L’institut Guindàvols ha acollit una xerrada en el marc del programa ‘Impulsem dona i esport’ que promouen conjuntament el Departament d’Educació i Formació Professional, la Diputació de Lleida i Òmnium Cultural. Adreçat tant a nois com a noies, té com a objectiu lluitar contra l’abandonament de l’esport en edat escolar, que es produeix sobretot en els darrers cursos de l’ESO, al batxillerat i en noies, així com potenciar la igualtat en la pràctica esportiva i revalorar l’esport femení.
A l’acte hi han assistit Carles Vernet, cap de la secció de Serveis Educatius dels ST d’Educació a Lleida; Xavier Estrada, regidor de l’Ajuntament de Lleida i exàrbitre de futbol; i tres referents de l’esport femení lleidatà representades per Abril Rodrigo, Estel Agost i Eva Pastor. Elles han estat les veritables protagonistes, ja que no només han compartit el relat de la seva experiència personal, sinó que han donat valuosos consells al centenar d’alumnes que les escoltaven. Abril Rodrigo, jugadora de futbol professional a l’AEM i que ha format part de la selecció espanyola sub-17, va iniciar-se en la pràctica d’aquest esport amb només dos anys i empesa per la influència del seu pare com a entrenador de futbol. Per a l’Abril són fonamentals el compromís i l’esforç i “no deixar-se condicionar per les males experiències com lesions o comentaris masclistes” que cal superar gestionant la frustració. Aquesta és també una idea compartida per Estel Agost, esportista de natació adaptada, que a partir dels 17 anys es va veure obligada a anar amb cadira de rodes. Admet que al principi no li agradava ni la natació ni l’aigua i sentia “que no tenia vida”. Ara reconeix que “a l’aigua és el lloc on no necessito ningú que m’aguanti”. Per a ella, en l’àmbit esportiu l’important és tenir referents i, en el personal, és imprescindible el suport de la família i els amics. En el cas d’Eva Pastor, actualment jugadora de patins al Pons de Lleida de segona catalana, va començar a posar-se els patins per seguir l’exemple del seu germà i afirma que “l’esport et regala moments bonics però cal constància i seriositat”. L’objectiu de la jugadora és aconseguir l’ascens de categoria “a poc a poc, perquè s’aconsegueixen coses grans amb passes petites”. De totes maneres, és conscient que el fet de practicar un esport minoritari obliga a buscar recursos per assegurar-se un futur i, en el seu cas, compaginar l’activitat esportiva amb els estudis universitaris.
Al final de la xerrada, les intervencions de l’alumnat de l’institut Guindàvols ha permès obrir un debat sobre alguns temes d’interès com ara el percentatge molt baix de dones entrenadores o àrbitres; la dificultat de vegades de combinar la pràctica d’un esport com a professional i la formació acadèmica; o els actes de discriminació per raó de gènere que ens ocasions encara han de patir les dones que practiquen alguns esports més masculinitzats.
