El treball globalitzat del segon trimestre a 1r d’ESO gira entorn de la descoberta de la feina que fan els pol·linitzadors als camps dels nostres municipis. A més, ens hem proposat l’objectiu de participar en un projecte una mica més ambiciós, volem col·laborar amb l’ADV BioPonent i construir refugis per unes abelles solitàries una mica especials, les òsmies.
El divendres passat ens van visitar dos tècnics de projectes de L’Associació Leader de Ponent i ens van explicar el «Projecte OSMIA». Entre altres coses, van recordar la importància de protegir la biodiversitat i també com reconèixer les diferents espècies d’abelles i la seva funció dintre dels ecosistemes.
Les òsmies són un grup d’abelles silvestres de vida solitària que s’encarreguen, com altres insectes, de pol·linitzar els nostres camps. Són força dòcils, no ataquen i, si no les molestes, no piquen.
Vam començar a la matèria de Tecnologia imaginant els nostres refugis i dissenyant els plànols. Posteriorment, vam construir «l’habitació» de les pupes; és a dir, un primer habitatge que serà on naixeran les òsmies. I les vam penjar a l’espai que en Ricardo ens va deixar al seu hort.
Quines altres activitats estem fent també? Estem estudiant el cicle vital d’aquest insecte, elaborant cartells informatius, buscant informació sobre la importància dels pol·linitzadors, etc. Però, quins seran els nostres objectius al llarg del trimestre? Acabar la construcció del refugi, elaborar un pòster informatiu de totes les etapes del projecte, estudiar el creixement i desenvolupament de les òsmies i, si tot va bé, estudiar el seu comportament amb les plantes de l’hort. Podria ser que fossin un aliat dels pagesos de l’entorn?
Finalment, també voldríem afegir que tot aquest treball es pot realitzar gràcies a la col·laboració d’en Ricardo, que ens ha deixar un trosset del seu hort; a l’Ajuntament, que també sempre ens dona suport en les iniciatives relacionades amb la cura del nostre entorn; a la Comissió d’Escola Verda del centre i Direcció, amb qui treballem colze a colze perquè compartim la idea que formem part de la natura; conèixer-la i sentir-la propera fa que ens sigui més fàcil tenir-ne cura.
Esperem que aviat us puguem ensenyar com va creixent el nostre refugi, que les pluges ens deixin fer grans les òsmies i que el despertar de la primavera ens desperti i mantingui viva la curiositat. Seguim!
Equip TG1
