Hi havia una estàtua d’un príncep posada al mig de la ciutat, perquè tothom la pogués veure. Una nit que feia molt fred, una oreneta es va posar a la columna que aguantava el príncep i va pensar que es podia quedar allí a dormir tota la nit. De sobte, a l’oreneta li va caure una gota al cap, es va preguntar què passava. Era l’estàtua, estava plorant, perquè volia regalar les joies que li havien posat la gent a les persones que ho necessitaven. Llavors, li va demanar a l’oreneta que l’ajudés en aquesta tasca i ella va acceptar.
Va anar a moltes cases a donar-los les joies, fins que es van acabar i l’oreneta va acabar rendida i va morir. Finalment, l’alcalde del poble la va recollir amb una pala i escombra com si no hagués fet res especial.
Thaís Pérez
[Gàlata, 117 pàgines, València, 1991]
