L’escriptura cuneïforme és un dels primers sistemes l’escriptura coneguts. Va ser creat pels sumeris cap al 3150 aC. És un tipus d’escriptura logogràfica –encara que en derivarien formes fonogràfiques o mixtes– i els grafemes utilitzats eren principalment ideogrames, amb alguns pictogrames o signes esquemàtics derivats d’aquests. El sistema de signes havia derivat d’un sistema de fitxes d’origen neolític –uns 8500 aC– utilitzades en la mateixa àrea fins a l’aparició de l’escriptura
Els signes es dibuixaven en taules d’argila, ordenats en columnes verticals. Més endavant, es van ordenar per fileres. També es van millorar els càlams utilitzats per l’escriptura, cosa que va permetre que es poguessin produir molts tipus de signes diferents fàcilment i amb la mateixa eina. D’aquesta manera van sorgir els símbols cuneïformes característics d’aquest sistema. Les tauletes es podien coure per endurir-les i preservar-les.
L’escriptura cuneïforme, utilitzada inicialment per la llengua sumèria, va ser adaptada més endavant pels babilonis, elamites, hitites i assiris per escriure en les seves pròpies llengües. En total, aquest sistema d’escriptura es va utilitzar a Mesopotàmia durant un període de prop de 4000 anys, des del segle XXXII aC fins al segle IV aC, essent un dels sistemes d’escriptura amb més període de vigència en les cultures humanes.
Viquipedia, 20 d’abril de 2018