MARIA AURÈLIA CAPMANY
(1918-1991)
Maria Aurèlia Capmany fou una de les figures intel·lectuals més destacades de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. Marcades la seva vida i obra per la dictadura franquista, a la qual es va oposar activament, va començar la seva carrera literària com a novel·lista l’any 1948, però la seva activitat s’intensifica i es multiplica a partir de 1960. A la faceta de novel·lista i narradora, cal afegir-hi el teatre –com a autora, directora i actriu (també de cinema)–, l’assaig, les traduccions, les cançons, les col·laboracions als mitjans de comunicació, els guions per a còmics, ràdio i televisió, les conferències i els mítings polítics. Fou una escriptora compromesa amb el seu temps i el seu país, defensora de les llibertats col·lectives i, també, les personals. En aquest sentit, Maria Aurèlia Capmany fou una de les primeres teòriques que va introduir el feminisme modern a Catalunya.
“-Sí, hi ha un home que m’ha fet una immensa mala passada,
es diu Francisco Franco. Realment, tot el que ell representava
havia trastocat la meva vida, no sols destruint els fonaments de
la meva existència, sinó fins i tot modificant la meva conducta,
que ja no podia ser com hauria estat sense la condemna del
franquisme.”
(Mala memòria, 1987)
(Text extret de: “Una literatura propia”, Institut Català de la Dona, maig del 2006)
[Imatge extreta de: Espais escrits]
Llegeix algun fragment literari de Maria Aurèlia Capmany dins de…
https://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/cartes-impertinents
