ISABEL DE VILLENA
(1430-1490)
La nostra primera novel·lista, Lionor de Villena fou filla il·legítima d’un parent proper del rei, Enrique de Villena, de qui deien que era un creador de bastards. Els seus parents reials, desitjosos de treure-la del mig de la cort, la ingressaren al convent de la Trinitat de València. Allí prengué el nom d’Isabel de Villena, fou nomenada abadessa i esdevingué el personatge més influent de la València del segle XV. Va escriure una novel·la sobre dones al voltant de la vida de Crist.
“ I ja té aquesta donzella edat de matrimoni, que, segons el compte que tinc, ja passa dels 12 anys..” , “.. descavalcà, i, anant a peu la seva mercè i Josep, cercaren alguna cova secreta on es poguessin amagar, i .. en trobaren una, i aquí entraren amb molta temor, arriscant-se al perill de les bèsties feres per fugir de la malícia i la fúria dels homes.”
(Vita Christi. Ed pòstuma 1497)
[Text extret de: Exposició “Una llengua pròpia”. Institut Català de les Dones, maig del 2006]
[Imatge extreta de: Timetoast]
Si voleu saber una mica més d’aquesta dona, cliqueu al següent enllaç:
