East Grinstead, població agermanada amb Sant Feliu de Guíxols, va voler cel.lebrar els seus 50 anys d’agermanament convidan alumnes de les seves ciutats agermanades. Així , 6 alumnes de Sant Feliu, 3 alumnes del Sant Elm; la Iara Gonzalo, en Pol Masegosa i la Cristina Navarro i una professora van anar cap a East Grinstead. del 21 al 25 de juliol.
Ens esperava a l’aeroport de Gatwick una representant de l’associació d’agermanaments de East Grinstead, la Mary. Una senyora de 80 anys que tenia més energia que tots els 10 ganxons junts, i ens ho va demostrar, perquè va seguir el nostre ritme, de fet, el va marcar durant tota l’estada!
L’organització ho tenia tot molt calculat, varen instal.lar tots els alumnes dels 5 països en una escola bressol local. Els nois dormirien en aquestes aules, les noies en aquestes habitacions de la residència. Zones comunes de menjador, i diferents patis que es varen aprofitar per fer partidets de futbol mixtes i internacionals de…30 jugadors!
El primer dia varem visitar el bank mundial de llavors (Millenium Seed Bank), amb guies i picnic i temps lliure per passejar pels jardins.
El segon dia tocava London, amb tour pel centre de la ciutat en autobús i visita al museu de la ciència. Recordem que la trobada tenia com a tema el medi ambient.
Sopar de fish and chips.
El tercer dia visita al poble amb un guia, a l’ajuntament, on hi ha el meridià de Greenwich. Tots tenim un certificat que diu que hem estat al meridià amb longitud 0º, amb un peu a cada costat de la línia.
El quart dia varem sembrar 6 arbres fruiters (un per cada ciutat agermanada) en un parc immens i varem dinar roastbeef tots junts a l’ajuntament. Teniem sopar formal de despedida, que també va estar be.
Varem poder tastar productes locals, varem conèixer molta gent i varem fer que tots ens sentíssim una gran família que es troba de tant en tant per un dinar d’aquells que duren tantes hores. Aventuretes mil, anècdotes també i molts bons records a la motxilla.
A més, ens varen felicitar per dues coses de les quals n’estem molt orgullosos: una, que els nostres alumnes es varen portar molt be i no varen donar cap mal de cap a ningú, i dues, aquesta de part de la profe, per què va ser l’única traductora que no va haver de traduir pels seus alumnes, perquè el seu nivell d’anglès era tan bo que podien seguir les converses i discursos de tothom sense cap patiment. Molt be pels nois i noies ganxons!
