Amb recança hem abandonat l’hotel Alameda i el poble de Zarautz, després d’haver-nos pogut acomiadar amb un últim i esplèndid esmorzar. De totes maneres, la visita que ens estava esperant ens ha ajudat a no haver de mirar encara enrere: el magnífic Museu Guggenheim de Bilbao. Aviat hi hem arribat per fer una passejada al voltant mentre admiràvem les escultures que li fan companyia al carrer. Sens dubte, aquest indret de la ciutat ha resultat una sorprenent porta d’entrada que no ha deixat ningú indiferent.
L’edifici mateix és una obra d’arquitectura, art i enginyeria indiscutible. Dins del Museu, amb el cap ple d’interrogants i amb els ulls plens de coses -perdoneu la imprecisió, algunes de les obres són indescriptibles-, l’art contemporani ens ha provocat l’efecte d’una de les onades del cantàbric. Les escultures de Richard Serra de “La memòria del temps” i la “Sala de miralls de l’infinit” de Yayoi Kusama han estat les més captivadores.
Amb aquesta visita hem aconseguit posar la cirereta a un viatge que de ben segur ens haurà ajudat a obrir els ulls al món. Ha estat una experiència molt completa i no podríem demanar més: a banda d’aquest museu insòlit, hem pogut entrar en contacte amb uns pobles preciosos de gent acollidora, amb una gastronomia excel·lent, amb una regió que tothora presenta a la vista uns paisatges extraordinaris que capturen la nostra mirada, amb unes onades salvatges que s’han deixat acariciar amb l’ajuda d’unes taules de surf, i amb una natura sumptuosament pletòrica.
I ara sí, toca dir adeu. Potser tenim ja més ganes de tornar a Euskadi que de tornar a casa! De moment, a la carretera sí comencem ja a mirar una mica enrere…
