Ahir els 2n batx-escènic van poder gaudir del programa “Testimonis a l’aula” del Memorial Democràtic. La nostra conferenciant, Patrícia Buckley, ens va fer cinc cèntims de l’experiència del seu avi, Henry Buckley, durant la Guerra Civil Espanyola. La Patrícia, quan era jove, va trobar una bossa amb fotografies del seu avi de la Guerra Civil i a partir d’aquell moment va fer una investigació a fons del material.
En Henry fou un corresponsal de guerra durant la GC espanyola que treballava pel Daily Telegraph tot i que ell era irlandès. Arribà a Madrid el 1929. Un Madrid on governava Primo de Rivera (dictadura) i on va tenir el primer xoc. Ell venia d’un viatge per una Europa en plena efervescència cultural, molta música i una mentalitat més oberta. Aquí es troba un país sotmès a la pobresa, analfabetisme…
Alguns aspectes que Henry destaca són: “Vi a muchos Hombres con y sin uniforme, armas muy viejas que podían incluso dañar al propio disparante”. “También vi que quemaban Iglesias y para mí fue un choque. Yo venía de un país eminentemente catolico y al principio no entendía esa actitud tan iconoclasta y antieclesiástica. Poco a poco me fui informando y dando cuenta que la Iglesia española era uno de los pilares del status quo de los ricos y poderosos que oprimían a la clase obrera/jornalera. Dejé de asistir a misa los domingos mientras vivía en España “”Fui a un hospital donde el médico llevaba días sin dormir y me pedía que por favor a la vuelta a Inglaterra buscase ayuda gubernamental para salvar la República. Yo le contesté que sí y que seguro que responderían. No fue así però yo le quería insuflar ánimos a aquel pobre médico exhausto de trabajar sin parar. En un día en Madrid podrían haber hasta 300 muertos”.
També va estar a la Batalla de Terol a 20 graus sota zero! Estigué a la pre-batalla de l’Ebre, entrevistant al general Líster, juntament a altres periodistes/escriptors com el tan conegut escriptor Hemingway o el fotògraf Robert Cappa.
Finalment va assistir a la fugida de refugiats vers França. El seu testimoni diu: “No podía ser verdad lo que veía, la primera oleada de refugiados, unos 400.000, llegó al Pertús el 30/1/39. La carretera estaba atestada de camiones y diversos automóviles. Al principio no dejaban pasar a ningún tipo de vehículo. Miraba impotente lo que estaba pasando!! Algunos destrozados, algunos cangrenados (partes del cuerpo) y encima los franceses los enviaban de vuelta a no se donde!”
Henry va arribar fins La Jonquera y diu: “Me pensaba que las iglesias, ayuntamientos estaban ambientados para esta gente y no fue así. Vi seres humanos que habían perdido la humanidad.
Los llevaron a las playas de Argeles, St.Cebrian y allí, a parte de vivir en condiciones insalubres, no podían salir. Muchos dormían debajo de la arena. La disentería se estaba extendiendo, servicios médicos eran inexistentes. Algunos niños eran recogidos en otras localidades. Además los soldados senegaleses patrullaban con porras”. Unes imatges que segurament mai se li van oblidar i que les portaria en el seu cor.
Un cop va arribar a Londres va escriure el seu primer llibre “The life and death of the Spanish Republic”, va néixer el seu primer fill, que és tiet de la Patrícia, encara viu avui dia! I després va marxar a Europa a cobrir la II GM.
Un personatge que no ens deixa impassius per res i que ens recorda, d’alguna manera, que no hem de perdre la humanitat davant barbaries com les que, malauradament, estem vivint actualment.
Maria Castella i Eva Giner- Dep. Socials


