El divendres 21 i el dimecres 26 d’abril vam tenir l’immens plaer i privilegi de poder escoltar el testimoni excepcional de l’Hortènsia Díaz, que va ser supervivent del camp d’Argelers. L’Hortènsia va marxar cap a l’exili a finals de gener de 1939 i va entrar al camp d’Argelers el 6 de febrer de 1939. Ens va dir que el poble que oblida el seu passat és un poble que no té història. Ara, amb 90 anys i un cap clar li sorprèn aquest interès perquè sapiguem el que va passar amb la generació dels nostres avis i rebesavis.
Ens va explicar que a Argelers no hi havia RES, només la sorra i el mar. Ens va parlar de com van perdre l’avi mentre els bombardejaven abans d’arribar a la frontera, de les condicions insalubres i la manca de menjar, dels polls que permanentment els van fer companyia, de la vista que va perdre a conseqüència d’una verola mal curada i el malament que els van tractar els francesos. A més, va fer especial èmfasi en el dolor que va patir quan va tornar a Terrassa amb 12 anys i, sense haver anat mai a l’escola, no la van deixar anar per ser filla de rojos.
Amb un testimoni vital i positiu va animar als joves a aprofitar totes les oportunitats que la vida els ofereix, a ser persones profitoses per a la societat i també va reconèixer públicament la tasca dels docents i dels metges, que per a ella són els pilars de la societat. De fet, ens va preguntar: on penseu que seríem tots plegats després d’aquests anys sense els mestres i els metges?
Moltes gràcies per venir, Hortènsia!
Helena Gallart, professora responsable.
