Tres contes d’en Truman Capote

admin21/11/15  

Ara que ve Nadal vull recomanar Tres contes de Truman Capote (Anagrama). És un llibre que sempre m’ha agradat moltíssim, un d’aquells que vaig rellegint al llarg dels anys. La traducció d’en Quim Monzó no és excel·lent però es deixa llegir.

Són tres contes: “Un record de Nadal”, “El convidat del dia d’acció de gràcies” i “Un Nadal”, on Capote explica records de petit a Alabama, a casa d’uns parents llunyans on els seus pares l’enviaven a passar llargues temporades pels problemes de relació que tenien.

La relació d’un nen de set anys, en Buddy (alter ego d’en Capote) amb la seva amiga, la Sook Faulk, una parenta de més de seixanta anys, és meravellosa.

Mireu què diu en Buddy de la seva amiga:

“A més de no haver vist mai cap pel·lícula, tampoc mai no ha: menjat en un restaurant, viatjat més lluny de vuit quilòmetres de casa, rebut o enviat cap telegrama, llegit res tret de tebeos i de la Bíblia, posat maquillatge, renegat, desitjat mal a ningú, mentit a posta, deixat que un gos amb gana continués amb gana. Vet aquí unes quantes de les coses que ha fet: ha matat amb una aixada la serp de cascavell més grossa que mai s’ha vist en aquest comtat (setze cascavells), ha ensumat rapè (en secret), ha domesticat colibrins fins que se li balancegen al dit (proveu-ho), ha explicat històries de fantasmes (tots dos creiem en els fantasmes) tan estremidores que et deixen glaçat en ple mes de juliol, ha parlat amb ella mateixa, ha passejat sota la pluja, ha fet créixer les camèlies del Japó més maques de tot el poble, ha conservat les receptes de moltes menes de remeis indis, dels d’abans, inclòs un de màgic, per treure les berrugues.”

No us vénen ganes de llegir-lo?

Empar Barcons

capote

 

Visita a la colònia Borgonyà

admin16/11/15  
S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

El dijous 12 de novembre els alumnes de 4t d’ESO vàrem anar a visitar la colònia  Borgonyà. Des de la matèria de ciències socials treballarem amb grups cooperatius un tema específic de la temàtica treballada amb els monitors del Museu del Ter. Podeu gaudir d’algunes de les nostres fotografies.

Patrick Modiano

admin13/11/15  

En las novelas de Modiano persiste el tema de la ausencia, de la supervivencia de las personas desaparecidas, la esperanza de encontrar un día aquellos que hemos perdido en el pasado. Por ello, en Rue des boutiques obscures pregunta: “Que reste-t-il de la vie d’un homme? Une… Llegeix més»

Lluny de l’Àfrica

admin13/11/15  

Isak Dinesen
Lluny de l’Àfrica
El cercle de Viena

Isak Dinesen estava enamorada de l’Àfrica.  Hi va viure uns quants anys, però va haver de tornar a Dinamarca perquè el negoci de cultiu de cafè que tenia no li va anar bé. A Lluny de l’Àfrica ens descriu els grans paisatges de Kenya i Tanzània i ens explica la seva relació amb la natura, amb gaseles, lleons i cuques de llum. També parla dels kikuius que viuen a les terres de la granja i dels massai nòmades i guerrers que comercien amb vaques. Es va relacionar amb els blancs de la colònia, amb musulmans somalis i amb indis comerciants. El llibre és un retrat de l’època de la colònia britànica a l’Àfrica, però sobretot un homenatge ple d’enyorança de la seva vida a l’Àfrica.

Lluny de l’Àfrica comença així:
 
“Jo tenia una plantació a l’Àfrica, al peu de la serra de Ngong. L’equador travessa aquestes terres altes un centenar llarg de quilòmetres més al nord, i la plantació queda a una altitud de més de mil vuit-cents metres. Durant el dia et semblava que eres molt enlaire, a prop del sol, però els matins i els capvespres eren límpids i reparadors, i les nits eren fredes.
La posició geogràfica i l’altitud d’aquestes terres es combinaven per crear un paisatge que no tenia equivalent enlloc del món. No hi havia res que hi fos de més, ni exuberància de cap mena; era l’Àfrica filtrada a través d’aquells mil vuit-cents metres, com l’essència intensa i refinada de tot un continent. Els colors eren secs i recremats, igual que els colors de la terrissa. Els arbres tenien un fullatge d’una delicada finor, amb una disposició diferent de la que tenen els arbres a Europa; no creixia en forma de copa o de cúpula, sinó en estrats horitzontals, i aquesta estructura donava a aquells arbres alts i solitaris una semblança de palmeres, o un aire heroic i romàntic de vaixells amb tot l’aparell posat i les veles plegades, i una aparença estranya al perfil de les branques, com si tot el brancatge fimbrés dèbilment. Les velles acàcies, nues i retorçades, estaven escampades enmig de l’herbassar de les grans planes, i l’herba flairava igual que farigola i murta de Brabant; en alguns indrets la fragància era tan forta que ofenia l’olfacte. Totes les flors que hi trobaves, igual que les de les plantes i lianes del bosc, eren flors menudes com les flors dels serrats del sud d’Anglaterra; tan sols al començament de l’estació plujosa s’obrien enmig dels grans herbassars tot de gladiols robustos i grossos. Les vistes eren infinitament dilatades. Tot allò que veies transmetia grandesa i llibertat, i una noblesa incomparable.”
Empar Barcons