant. El pati central és el nucli que crea un espai interior, obert, però, a l’aire exterior i protegit només de la intensa llum mediterrània. Del cos central cúbic de l’edifici se segrega l’edifici d’una sola planta de l’administració i direcció de l’Institut orientat cap a l’oest per tal de rebre l’alumnat i els qui arriben del poble. Per l’est trobem el gimnàs al costat mateix de les pistes esportives que completen els serveis de l’edifici.

La línia horitzontal i el rectangle defineixen l’edifici, tot i que l’horitzontalitat del límit superior està trencada amb la voluntat d’establir un diàleg amb el pla blau enorme del cel de les comarques tarragonines. L’edifici simula un modern castell blanc de formes cúbiques a la part més alta de municipi de Torredembarra. Aquest, però, és un castell obert a la cultura universal i a la formació del jovent vingut de tot arreu.

Josep Llinàs ha combinat amb saviesa les formes racionalistes de l’arquitectura contemporània amb el respecte exquisit per la tradició mediterrània, respecte que es manifesta amb la capa d’arrebossat blanc que embolica per fora i per dins tot el nostre Institut de Torredembarra.

L’edifici va obtenir el premi FAD 1997, en l’apartat Premi d’Opinió.

L’arquitecte de l’IES de Torredembarra Josep Llinàs Carmona (Castelló, 1945) ha estat professor en diverses universitats, com l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i la del Vallès. Ha fet diverses publicacions de les quals en destaquen les dedicades als arquitectes Josep Maria Jujol i J. A. Coderch. Va col·laborar en diversos projectes amb l’arquitecte Alejandro de la Sota, com en la construcció d’un edifici de l’ambaixada d’Espanya a París. Ha obtingut diversos premis d’arquitectura dels quals destaquen el Premi FAD d’Interiorisme de 1976, el Premi Ciutat de Barcelona 1995 pel seu edifici de vivendes dels carrers Carme i Roig de Barcelona, Premi FAD d’Arquitectura 1996 per la restauració i reforma del Teatre Metropol de Tarragona. De les seves obres en destaquem: Edifici de vivendes a Berga (1973-7), CAP de Ripollet (1985), Biblioteca municipal de Vila-seca (1986), Torre del Far de Torredembarra (2000), Biblioteca i departaments de l’Escola d’Enginyers de Camins de Barcelona (1989), Biblioteca central de Terrassa (1991-7), Edifici de la Direcció de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (1995), edifici de l’Ajuntament deVila-seca (1996) i Edifici d’aules i bar de la Facultat de dretd de la Universitat de Barcelona (1996).