L’actual Institut d’Ensenyament Secundari té els seus orígens l’any 1915 quan a partir de l’escola instal·lada a la cooperativa “La Bienhechora” de l’Ateneu Obrer de Badalona, l’Ajuntament de la ciutat va crear l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Els primers directors van ser: Pompeu Fabra, Pau Rodón i Emili Casas.
El 1925 i a l’empara de l’Estatut d’Ensenyament Industrial, va ser dissolta la cooperativa i fou creada l’Escola Elemental del Treball, es va autoritzar l’expedició de Títols Oficials d’Oficial Obrer i es van crear cursos complementaris professionals. Actualment, aquell edifici és la seu del Conservatori Professional de Música de Badalona
Durant la Guerra Civil es va crear l’especialitat de Confecció i per primera vegada es va convertir en una escola mixta. L’any 1957 passa a anomenar-se “Escuela de Maestria Industrial”. Fou al 1970, quan va rebre el nom de Centre Nacional de Formació Professional Badalona I. A partir d’aquell moment, l’augment d’alumnes va ser considerable.El curs 1978-1979 es dividí en dues parts, constituint en aquest edifici el “Centro Nacional de Formación Professional Badalona II”, que més tard rebria el nom d’Institut de FP Pompeu Fabra, a petició del claustre de professors, com a deferència a un dels seus primers directors. S’impartien estudis de formació professional de les branques d’automoció, mecanització i química, FP1 i FP2.
L’institut va incorporar-se el 1985 a l’experimentació de la Reforma Educativa dels ensenyaments de secundària i batxillerat. En aplicació de la LOGSE el 1990 passà a anomenar-se IES Pompeu Fabra.
A partir de la LEC des del 2009 s’anomena Institut Pompeu Fabra.
El nostre primer director: Pompeu Fabra i Poch
Qui va ser en Pompeu Fabra?
Fou un gran filòleg que modernitzà la llengua catalana i la féu apta per ser ensenyada a l’escola, per escriure-hi literatura o ciència i per ser usada per qualsevol mitjà de comunicació.
La seva formació acadèmica no té res a veure amb la filologia però, un bon dia, escriu una carta als seus nebots i l’encapçala amb un “Queridos sobrinos”. Per què escriure una carta en castellà si ell i els seus nebots són catalans?
És possible que aquesta anècdota el menés a estudiar la llengua catalana per poder-la escriure correctament, ja que les normes gramaticals i ortogràfiques no eren gens clares ni se sabia exactament quines paraules eren correctes o no.
Per aquest motiu, el 1918, publica la Gramàtica catalana i el 1931 el Diccionari general de la llengua catalana. A més, l’any 1932, accedí per raó del seu prestigi a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
L’any 1939 marxa a l’exili a França. Entre setembre del 1945 i gener de 1948, va ostentar el càrrec de conseller de la Generalitat a l’exili i finalment va morir a la seva residència de Prada el 25 de desembre de 1948.
Relació d’en Pompeu Fabra amb Badalona
La Mancomunitat de Catalunya creà, el 1912, una càtedra de llengua catalana a la Universitat de Barcelona Enric Prat de la Riba li demanà que ocupés aquesta càtedra.
Pompeu Fabra s’instal·là a Badalona i agafava cada dia el tramvia per anar a fer classe a la Universitat.
Fou el primer director de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. El nostre institut porta el seu nom perquè durant un temps ocupà el mateix edifici, on ara hi ha el Conservatori Municipal de Música. Impulsà la creació de l’Escola Catalana de Badalona, que dirigí el mestre Marcel·lí Antich i, mentre vivia a la nostra ciutat, redactà el Diccionari General de la Llengua Catalana.
L’any 1933, el nostre Ajuntament el nomenà fill adoptiu de Badalona i li concedí la medalla d’or de la ciutat. El nom del nostre institut també és un petit homenatge al mestre Fabra.
