LA GUERRA!, VA SOSPIRAR LA GENO.
La guerra que s’ho ha emportat tot, es deia mentre contemplava les males herbes de l’hort que se li presentaven desafiants i provocatives per haver-li conquerit un espai que fins feia poc li pertanyia absolutament.
La guerra!
El paisatge semblava el de sempre. Els arbres pletòrics de fulles que gairebé no permetien que es filtressin els raigs de sol, els cants dels pardals que eufòrics la saludaven, el cel majestuós, ampli i diàfan, i tanmateix la Genoveva hi era indiferent, com si aquell esclat de joia no fes per a ella o li estigués prohibit.
De ben aviat que es passejava absorta pels bancals del seu jardí sense reconèixer-se en la noia que havia estat tan orgullosa de les seues plantes i les seves flors. Ni tampoc en la jove que adorava el tacte de la terra mullada o l’olor de les primeres tomateres.
Quan es va casar i va arribar al mas, ignorava com cuidar unes roses o quan s’havia de regar o de collir. Al cap d’una primavera o dues, però, va pasar a ser una experta fins a esdevenir la mestressa d’aquell terrenyu al darrere de la casa pairal.
Recordava els consells de la padrina Roser, amb quina dedicació se li dirigía, amb quina alegría hi treballava i l’eufòria compartida quan descobrien els primers brots de les llavors que ella mateixa havia plantat.
****************************
Així comença la darrera novel·la de l’escriptora Montse Sanjuan, “Dues dones” (2021), editada per Pagès Editors i que gràcies a una professora lletraferida el podeu gaudir ja des d’avui a la nostra biblioteca. Però de què tracta el llibre…? Bé, és una novel·la negra. Si el voleu descobrir… ja sabeu on el podeu trobar!
(Crèdit fotogràfic: JMCO)
