CATERINA ALBERT i PARADÍS
(1869-1966)
Després de guanyar el seu primer premi amb un monòleg teatral sobre un infanticidi i esdevenir ferotgement criticada, Caterina Albert, filla d’uns propietaris rurals de l’Escala, decidí adoptar el pseudònim de Víctor Català. Rera aquesta màscara literària masculina no només aconseguí un gran èxit com a prosista i novel·lista, sinó que, i un cop descobert que es tractava d’una dona, ocultà la seva vida i difongué d’ella mateixa la imatge d’una soltera, abocada a la hisenda i a la literatura, que no sortia gairebé mai de casa. La memòria, però, dels escalencs, contradiu aquesta llegenda. A més d’una excel·lent narradora (Drames rurals, Ombrívoles, La mare Balena…), és la iniciadora amb Solitud de la novel·la catalana moderna i la novel·lista més important del segle XX, juntament amb Mercè Rodoreda.
“No li quedava per a aquell home més que un menyspreu enferestit que en vint-i-quatre hores s’enverinà d’una gran violència.(..) Ja en aquell estat la vida en comú se li tornà intolerable…. De dia.. se sentia més tranquil·la, però a les nits, en la fosca i en el recatament del llit matrimonial, les seves tortures arribaven a no tenir terme.”
(Solitud, 1905)
[Text extret de: Exposició “Una llengua pròpia”. Institut Català de les Dones, maig del 2006]
[Imatge extreta de: Bibarnabloc]
Llegeix una interessant entrevista a l’escriptora dins de…
http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/ara/2016/ara_a2016m1d23p42sarallegim.pdf
