La casa de Bernarda Alba i Como agua para chocolate han operat com dos miralls amplificadors que ens tornen una imatge plena de detalls i dura del món de les dones i dels límits angoixants que se’ls ha imposat. Dos miralls oposats que retallen els temps, apropen dos continents i multipliquen les seves figures a l’infinit fins a acollir les milers de lluites de les dones.

L’alumnat de quart ha estat llegint la novel·la de Laura Esquivel aquests darrers mesos i, avui, durant la representació de La casa de Bernarda Alba al Teatreneu, han descobert que els rostres de Bernarda, Mamá Elena, Tita, Adela, Nacha o Poncia es confonen a les nombroses confluències de les vides d’unes dones sotmeses als rigors d’una societat que les relegava i les reduïa a l’arquetip de dona depenent i sense llibertat pròpia.