Aquest mes els de 2n de batxillerat han tingut l’ocasió d’assistir a unes xerrades d’en Just Casas, doctor en història i professor titular de la UAB, departament d’Història Contemporània.
En Just comença dient que quan morí Franco el novembre del 75, i a través de la Llei de Successió, Joan Carles és nomenat rei el 22 de novembre del 75. En aquell moment Carlos A.Navarro era el cap de govern (ho havia estat amb Franco) i el que fa immediatament el rei és desplaçar Carles A.Navarro (conegut com el “carnicerito de Málaga” a causa de les matances que va perpetrar a Málaga contra gent treballadora i d’esquerres durant la Guerra Civil) i nomena a Adolfo Suárez, secretari general del Movimiento (o sigui falangista). El rei li va encarregar que dugués el país a una democràcia a través de la famosa Llei de Reforma Política, que s’havia de votar en referèndum. Una llei tramposa perquè plantejava fer un referèndum i preguntar als ciutadans si volien arribar a un règim democràtic i liquidar definitivament la Dictadura. No obstant això, era un referèndum en que només es podia fer propaganda pel SÍ.
En cas que hi hagués gent agosarada que fes campanya pel no, la policia podria dissoldre el meeting a cops de porra o a base de pallisses als “cuartelillos”. Dit això, quina era la “trampa” de la Llei de Ref política? Doncs que era tot un pack: si votaves que sí, automàticament acceptaves la monarquia, la unitat d’Espanya i no demanar responsabilitats als franquistes per les malifetes que van estar fent al llarg dels gairebé 40 anys de Dictadura.
A més a més, per aconseguir aquesta transició, en Suárez necessitava dues coses: d’una banda, el suport d’un sector important del franquisme i, d’altra, el suport d’una bona part de l’oposició democràtica clandestina. Per tant, qui va quedar al marge de la transició? Els sectors franquistes més recalcitrants i també els sectors d’esquerra més radicals que no volien pactar amb els franquistes. Així mateix, el PSOE, comunistes i partits d’esquerra van assumir la monarquia, els seus símbols i la unitat d’Espanya. Tota aquesta barreja de franquistes moderats + oposició moderada va donar lloc al suflé actual anomenat “centre” on el PP i el PSOE s’han anat tornant el poder al llarg de molts anys i que avui dia, i d’ençà uns anys cap aquí, ha quedat una mica “modificat” només en les formes, insisteixo, per partits de nova cunya com Ciutadans, Vox, Podemos…És a dir, les formes han canviat però el fons és el mateix: un fons de corrupció heretat de la tan corrupta Dictadura Franquista que ha realitzat una operació de “maquillatge” per donar una aparença de democràcia a l’exterior.
Per finalitzar, en Just diu que avui dia encara no s’ha realitzat una Transició perquè bàsicament no som iguals davant la llei, és a dir, s’ha arribat a una transició oficialment però no èticament ni socialment. Aquesta és la nostra crua realitat.
Moltes gràcies Just, les teves xerrades sempre tenen un caire de contestació social i d’anar més enllà de la superfície, un aspecte difícil de trobar avui dia. Molt agraïts/ides.
Dep. Socials – Eva Giner
