Bem-vindo,
Avui és l’últim dia per gaudir d’aquesta meravella de ciutat, plena de pujades i, és clar, també de baixades, places obertes i raconets íntims, en definitiva, una caixa de sorpreses regada amb el vi de Porto, i acompanyada de les sardinhes i el bacalhau.
Ens hem llevat amb el sentiment contradictori, d’una banda amb molt poques ganes de deixar enrere aquests dies de diversió i desconnexió de la rutina diària, de la família, de l’institut… i de l’altra amb ganes de tornar a Barcelona per explicar als amics i a la família tots els detalls de l’experiència i repartir els presents que els hem comprat perquè tinguin un record del nostre pas per Porto.
Després d’esmorzar la meitat de la troupe hem anat, per últim cop, al centre de Porto a fer les últimes compres i a viure les últimes experiències com la pujada al telefèric des de Porto a Vilanova de Gaia, que regala unes vistes espectaculars, o l’Estadi do Dragão, per als amants de la pilota, d’on n’han tornat amb flamants dessuadores i bufandes de l’equip del Porto.
A la una del migdia, hora portuense, ens ha vingut a buscar, ben puntual, l’autocar que ens havia de conduir fins a l’aeroport; un cop arribats hem dinat amb l’avituallament de què ens havíem proveït abans de marxar, hem facturat l’equipatge i, encara algú, ha tingut temps de comprar, al Dutty Free, un deliciós queijo de cabra portuguès perquè quan el degusti li vingui el record i l’olor de Porto a flor de pell.
Muito obrigado por ler a crônica.
