El vermell del capvespre i el rosat d’onades celestes, esperen el platejat de la lluna que neix a l’horitzó.
El verd és la bèstia dels boscos.
El lila és com una petita fada que ha caigut a un suc de raïm.
El groc és com un passadís que no s’acaba.
El vermell és el color de l’altre vida ja feta la ferida.
David Larrad, Professor de Dibuix